Són temps agitats per a la política brasilera. El país més poblat de Llatinoamèrica es troba en un encreuament que fa trontollar la separació de poders de l’Estat. Luiz Inácio Lula da Silva, expresident del Brasil entre els anys 2003 i 2011, ingressà a presó el passat dissabte 7 d’abril entre protestes dels seus seguidors. Poca broma: el mandatari més valorat de la història recent del país complirà 12 anys de condemna per corrupció passiva i blanqueig de diners. Acusacions que es desprenen de l’operció anticorrupció més important que mai hi ha hagut al Brasil: l’Operació Lava Jato (“rentat a pressió” en català). Una trama corrupta que hauria mogut més de 10.000 milions de reals brasilers.
Tot s’originà en la denúncia d’un empresari l’any 2008 quan els primers investigats van provar de blanquejar capital a través d’una de les seves companyies. Les indagacions posteriors, part de les quals van ser publicitades el 2014, implicarien alts directius de l’empresa pública Petróleo Brasileiro, SA (coneguda com Petrobras) i desenes de polítics de gairebé tot l’arc parlamentari.
Lula hauria rebut 8 milions de dòlars en pagaments de les arques de Petrobras per fer conferències i en concepte de viatges i regals. I amb ell s’implicà també la seva successora al Partit dels Treballadors (PT) i a la presidència, Dilma Rousseff. D’acord amb el que s’ha pogut constatar en seu judicial, la campanya presidencial de Rousseff hauria rebut 2 milions de reals de la petroliera. Aquesta acusació culminà amb la seva destitució l’agost de 2016, possible per l’aliança de l’oposició amb antics socis de govern del PT.
Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), aliat amb el PT gairebé una dècada i promotor de la caiguda, substituiria Dilma Rousseff al càrrec, i es veuria involucrat al seu torn, mesos després, en un escàndol de corrupció. Ja aleshores s’emprà el terme “cop d’Estat” per referir la caiguda de Rousseff.
L’exmandatària ha estat aquests dies a Barcelona, amb parada a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de la ciutat inclosa. A porta tancada per als col·legiats, Rousseff divulgà la tesi subscrita per un centenar de juristes brasilers que consideren el procés contra Lula da Silva “més polític que jurídic”. Una tesi que el Ministeri Públic Federal considera “greu” per tal com “posa en dubte el poder judicial del país”.
Però per si aquest intercanvi de parers no fos prou pujat de to, el comandant de les forces armades brasileres, Eduardo Villas Boas, difongué una piulada via Twitter el 3 d’abril en què recordava el compromís de l’exèrcit amb la constitució del país i contra la impunitat. Una clara al·lusió a la possibilitat que Lula es declarés insubmís davant la justícia, i unes declaracions que han servit de pretext als que avalen la tesi del cop d’Estat. Però què hi ha de cert en tot plegat? Quins efectes pot tenir això pel Brasil?
Sense relleu clar
L’entrada a presó de Lula da Silva estigué envoltada d’una aura èpica. El líder del PT i també el que comptava amb més suport a les projeccions de vot, arribava en avió des de São Paulo a la seu de la policia federal de la ciutat de Curitiba. Allà l’esperaven milers de seguidors que cridaven a l’uníson: “Jo sóc Lula”. Les forces de seguretat van haver de dispersar alguns dels concentrats amb gas lacrimogen mentre l’expresident pronunciava un inflamat discurs, però ell mateix decidí no resistir-se. Això suposà un alleujament per als defensors de l’imperi de la llei del Brasil, que viuen sota l’amenaça de polarització des de la destitució de Rousseff.
La doctora en dret internacional públic per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigadora sènior del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), Anna Ayuso, vaticina que la mobilització no serà molt massiva, i que s’explicaria més aviat per la necessitat del PT de recuperar múscul al carrer. Però l’aposta conté riscos: l’investigador principal per Amèrica Llatina del Real Instituto Elcano i catedràtic d’història per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), Carlos Malamud, explica que amb l’empresonament han quedat al descobert diverses línies estratègiques entre els petistes. I, per ara, domina la que vol evitar una radicalització de la protesta pel fet que podria abocar el partit de Lula a la marginalitat. Segons Malamud, el sentir general del Brasil és moderat.
Més enllà de l’amenaça de conflicte civil a gran escala, però, es viu amb una certa inquietud arreu que el segon millor posicionat a la carrera presidencial sigui Jair Bolsonaro, militar a la reserva a qui es compara amb Donald Trump pels seus discursos carregats d’afirmacions misògines, homòfobes i racistes. Però ara com ara el PT no té alternativa a Lula, i Bolsonaro ha basat la seva campanya a atacar-lo, apunta Malamud. L’escenari és del tot obert.
Ayuso recorda que la líder de REDE 18, exministra de Medi Ambient entre 2003 i 2008 pel PT, Marina Silva, ha arribat a comptar amb una estimació de vot del 20% en alguns moments. El seu perfil, més aviat escorat a l’esquerra, podria arribar a captar part del vot petista més el que li pressuposen avui, vora el 10%. La investigadora del CIDOB assenyala que malgrat que Lula era el candidat amb l’estimació més alta amb vora el 35%, el rebuig cap a la seva figura s’eleva en un 40%. El fet que la candidata pels comunistes, Manuela d’Ávila, hagi pres part en la mobilització contra l’empresonament de Lula juntament amb l’assassinat de l’activista i regidora de Rio de Janeiro pel Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) Marielle Franco i les protestes que han comportat obren la porta a una candidatura unitària d’esquerres. Una candidatura, creu Malamud, que no tindria prou suports: els últims anys s’ha governat el país a través d’amplíssimes coalicions.
Un altre nom amb possibilitats és el de Geraldo Alckmin, exgovernador de São Paulo i candidat del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB).
L’escenari electoral és obert, sí, però els experts consultats per EL TEMPS veuen molt lluny la possibilitat que l’exèrcit intervingui i coincideixen que no tindrà afectacions massa importants a la regió. Tenim fins el proper 15 d’agost, dia de les eleccions, per comprovar-ho.