XII Legislatura

"Si haguéssim pogut investir Puigdemont, ja ho hauríem fet"

'La centralitat en joc' (Pagès, 2018) és el nou llibre de Marta Vilalta. La nova portaveu nacional d'Esquerra Republicana entrevista en profunditat representants dels cinc partits que batallen pel centre polític català: Marta Rovira, Artur Mas, Ferran Pedret, Sonia Sierra i Elisenda Alamany. Hem parlat amb ella sobre què n'extreu d'aquest llibre, però també de l'estat en què es troba l'elecció d'un candidat per ser investit president de la Generalitat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per què escull la centralitat política com a tema del llibre?
El llibre neix d'un encàrrec de l'editorial Pagès i de la col·lecció Guspira. Volien seguir el que havien fet amb el primer llibre de la col·lecció, 'La Rebel·lió Catalana', que té cinc entrevistes. Volien mantenir aquest format d'entrevistes de fil conductor de la col·lecció i plantejar un altre tema, la centralitat política. Vam pensar que una bona manera fer-ho era entrevistant els representants dels principals partits polítics que sempre han volgut ubicar-se a la centralitat perquè ens responguessin a preguntes amb una mirada més llarga. No a les preguntes més immediates d'actualitat, sinó a preguntes més estratègiques i que d'acord amb aquestes que els lectors puguin entreveure cap on van les orientacions dels diferents actors polítics.

Parla amb gent des de Ciutadans fins a Catalunya en Comú. Ha trobat reflexions comunes entre els entrevistats?
El que comparteixen tots és que res tornarà a ser com abans. Venim d'una història recent on veníem de dos grans partits que compartien i es repartien el poder, PSC i CiU. Coincideixen en el fet que ara estem ubicats en un sistema de partits més fragmentat i amb una volatilitat més gran. També comparteixen el fet que les eleccions municipals seran un repte per tots els partits entrevistats. Poden ser un nou punt d'inflexió o un nou punt per posar el termòmetre i veure com es ressitua la centralitat. D'acord amb quins temes i en base quina és la posició majoritària del país en la cerca de l'hegemonia.

Quina és la centralitat catalana per vostè?
Per mi, i així ho deixo entreveure al llibre, és tot el debat referent a la construcció de la República catalana. Està ubicada entorn del debat del model de Catalunya com estat. D'aquí s'explica que hi ha dos grans partits que aposten per la construcció d'aquesta República catalana i que tenen molts bons resultats. També que Ciutadans fos qui guanyés les eleccions per ser l'opció en contra. A la centralitat, trobem que el principal partit és qui va saber recollir tot el posicionament en contra. Tanmateix, veiem que aquells que s'han mantingut més en l'equidistància i en altres idees de conversa de la centralitat, com l'eix més ideològic, queden en un segon nivell de suport electoral i implementació.

Com han rebut els entrevistats que vostè fos una persona molt significada en un dels partits concrets?
Quan vaig fer les entrevistes, entre mitjans i finals de gener, sí que era una persona molt significada i de govern, però potser no tant com ara, en tant que portaveu d'ERC. Vaig explicar a tots els entrevistats que ho feia des de la meva vessant de periodista i intentant-ho fer des de la màxima objectivitat i fent unes preguntes que permetessin als lectors escoltar les respostes dels mateixos entrevistats. Les preguntes no estan fetes com si fos un debat, ni jo al meu llibre estic per debatre els posicionaments que ells expliquen. La rebuda ha sigut molt positiva en tant que era un exercici molt periodístic.

Li han donat feedback ja?
Fa poc que el tenen. Alguns l'han comentat una mica. Tots estaven molt expectants per veure com responien els altres i quines lectures feien cadascun des de la seva pròpia experiència. Crec que pot ser, fins i tot, un exercici de transparència, més enllà dels titulars efímers, poder saber què és el que defensen o opinen amb la mirada posada més enllà. També fan una mica més de crítica o valoració.



Creu que el 21D ERC va perdre l'oportunitat d'aconseguir la centralitat política, com a mínim, quantitativament?
De fet, el 21D suposa per a ERC el millor resultat de la història recent. No diria que es va perdre l'oportunitat d'aconseguir la centralitat, sinó el que fa és aconseguir aquesta centralitat i situar-se com un dels partits que pot intentar aconseguir la construcció republicana des de la visió de l'Esquerra Nacional. No penso que s'hagi perdut cap oportunitat. Segueix el pas de poder esdevenir encara més hegemònic.

Com creu que aquestes converses que ha tingut li poden ajudar en el seu nou càrrec de portaveu?
Van bé per poder fer aquesta mirada estratègica més enllà dels moviments tàctics. Més enllà de les decisions del dia a dia per guanyar mocions parlamentàries o passar proposicions de llei. A mi m'ajudaran en el fet de ser molt conscient que cal sempre mirar més enllà. Si només ens quedem en el curtterminisme de mirar què està passant avui, perdem l'objectiu d'on volem arribar i com ho hem de fer.

