Ho havia avisat Ada Colau en la recepció organitzada per l’Ajuntament de Barcelona als escriptors al Palau de la Virreina. «Avui a Barcelona no hi ha colors prohibits». Envoltada de tants escriptors que no hi cabien en una sola fotografia, l’alcaldessa va reconèixer que «Vivim temps excepcionals». Al costat de Najat el Hachmi i Almudena Grandes, Colau s’hi va pronunciar: «Aquest no és un Sant Jordi qualsevol. Malauradament no hi ha govern de la Generalitat. Com a alcaldessa de la capital de Catalunya no voldria obviar aquest fet. Lamentem que la Generalitat estigui intervinguda; lamentem que hi hagi persones a la presó per motius polítics». Immediatament va tenir explícitament «un record especial per Jordi Cuixart» que va arrencar un llarg aplaudiment, i va fer ironia sobre l’amenaça que suposa l’entitat que presideix Cuixart, Òmnium Cultural: «Una entitat que fa una cosa tan perillosa com és defensar i estimar, sobretot estimar, la llengua i la cultura: una riquesa que avui necessitem més que mai, perquè si estiméssim més la llengua i la cultura, segurament també la política aniria millor i seria més fàcil el diàleg», etzibà Colau.
Després l’alcaldessa passà a recordar que el Sant Jordi és tan important per Barcelona perquè és una « ciutat capital Literària, reconeguda per la Unesco, i seu de més de 270 editorials». I advertí que una altra raó feia singular la celebració del llibre i la rosa enguany: «Després del terrible atemptat que vam tenir a l’agost, més que mai avui volem que a la Rambla, la sang del Drac es converteixi en roses. Més que mai volem que la sang del drac es converteixi en vida i esperança».
L’historiador Agustí Alcoberro, un dels membres destacats de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i qui agafà el relleu de Jordi Sànchez després del seu empresonament, escoltava l’alcaldessa al Palau de la Virreina. Alcoberro reconeixia que «Aquest sant Jordi serà com sempre una festa cívica i nacional però, a més a més, enguany té el component polític del moment que estem vivint, com és obvi, i especialment l’existència d’exiliats i presos polítics. Té aquest gust agredolç. Peró sant Jordi sempre mata l’aranya i en aquest cas també tornarà a passar».
Sant Jordi apareixia com un parèntesi en el que Alcoberro anomena «una situació d’excepcionalitat i conflicte», a la qual, afegia, «ens haurem d’acostumar perquè no serà un procés ràpid ni molt menys».
El Palau de la Virreina abocava a la Rambla una legió d’escriptors decidits a seure en parades de llibreries i estampar signatures i dedicatòries a les pàgines-títol dels seus llibres. L’enyorat contacte amb els lectors espanta una mica els escriptors novells i esperona alguns de veterans. Una escriptora amb dècades d’experiència explicava a EL TEMPS que ha triat «llibreries literàries» perquè els lectors són més propers. A més a més, afegeix, «a les parades d’una gran superfície et poc tocar al costat d’algun mediàtic que té una cua inacabable mentre que tu et mors de fàstic i avorriment».
En teoria, els editors tornen a estar d’enhorabona, perquè Sant Jordi torna a caure en dia feiner. Si més no això diu Emili Rosales, Director Editorial del Grup 62: «Torna a ser un Sant Jordi magnífic, no només perquè és feiner -que és el que preferim molts editors- sinó perquè el cap de setmana ha anat molt bé». El responsable d’una editorial molt més modesta no hi estarà d’acord i explica a EL TEMPS que «l’últim any, que va caure en diumenge, va anar millor que no pas aquest any».
Pel que fa a les vendes, Rosales espera «un any molt esplèndid perquè hi ha uns quants títols, com el Martí Gironell i el Joan-Lluís Lluís, i la no ficció, perquè és un any molt compensat entre ficció i no ficció- amb les memòries de l’Antoni Bassas i Operació Urnes». De tota manera, el director editorial del Grup 62 insisteix en el fet que ells tenen una «oferta editorial diversíssima» i que juguen «a la lliga dels 500 llibre més venuts: fem una oferta àmplia perquè el lector en català trobi el que busca: llibres de tots el gèneres, el premi Carles Riba o el nous llibres del Sebastià Alzamora o un del Narcís Comadira són llibres que avui també pot fer molt de goig regalar-los». Recorda que alguns estudis diuen que, al capdavall, els 20 llibres més venuts només representen al voltant d’un 5 per cent del total de les vendes de Sant Jordi. Molt poc. Però, tot i això considera que «pel català és també molt important que hi hagi llibres capdavanters en vendes».
El conflicte polític també es fa molt evident a les parades de les llibreries. El director editorial d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés, destaca l’èxit que ja han tingut amb el llibre de Jordi Borràs Dies que duraran anys:«És un cas editorial que jo no havia viscut mai. Vam fer una primera tirada de 3.000 exemplars. Pensàvem que arribaríem a Nadal i el vam exhaurir immediatament. Va entrar a la llista dels més venuts la setmana abans que es posés a la venda. El posàvem a la venda el dilluns i el divendres abans el vam haver d’enviar a reimprimir. Els llibreters el van posar a la venda una mica abans i els van exhaurir». El tema del llibre són les jornades anteriors i posteriors a l’1 d’octubre. I el mateix dia del referèndum. «A les xarxes socials -explica Girbés- la gent el recomanava però no de la manera com habitualment recomanem els llibres -«M’ha agradat molt, llegeix-lo»- si no: «M’ha colpit», «He plorat», «He reviscut l’1-O». Va haver una piulada molt bonica que deia «És un llibre que posaré tota la vida al costat dels àlbums familiars». Són crítiques impagables. El secret de l’èxit d’aquest llibre és això: que ha tocat la fibra sensible de molta gent de manera molt clara. I les xarxes socials ho han potenciat».
