ENTREVISTA

"Al PSC li calen més gestos per sortir de l'habitació on s'ha posat amb el PP i C's"

Elisenda Alamany és una de les cares que guanya cada dia més protagonisme dins els comuns. Parlem amb la portaveu de Catalunya en Comú - Podem sobre la relació entre la seva formació i els partits independentistes. També repassem els reptes que encara el partit el proper 22 d'abril amb la celebració del seu primer congrés organitzatiu on han de definir el desplegament territorial del partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Com valoreu que la justícia alemanya descarti el delicte de rebel·lió per a Puigdemont?
-Sempre hem dit que no hi va haver violència a Catalunya. Això, posa en entredit la via Llarena, posa en entredit la judicialització de la política practicada pel govern del PP i també la manera de fer política del govern de Rajoy davant d'Europa. El primer que hauria de fer la Fiscalia General és retirar els càrrecs. Per decència.

-En la línia de posar en entredit la justícia espanyola, perquè no comparteixen la proposta d'intentar investir Jordi Sánchez?
-És una via que ja havíem recorregut. Sempre hem dit que l'amenaça del PP sobre les institucions catalanes, o el segrest que en fa, necessita respostes efectives. Sempre ens hem fet al càrrec que la situació és d'excepcionalitat democràtica. Però l'única manera de fer-hi front és una investidura efectiva d'un candidat que pugui governar des de Catalunya. La via Sánchez no sembla el més òptim per una legislatura àmplia que sigui capaç de fer d'interlocutor amb el govern del PP.

-No té sentit, tampoc, després de l'escrit del Comitè de Drets Humans de l'ONU?
-La responsabilitat de trobar un candidat és d'ERC i JxCat. El camí Sánchez, com el Turull o el Puigdemont, va ser descartat perquè es pogués fer un govern efectiu. Només demanem que el ple de divendres sigui per una investidura efectiva. Tornar a proposar Sánchez ara, en unes circumstàncies bastant semblants, no ens sembla la millor opció. En tot cas, el proposen i nosaltres assistirem el ple.

- Si Carles Puigdemont i Toni Comín no poguessin delegar el seu vot, ERC i JxCat es veurien en la situació de no poder disposar dels vots per investir un candidat, tot i tenir els diputats necessaris. En una lògica antirepressiva, i si els partits presentessin un candidat que pogués ser efectiu, estarien disposats a cedir-los dos vots?
-Sempre hem dit que hi havia dues possibilitats per sortir d'aquesta situació. La primera és que el pacte de JxCat i ERC diu que la presidència del Govern és per JxCat. Nosaltres sempre hem dit que era estrany perquè la suma d'ERC i la CUP tenen més vots que JxCat. En tot cas, la responsabilitat de triar un candidat recau sobre JxCat. Ara bé, fa tres mesos que parlem molt del qui, però no del què. Nosaltres oferim una proposta que parla del què i del com.

//EFE



-Quina és aquesta proposta?
-Fer un govern d'independents, transversal, liderat per un candidat d'esquerres i progressista. El què és acabar amb el 155, fer un pla de xoc social, un govern fort per fer front a la judicialització de la política o negociar l'alliberament dels presos amb Rajoy. Un govern que com a mínim, pugui estar-hi dos anys, fins que la judicialització de la política acabi. Oferim els nostres vots per fer això. Entenem que la situació és complicada. Però si hem de fer una proposta nova, hem de mirar que sigui una proposta compartida pel màxim d'actors socials i polítics possibles. O es posen d'acord a trobar un candidat definitiu, o parlem d'aquesta alternativa. Aquests són els únics termes del debat per a nosaltres.

-Però, entenent que les condicions judicials que denuncieu fan perdre la majoria simple a JxCat i ERC, no contemplaríeu la sessió de dos vots?
-Quan finalment es reflecteix que ERC i JxCat tenen una majoria per governar amb la CUP i comparteixen la via de la unilateralitat, això no ho compartim. Els camins i horitzons de futur els comparteixen amb formacions amb qui tens una idea de per on ha de transitar Catalunya. No he sentit res d'això. Aquests tres partits tenen molt en comú i no es tracta d'afegir més vots a una suma que ja suma. Les vies del desbloqueig sempre surten d'una suma on les forces d'esquerres tenen més pes que un lideratge de JxCat. Si ens asseiem a la taula, ho fem tots amb les mateixes condicions de sortida i ens arromanguem. Nosaltres no juguem a afegir vots a un pacte a porta tancada entre ERC i JxCat que ja suma.