 

"Com que tenim molt clar on volem anar, a vegades ens avancem als esdeveniments"

En l'entrevista que fa a Marta Rovira, ella destaca que ERC ha funcionat sempre com a avantguarda del moviment independentisme. Ara, però, la formació sembla que se situa en posicions més pragmàtiques que els que defensen una proclamació immediata de la república. Creu que seguiu essent avantguarda?
Estic molt d'acord amb les reflexions de la Marta. Quan diu "nosaltres hem sigut els que sempre hem liderat l'avantguarda perquè teníem molt clar on havíem d'anar". ERC ha tingut molt clar l'objectiu encara que fos a canvi de patir revessos electorals o de no ser compresos en el moment en què ho expliquem. Fins i tot, afegiria que ens passa perquè, com que tenim molt clar on volem anar, a vegades ens avancem als esdeveniments. No calculem molt bé els tempos de quan hem de dir i quan hem de fer extensius aquells passos que creiem necessaris per arribar als nostres objectius. Ara estem immersos en el marc d'una ponència nacional per veure què és el que ha passat fins ara i de quina manera podem aconseguir el nostre objectiu. Si l'objectiu és aconseguir la República catalana, tenim molts clars els passos que hem de fer. Són els de sumar, per ser més i ser més forts per guanyar definitivament. No per tenir un altre embat que no podem superar, sinó perquè quan arribi el proper embat, siguem prou gent i tinguem prou força. A vegades ens avancem en els passos i no se'ns acaba de reconèixer prou aquest paper, tot i que estem, realment, marcant l'avantguarda. Després el país va cap on estem anant.

Entre aquests passos que cal fer cap un embat definitiu, hi ha també el de tornar a dialogar amb Madrid?
No creiem que s'hagi d'abandonar mai l'oferta de diàleg i de negociació. I no només amb Madrid. Si no amb tothom amb qui sigui necessari. De fet, sempre ho hem volgut i el problema és que no se'ns ha escoltat. Dialogar no vol dir renunciar. Vol dir implementar el que la gent d'aquest país vol fer. Defensem que aquest és un conflicte polític i a escala política les coses se solucionen a través del diàleg i els acords.

És una postura que compartiu amb les altres formacions independentistes?
Això els ho hauríem de preguntar a elles. Però el primer que va fer Puigdemont després de sortir de presó va ser apel·lar al diàleg. Crec que ens ho reclama moltíssima gent i responsables polítics d'altres països. El diàleg és la via per treure aquest problema de les mans dels jutges i portar-la a l'àmbit polític.

Us ha comunicat Junts per Catalunya un candidat després de la seva reunió aquest dimecres a Berlín?
No en tinc constància personalment. El que reiterem és que apel·lem a la necessitat de fer un govern com més aviat millor. Això vol dir recuperar el 155 i les institucions que ens van usurpar. Per tant, creiem que és una prioritat de país poder fer govern. Per fer-ho, ens cal aquesta investidura efectiva i posar les institucions al servei de la ciutadania.

 

"És el president legítim i si l'haguéssim pogut investir, ja l'hauríem investit"

Creu que és una bona opció mantenir sobre la taula la possibilitat d'investir Puigdemont?
El president Puigdemont és el president Puigdemont. És el president legítim i si l'haguéssim pogut investir, ja l'hauríem investit. Compartim que sigui una opció. Ens agradaria haver-lo pogut investir i si no ha estat possible, és per culpa de les ingerències de la justícia espanyola que no només ha impedit que Puigdemont s'hagi convertit en president. També ho han fet en el cas de Jordi Sánchez, saltant-se les recomanacions del Comitè de Drets Humans de l'ONU, i també en el de Jordi Turull.

Per tant...
Hem de poder avançar cap a una investidura efectiva sense deixar de banda cap de les altres alternatives que puguin arribar en què les condicions siguin favorables. Ara mateix, no creiem que el país pugui esperar massa dies més a tenir govern. Perquè si no, qui està governant Catalunya és Rajoy, Sáenz de Santamaria i Millo. Crec que tothom entén que no és bo que segueixin governant.

 

"No creiem que el país pugui esperar massa dies més a tenir govern"

Així doncs, la vostra aposta és investir un president efectiu i, si fos possible en un futur, investir Puigdemont?
Podria ser un escenari que ens aconseguís aquest repte de recuperar el govern com més aviat millor per posar-lo en mans de la ciutadania i, per tant, seguir treballant en els altres escenaris..

La vostra aposta seria aquesta?
És un dels escenaris que creiem que pot ser positiu.

N'hi ha d'altres?
És un dels escenaris que pot ser positiu, tenint en compte que tot ho hem de fer des del consens. El més important que tenim és la majoria republicana que surt de les urnes el 21D i que va costar molt d’obtenir pel context brutal de repressió. Aquesta majoria l’hem de fer valer per recuperar, d’entrada, les institucions. Qualsevol pas l’hem de fer des de l’acord, però hem de donar resposta ràpidament a la formació de govern.

