82 milions d’euros és la xifra, ni més ni menys, que podrien perdre els tres gegants de l’energia a l’Estat, Iberdrola, Endesa i Gas Natural, si queden fora de l’adjudicació de la provisió de l’electricitat madrilenya. Però la decisió del Tribunal Administratiu de Contractació Pública (TACP) de Madrid de desestimar els recursos presentats pel trident de l’oligopoli pot tenir conseqüències més enllà d’aquest municipi. Les tres gegants del sector han bregat de valent per anular la licitació de l’Ajuntament de la capital espanyola: al plec del contracte pel subministre de la llum del consistori madrileny s’hi exigia a l’adjudicatari que vengués, només, energia renovable. Cap de les tres empreses es van mostrar en disposició de fer-ho.
La xarxa del mercat energètic espanyol és unitària. Per tant, amb un certificat concret s’acredita que la comercialitzadora compra l’energia de fonts renovables. Amb la resolució, Madrid ha assolit el dret de qualificar l’empresa pel volum d’energia neta que compra.
Aquest edicte se suma a un de semblant de la instància homòloga de Castella i Lleó en què també es va vetar la triada esmentada i ja ha despertat l’interès d’altres localitats del sud de la comunitat autònoma, com Fuenlabrada. A partir d’ara, les empreses tenen dos mesos per recórrer a la via judicial.
El febrer de l’any passat, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), l’organisme equivalent al TACP a Catalunya, acceptaria la mesura cautelar d’Endesa perquè l’Ajuntament de Barcelona no pogués resoldre el concurs d'adjudicació del nou contracte elèctric municipal. La pugna venia de lluny: l’empresa litigant, juntament amb Gas Natural Fenosa, havia recorregut el concurs pel subministrament elèctric de l’enllumenat de carrers i els edificis municipals pel fet que considerava discriminatòria la clausula que els obligava a assumir responsabilitats en matèria de pobresa energètica.
Les empreses pledejants entenien que, pel seu número de clients, no es trobaven en igualtat de condicions amb possibles aspirants, que no incorrien en els mateixos riscos. Com més clients més risc que alguns d’ells entrin dins la categoria d’aquest tipus de pobresa i, per tant, més possibilitats de pèrdues. El consistori barceloní acabaria duent l’anul·lació del contracte per part del TCCSP al contenciós-administratiu. Tot i que, finalment, el govern d’Ada Colau va concedir part de la licitació a Endesa, temporalment, mentre no es resol el conflicte judicial. Poca broma: hi havia 65 milions d’euros en joc de contracte elèctric.
El regidor de Presidència, Aigua i Energia de Barcelona i Gràcia, Eloi Badia, recorda que aquesta situació s’acabarà el proper juliol, quan la comercialitzadora municipal, Barcelona Energia, comenci a prestar contracte. “No podrem prendre nota de Madrid perquè ja operarem nosaltres i no caldrà presentar ni concursos ni plecs”, ha reblat Badia, qui, a més, ha apuntat que tota la compra de l’empresa pública serà renovable.
Al sud, i a finals de novembre de l’any passat, era la Hisenda espanyola qui tombaria les anomenades “clausules socials” del subministrament elèctric, aquest cop a València. El Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals, part de l’agència tributària, va considerar inadmisible les mesures habilitades contra la pobresa energètica. Aquesta vegada van ser Endesa i Gas Natural les litigants. Per sortir del pas, el govern de Joan Ribó va refer els plecs de condicions.
A rel de la decisió del TACP, el responsable d’aquesta àrea, Sergi Campillo, ha anunciat a Twitter que estudiaran “detingudament” la resolució. En declaracions a EL TEMPS Campillo explica que no tenen massa esperances dipositades en la via judicial, motiu pel qual es desestima, per ara, dur el cas a un contenciós. I sobre la possibilitat de bastir una empresa energètica pública, el regidor recorda que al tenir els comptes sotmesos a un pla d’ajust del govern central que prohibeix expressament crear noves estructures públiques no ho poden ni contemplar. “El que està fent Barcelona és molt interessant. Ho seguim de prop, però de moment nosaltres no podem optar per eixa via”, ha conclòs Sergi Campillo.
Sigui com sigui, el que és evident és que les tres grans companyies energètiques de l’Ibex 35 ja no tindran les coses tan fàcils com fa uns anys.