-Tornant a la proposta que feu. Us heu reunit ja amb ERC, JxCat o la CUP per negociar?
-Abans de presentar la proposta, li vam explicar a Roger Torrent. No la vam acabar de definir, però era una idea que teníem al cap. La proposta segueix estant sobre la taula, però és cert que JxCat i ERC estan centrats en el qui. Però, no retirarem la proposta de sobre la taula.

 

Les estratègies de desconnexió no han fet res més que portar el PP fins a la cuina de Catalunya.

-Entenc que no heu parlat d'això perquè les altres forces no han volgut?
-Crec que estan massa capficades en el pacte entre JxCat i ERC. I no ens enganyem, la situació de repressió per la qual passen, fa veure que el candidat segueix sent de JxCat. Ara, si ens convoquen demà per parlar d'això, immediatament seurem a la taula per parlar-ne.

-Honestament, creus que JxCat es prestarà a parlar d'això?
-Els ho hauries de preguntar a ells. A la tradició política d'on jo vinc, primer es pensa en el país, després en el partit i després, si algú vol, en un mateix. I les nostres propostes són de país. Perquè el govern que proposem no és per tenir nosaltres el govern. Els altres partits també haurien de pensar en els exercicis de generositat que fan.

-Creus que el PSC hauria de ser al front comú pels drets democràtics que està impulsant Roger Torrent o a la mobilització de diumenge dia 15?
-En una cosa tan senzilla com és l'alliberament dels presos polítics i la fi de la judicialització política sí. Hi hauria de ser el PSC.

-Domènech deia en una entrevista a Nació Digital, que calia valorar els gestos d'acostament que havia fet el PSC els darrers dies. Ho comparteixes?
-Va dir que hi havia gestos. Crec que al PSC li calen més gestos per sortir de l'habitació on s'ha posat amb el PP i C's. Molta gent està sorpresa del paper que ha agafat últimament i que molts dels seus votants deuen estar en una situació de perplexitat. Crec que defensar la llibertat dels presos polítics o denunciar la seva situació de presó preventiva, així com entendre que el 155 no ha portat res de bo forma part d'un sentit comú generalitzat.

El que em preocupa és que C's no faci res per sortir del bloqueig i es comporti més com tertulians de televisió que no com una força política que aspirava a ser la centralitat de Catalunya

-Els hem vist canviar de costat a l'hemicicle. Se senten més còmodes al costat de JxCat que de C's?
-Crec que això de les bancades és casual. Sempre defensem que tradicionalment  Catalunyaha estat governada per forces catalanistes. El que evidenciem els darrers dies és que no hi ha prou en guanyar eleccions. Ciutadans ha guanyat les eleccions i està més aïllat que mai. El que em preocupa és que C's no faci res per sortir del bloqueig i es comporti més com tertulians de televisió que no com una força política que aspirava a ser la centralitat de Catalunya.

-Creu que és important criticar el que fa C's al Congrés espanyol al Parlament de Catalunya?
-Al conjunt de l'Estat ha intentat mostrar-se com una força política nova. Però quan ha estat el moment de defensar demandes ciutadanes sempre s'ha posat al costat d'allò vell que ja coneixíem, el PP. La situació del Parlament està estretament relacionada amb el que està passant al Congrés i al Senat. Ara no hi ha Govern a causa d'una mesura aprovada al Senat. Hem demostrat que, tenint una pota al Congrés, podíem fer un recurs d'inconstitucionalitat davant del 155 aprovat pel PP d'allà, però que aquí només té quatre diputats. Això és una anomalia democràtica. Amb el nostre govern segrestat, ens fa veure que moltes vegades, les estratègies de desconnexió no han fet res més que portar el PP fins a la cuina de Catalunya.

-Després d'un any del naixement de Catalunya en Comú, quin balanç fas de la seva trajectòria?
-El balanç és positiu tot i que hem estat en un cicle electoral marcat per esdeveniments que nosaltres no esperàvem. No crec que tampoc els altres partits esperessin la convocatòria d'aquestes eleccions que a nosaltres ens agafen a contrapeu. -Com a força sobiranista dins el Parlament esperem ser centrals per la construcció d'un nou país.