També el Grup 62 ha tractat el conflicte «Del conflicte polític -diu Emili Rosales- fa anys que mirem d’oferir a gent diversa que faci reflexió política des d’angles diferents. Es tracta d’obrir portes i finestres perquè tothom es pugui expressar. En aquests últims anys hem publicat des de Germà Bel a Operació Urnes passant per Liz Castro o des de Milián Mestre a Santi Vila».
El diputat delegat de cultura de la Diputació de Barcelona, JoanJo Puigcorbé, creu que «tots els Sant Jordi són extraordinaris» però observa que aquest, «per desgràcia, tenim aquesta mala sort de tenir un estat en contra que fa que no el puguem gaudir com voldríem, perquè hi ha presos polítics i exiliats». Està convençut que «la ciutadania de Barcelona estarà a l’alçada, com sempre».
Poesia i ràbia.
L’Espai Mallorca havia programat una sèrie d’ actes davant de la seva terrassa, a la plaça Vicenç Martorell i tot comença amb el Combat de Poesia entre Tomàs Arias, autor de La via àpia (Lleonard Muntaner Edicions, 2018) i Laia Martínez (la Laia MaLo del projecte musical Jansky, amb el mallorquí Jaume Reus), que presenta el poemari Venus Volta (Lleonard Muntaner Edicions, 2018). La cosa comença impuntualment a les dotze passades amb informalitat pròpia de Sant Jordi i el màxim respecte que només el Sant Jordi ofereix als rapsodes. El de Tomàs Arias és un homenatge a la Grècia clàssica -poc líric, diu ell- mentre que la Venus Volta de Laia Martínez és un huracà de lirisme per amor i ràbia.
Laia Martínez recitarà, entre d’altres, un dels poemes que es transformarà en cançó amb Jansky, 'Cavalca'm lluny'. I comença així:
Cavalca’m lluny, el món és mort
la gent s’adorm, s’enterra al port,
cavalca’m lluny, esperona fort
i anem-nos-en de tort.
Les línies rectes em fatiguen
els murals rectes me’l presagien
més em plau perdre’m pel bosc...
Tomàs Arias en recita un d’inspirat en Teseu, però «perfectament actual», que és diu ‘Escolta, Rei’ i comença així:
Robes el foc de l’Olimp
per encendre la llàntia requisada a l’esclau
Et fiques al llit amb la dona raptada
Llegeixes el llibre usurpat a l’amic que jau mort per la teva causa
Tens l’immens privilegi d’expropiar la bellesa i gaudir del perfum del seu fruit saborós
I per això, majestat, ets odiat i maleït.
A l’altra banda de la Rambla, a l’Ateneu Barcelonès, el dia de Sant Jordi és jornada de Portes Obertes. La Txell Bonet, parella del president d’Òmnium empresonat, Jordi Cuixart, tanca la lectura de poesia de Sant Jordi, al jardí de l’Ateneu. Diu que llegirà el poema que més li agrada, el que més li agrada també a Jordi Cuixart -«el que ell llegiria si pogués ser aquí»-, l’’Elogi de viure’, de Joan Maragall.
Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.
‘A casa seva’, l’últim vers, cobra un significat extraordinari, amb la veu de Txell Bonet.
La sessió de poesia acaba i tothom comença a fer xivarri. Els visitants entren al jardí abans de fer una ullada a la cafeteria i enfilar escales amunt, a la Biblioteca, sempre reservada als socis.
Dos visitants fan una parada. Es diuen Neus i Enric i venen de Lleida. Expliquen que sempre baixen a Barcelona, cada any, des de fa 30, a gaudir del Sant Jordi. Perquè els agrada. Els agrada llegir i a l’Enric li agradaria escriure. Per això la Neus fa tres anys li va regalar un Curs d’Escriptura de l’Ateneu on line. Ja fa tercer i diu que li serveix «per escriure millor però també per gaudir més de la literatura». Avui ha comprat L’illa de Bembé, de Mercè Falcó, que, diu, és també alumna de l’Ateneu.
«El Sant Jordi que ve -diu la Neus- ja tindrem llibre de l’Enric». Ell fa que no.
Ella porta una rosa groga. «Sempre comprem les roses al final, abans de marxar -confessa Neus-, però avui hem passat per la parada d’Òmnium i l’havíem de comprar. Avui, sí».
«És un Sant Jordi de resistir, de no defallir», diu a EL TEMPS Manuel Forcano. El director de l’Institut Ramon Llull, la institució que vetlla per la promoció de la llengua i la cultura catalanes a l’exterior torna a la llegenda de Sant Jordi: «Hi ha un drac -diu- que és el 155, que hem de mirar de neutralitzar i ho farem amb llibres i roses».
Al pesar de tot, afegeix, «la cultura va molt bé». La potència dels autors de la literatura catalana, recents o no, continua revaloritzant-se «La Mercè Rodoreda -explica Forcano- continua conquerint mercats i ara és Penguin Books la que acaba d’editar La mort i la primavera en anglès. I també Jaume Cabré es continua traduint. Cada any el nombre de traduccions està al voltant del centenar i això és manté. A nivell de força i nervi de tot el sector, el moment és molt bo».