Marta Vilalta en una imatge d'arxiu

Per què se segueix apostant per la modificació llei de presidència?
Pot ser una molt bona eina per definir les condicions que puguin ser favorables a canvis necessaris per fer investidures en un futur. Això ho hem de fer compatible amb la necessitat de formar immediatament un govern.

Entenc que no seria una llei prevista per fer servir abans del 22 de maig, quan s'acaba el termini d'investidura...
Tot això depèn molt dels tempos, dels terminis, de les ingerències judicials... No hem de deixar de treballar aquesta llei, però ho hem de fer compatible amb la recuperació del govern de forma ràpida.

En aquesta voluntat de tenir govern com més aviat millor, hi ha consens entre les bases del partit?
Sí. Fa unes setmanes vam fer assemblees territorials i ho vam poder constatar. Recuperant el govern tindrem més força i deixarem de ser dèbils. És el problema que tenim ara, que som dèbil perquè no tenim les institucions sota la responsabilitat d'aquelles persones que la gent va escollir el 21D.

 

"No hauríem de menystenir la importància de tenir govern, perquè vol dir menystenir la capacitat del que el govern pot fer per la ciutadania."

Creu que quan hi hagi un govern de majoria independentista la Generalitat tornarà a recuperar totes les funcions que tenia abans de la intervenció via 155?
Estarem infinitament millor tenint el control del govern. Si no el tenim, no podem fer cap política de cap tipus. Estic d'acord amb què és possible que hi hagi noves intervencions. Ens hi podem trobar, però segur que estarem millor tenint nosaltres el control del govern que no el Consell de Ministres. No hauríem de menystenir la importància de tenir govern, perquè vol dir menystenir la capacitat del que el govern pot fer per la ciutadania.

Aquest dimecres Pere Aragonès i Alba Vergés s'han reunit amb Mireia Boya, Eulàlia Reguant i Albert Botran de la CUP. En quin punt estan les converses?
Tenim contactes diversos amb les diferents formacions per posar-nos d'acord per fer valer la majoria republicana que hi ha al Parlament.

Junts per Catalunya i Esquerra han fet alguna proposta en ferm a la CUP per aconseguir els seus vots?
El que hi ha i ha de seguir són converses perquè els següents passos comptin amb la majoria de 70 diputats que existeix. Ja fa setmanes es va treballar en un acord de govern que creiem que és un bon punt de partida.

Però la CUP el va considerar insuficient. Hi ha hagut canvis fins ara?
Se n'ha anat parlant. De moment no s'han materialitzat canvis, però crec que és prou ambiciós perquè recull propostes que van en la línia d'implementar el que ha de passar aquesta legislatura. Creiem que no respon a la definició d'acord autonomista.

Per què no han tramitat el vot delegat de Comín?
Es tramitarà en el moment que sigui més adient tramitar-lo. Ja hi ha un acord per prioritzar que es pugui fer la delegació. Anirà en els tempos que convingui al Parlament i en el millor moment

Aquest moment, és poc abans de la investidura?
Serà el moment en què sigui requerit pel propi conseller i la mateixa tramitació.

Si el vot delegat de Comín no fos acceptat, us plantejaríeu demanar que deixés el seu escó?
Treballem amb la prioritat que es pugui delegar el vot del conseller. A la vegada, som conscients que hem de fer valer la majoria republicana. Això, vol dir poder explorar totes les opcions. La prioritat, ara mateix, és fer valer aquesta delegació.

Per què Comín és l'únic conseller a l'exili que no ha renunciat a l'escó?
Igual que el president Puigdemont.

 

"Estem en condicions de fer la delegació del vot per obtenir la majoria necessària"

Però ell no és president, és conseller.
Repeteixo, estem en condicions de fer la delegació del vot per obtenir la majoria necessària. Estem en negociacions amb la resta de forces republicanes i si hi hagués una nova ingerència per part de la justícia espanyola que volgués adulterar els resultats electorals impedint el vot dels electes, a partir d'aquí buscaríem una altra via.

Però, per què fins ara és l'únic que no ho ha fet?
No t'ho sé dir. No ha sigut necessari fins ara tenir la renúncia. Com que no ha estat necessari, no cal renunciar. La renúncia és l'última opció. En altres casos, les renuncies han estat per motius personals. Entenem la complexitat, fins que no faci falta renunciar, ningú ha de renunciar.

De cara a les municipals, sou partidaris de fer llistes unitàries de l'independentisme o, si més no, entre JxCat i ERC?
És cert que s'estan preparant les eleccions municipals i que seran molt i molt rellevants. Pot ser un dels futurs moments clau per posar el termòmetre a la situació del país i el projecte de república. Des d'ERC treballem amb la lògica de tenir el màxim d'ajuntaments republicans el 2019. Treballem amb l'objectiu de superar les 800 llistes electorals i poder aconseguir el màxim d'ajuntaments republicans.

Per tant, la candidatura unitària...
De moment, estem treballant en aquesta lògica. És el que puc dir a hores d'ara. L'objectiu és aconseguir el màxim d'ajuntaments republicans. Potser no som conscients del que pot significar, però pot ser un pas molt important.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.