// PARLAMENT DE CATALUNYA (Job Vermaulen)



-Un dels deures pendents és la incorporació de Podem a la confluència. Vas veure justificat el procés que va acabar amb la sortida d'Albano Dante Fachín de la direcció?
-Crec que va ser conseqüència d'una consulta dins el partit, una de les que va comptar amb més participació. Al final, Podem va decidir que volia un projecte que caminés de la mà de Catalunya en Comú i Fachín va dimitir.

-Ara, la candidatura de Xavier Domènech a secretari general de Podem ha aixecat suspicàcies entre les altres candidatures. Tem que això pugui dificultar l'entrada de les bases de Podem a Catalunya en Comú?
-Crec que les bases ja hi són. Venim d'un procés de confluència on hi va ser Podem. Sempre diem que el seu ADN ja hi era. Per tant, no es tracta d'incorporar un element extern. L'anomalia és que no caminéssim junts. Ara es tractaria de fer-ho definitivament. Però, ara mateix, hi ha unes eleccions que acaben dimecres en què hauran de decidir el seu secretari general.

-La sensació, però, és que pel camí s'han quedat molts quadres territorials endarrere?
-No ho sé. Crec que a Catalunya hi ha un cert desencís i frustració generalitzada perquè molta gent percep que fa tres mesos que estem amb el país parat. No conec la realitat de Podem, però estic segura que Catalunya ha de passar per un moment il·lusionant. Aquest és tenir Govern i donar sortida a les propostes de la ciutadania.

-El 22 d'abril teniu la trobada organitzativa. El punt central és el desplegament territorial. Quins reptes us planteja?
-Sempre hem dit que la radicalitat democràtica per transformar el teu entorn proper és més factible als municipis. Molts venim de la política municipal. Això deixa un pòsit molt important a algú que es dedica a la política nacional. Hem hagut de donar respostes a la ciutadania en un entorn de proximitat. El que és interessant de la proposta d'un partit que es presenta com una força d'una nova època és que el desplegament territorial que han fet tradicionalment els partits no pot formar part de la nostra filosofia. Sempre hem dit que respectaríem les realitats de cada territori i que el repte és crear una identitat comuna més enllà de les parts. La manera com vol arrelar-se respon a la lògica de ser palanques de canvi àmplies que pugui interpel·lar independents. El repte és que la suma de les parts vagi molt més enllà de cada actor.

-Per tant, hem d'entendre que els nuclis locals de Catalunya en Comú no seran la suma dels partits que hi ha a cada municipi?
-Exactament. Sempre hem pensat que no ha de ser una sopa de lletres. Pensem que els projectes polítics que tenen sentit al municipi són aquells que responen a la realitat territorial. No perquè hi hagi un nucli d'un partit o d'un altre allò li dóna més dret que a qualsevol altre actor. Aquesta és la filosofia de fons. Òbviament es tenen en compte les tradicions de cada actor, però no dona per descomptat que el projecte respongui a unes sigles polítiques d'entrada.

-Què fareu perquè sigui així?
-Demanem que a cada municipi hi hagi com grups impulsors del 'comú'. A partir d'aquí, que siguin capaços d'interpel·lar a altres actors que s'afegeixin i coordinin candidatures municipals.

-Federalistes d'Iniciativa han demanat que en aquest congrés es replantegi el posicionament de Catalunya en Comú respecte la qüestió nacional i es reconegui com a nítidament federalista. Creuen que cal fer aquest debat?
-Aquesta és una trobada organitzativa amb l'objectiu de fer un desplegament territorial de cara a les municipals. La línia política de Catalunya en Comú és molt clara i àmpliament compartida. Nosaltres som una força sobiranista. És a dir, que la ciutadania de Catalunya és sobirana per decidir quin és el seu futur. D'altra banda, aquesta ha de poder triar quines sobiranies vol compartir amb l'Estat espanyol i això veu del federalisme. Aquesta proposta té just un any de vida i continua sent la proposta de futur per a Catalunya. El debat polític sobre aquest posicionament ara no pertoca.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.