XII Legislatura

La Mesa del Parlament aplana el camí de la investidura

La Mesa del Parlament ha aprovat la delegació del vot de Toni Comín, un dels consellers que encara es troba a Brussel·les, tal com ja va fer amb Carles Puigdemont. Tot resta pendent, però, que el Tribunal Constitucional no es pronuncie en contra d'aquesta decisió i es tornen a posar nous entrebancs a la legislatura. De moment, el president espanyol, Mariano Rajoy, ja ha anunciat que estudiarà fórmules per evitar-ho.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La complicada aritmètica del Parlament de Catalunya emanada de les eleccions del 21 de desembre obliga a fer càlculs fins ara inèdits. Amb l'últim president a Alemanya i un altre diputat electe a Brussel·les -als que cal sumar altres cinc persones exiliades i nou empresonats-, el Tribunal Constitucional s'ha entestat des del primer dia a alertar de la impossibilitat que persones perseguides per la justícia espanyola puguen delegar el seu vot. I, per tant, ser decisius en la investidura que hauria de celebrar-se abans del 22 de maig.

La delegació de vot, que ja la va poder exercir Carles Puigdemont en el darrer ple, suposaria que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sumen 66 vots. Una xifra que no assoleix la majoria absoluta, però que donaria per garantir la investidura per majoria simple en una segona ronda. Sempre i quan, tal com es preveu, la CUP opte per l'abstenció.

La decisió de la Mesa del Parlament s'ha pres després que al matí, el mateix Toni Comín, en una entrevista a Catalunya Ràdio, no haja descartat les eleccions com a nou escenari i s'haja mostrat, a més, confiat en una resposta "favorable" per part del poble de Catalunya, tal com, segons diu el conseller, ha vingut donant els últims anys. Un parer que sembla descartar la intenció d'abandonar la seua condició de diputat.

Tot, també, quan la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha insistit també que "Carles Puigdemont mai no ha deixat de ser el candidat" i ha convidat a reformar la llei de presidència per poder investir-lo. Una jugada que podria intentar-se, però que no fa pinta que compte amb el permís dels tribunals. Una aposta a la que s'ha sumat la CUP, a travès de la diputada Natàlia Sànchez. Segons ha pogut avançar El Nacional, Junts per Catalunya intentarà reformar la llei de Presidència en el ple del 3 de maig per tal de poder investir Carles Puigdemont a distància. Més dubtosos s'han mostrat des d'Esquerra Republicana. El seu portaveu parlamentari, Sergi Sabrià, ha valorat positivament la possibilitat que Toni Comín delegue el seu vot. Malgrat això, han advertit que repetir eleccions seria "un desastre i una irresponsabilitat", pel que han suggerit que "si el nom proposat per JxCat permet una investidura efectiva", Esquerra "no posarà cap impediment". D'aquesta manera, Sabrià ha fet una crida a constituir Govern "quan abans millor" i tem el risc que suposaria allargar l'investidura fins "l'últim minut".

Carles Puigdemont i Toni Comín, segons les seues defenses, a efectes legals, han complert davant la justícia. L'un va estar alliberat per un tribunal alemany després de 12 dies empresonat i l'altre s'ha presentat tantes vegades com ha estat requerit davant la justícia belga. Caldrà veure, però, si el Tribunal Constitucional compra aquest argument. En una interlocutòria emesa fa uns mesos, l'òrgan ja va advertir que els diputats perseguits a Espanya no podrien delegar els vots en altres parlamentaris —sí que ho han pogut fer els encarcerats.

El president espanyol, Mariano Rajoy, ja ha anunciat que exploraran vies per evitar la delegació. La Mesa, però, ha interpretat que tots dos podrien fer-ho després de les seues compareixences. Concretament, Rajoy, en una roda de premsa a Moncloa amb Binali Yildirim, primer ministre turc, ha expressat que la delegació de vot de Toni Comín "no té cap sentit". "En democràcia el que han de fer els parlaments és triar persones habilitades per governar", assegurava. Tot després que Inès Arrimadas instara el Govern espanyol a "actuar" davant aquesta decisió de la Mesa. "S'està posant la cambra al servei de dos fugits de la justícia", deia des del Parlament català.

Roger Torrent s'ha mostrat confiat que abans del 22 de maig hi haurà un candidat investit. Cal, però, saber qui serà l'escollit o escollida i com s'investirà. S'especula que, tal com va passar fa dos anys, tot se sabrà a última hora. Siga com siga, hi ha el risc que s'allargue la sessió definitiva d'investidura comptant amb la seguretat que Comín i Puigdemont podran delegar els seus vots i, si a última hora el Tribunal Constitucional impedeix aquesta possibilitat, l'independentisme es trobarà en una situació de contrarietat que haurà de resoldre en temps rècord.

Res no es descarta en un escenari del tot inversemblant al Parlament de Catalunya. Les possibilitats són tan nombroses com les incerteses.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.