Unitat antirepressiva

Front pel mínim comú denominador

Dues iniciatives intenten crear una aliança àmplia entre diferents actors de la societat civil de Catalunya per reivindicar els drets democràtics. Inspirats en iniciatives com l’Assemblea de Catalunya, volen llimar asprors fruit de la polarització política i bastir ponts per fer revertir l’anul·lació de l’autonomia i l’existència de presos polítics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D’Unió Democràtica al Partit Socialista d’Alliberament Nacional passant pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, el Partit Carlí de Catalunya o bona part de l’associacionisme civil. L’antifranquisme català dels anys setanta va decidir, en una situació d’excepcionalitat, deixar enrere matisos i fer front comú, el 1971, a l’Assemblea de Catalunya. Si bé és cert que la situació actual no és comparable, en absolut, amb la d’aleshores, comparteixen la condició d’excepcionalitat. 

En aquest marc, diverses veus han apostat per ressuscitar l’esperit d’aquella amalgama àmplia de reivindicacions democràtiques. La via per la qual s’ha apostat és la de crear espais que permetin bastir ponts de diàleg entre independentistes i no independentistes sota el paraigua comú de la defensa de les institucions d’autogovern de Catalunya, la convivència social i els drets civils i polítics. “L’esperit de l’1 i el 3 d’octubre”, en paraules d’Albano Dante Fachín.

Xavier Domènech, líder de Catalunya en Comú-Podem, anava una passa més enllà i reclamava, al ple del passat 28 de març, crear un govern d’independents amb l’objectiu de “reivindicar els punts de l’Assemblea de Catalunya: llibertat, amnistia, recuperació de les institucions i coordinació per la llibertat de tots els pobles de l’Estat”.

De moment, però, el gruix de les organitzacions que haurien de conformar aquest espai no el veuen amb bons ulls. L’estratègia majoritària se centra en la voluntat de recuperar plataformes àmplies com ho havien estat el Pacte Nacional per Referèndum o la Taula per la Democràcia. “Volem reconstruir un espai formal, social, que torni a superar una situació d’excepcionalitat”, exposa el president de CCOO Javier Pacheco.

Blanca Serra, històrica militant independentista i exmembre de l’Assemblea de Catalunya, analitza la situació comparant-la amb el moment de sorgiment de la Crida a la Solidaritat durant els anys de Terra Lliure. “Ara tots som no violents, però quan surt un moviment més rupturista com podrien ser els Comitès de Defensa de la República, imminentment, per part de certs ambients, hi ha la idea que cal que hi hagi un moviment més tranquil. Em sembla bé, aquests moviments fan d’anella entre les dues coses”, exposa Serra.

Tal vegada, en un comunicat, Roger Torrent remarcava la necessitat de crear “un front transversal, basat en el respecte a la pluralitat”.

Iniciatives

Així, el 27 de març a la seu de la Federació d’organitzacions per la justícia social (LaFede.cat) s’aplegaven més d’una desena d’entitats per presentar l’Espai Democràcia i Convivència. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural de bracet amb Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors. Al seu costat, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) o Unió de Pagesos. A l’horitzó, una manifestació prevista pel 15 d’abril amb l’objectiu de “defensar les institucions catalanes, la convivència, la cohesió social i els drets i les llibertats fonamentals de la ciutadania que s’han vist vulnerats al nostre país”. Aquesta iniciativa anava de la mà d’un manifest firmat per entitats de l’associacionisme juvenil. Lucia Aliagas, secretaria del CNJC, relata que, més enllà de l’espai general, era important coordinar el moviment associatiu perquè “està molt escampat i cal unir-lo per poder crear propostes més enllà de mobilitzacions”.

En paral·lel, tres dies abans, Roger Torrent feia un comunicat des del Parlament demanant la creació d’una “resposta unitària en defensa dels principis democràtics i dels drets civils i polítics”. Ho feia acompanyat de membres de representats de Junts per Catalunya, ERC, la CUP, i Catalunya en Comú. També de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. D’ençà llavors, Torrent s’ha trobat amb diversos dirigents de sindicats, associacions municipalistes, per la pau o culturals. La que ha portat més cua és la que va mantenir amb Camil Ros, president de la UGT. Aquesta reunió no va ser massa ben vista per la direcció estatal del sindicat que veu amb mals ulls formar part d’un pacte que inclogui independentistes.

Presentació de l'Espai Democràcia i Convivència

Fonts properes a la presidència expliquen que la voluntat és que el front no quedi “només en una foto, sinó que pugui fer accions efectives. Que hi entri tothom possible però sense rebaixar objectius”.  Segons les mateixes fonts, caldria que hi hagués un “grup executiu que doni autonomia a l’espai”.

A primer cop d’ull, ambdós espais no presenten grans diferències pel que fa a les reivindicacions, i així ho constaten també els seus membres, molts dels quals figuren en ambdós iniciatives. Ara bé, un dels factors més significants és la natura dels espais. Així doncs, l’Espai Democràcia i Convivència neix de l’impuls de l’associacionisme que ja havia format la Taula per la Democràcia el 2017 i l’altre ens, encara sense nom, té una gènesi marcada pel caràcter institucional de la proposta. “No som incompatibles, però per a nosaltres és important que la societat civil tingui la capacitat de prendre la iniciativa perquè tenim una realitat que està impulsant la societat cap a la polarització”, explica Pepa Martínez, directora de La Fede. En aquest sentit, David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), relata que durant la reunió amb Roger Torrent li van transmetre que des de la societat civil “hi ha moltes experiències per organitzar coses similars i que cal que tinguin molta diversitat i independència de les institucions. L’espai ha de ser viu i amb independència del Parlament”.

Polifonia

Per intentar copsar quins són els marges dins els quals s’hauria de moure aquest moviment, des d’EL TEMPS hem volgut parlar amb representats d’entitats que podrien exemplificar les diverses sensibilitats que volen conviure en ambdós fronts.

“El que fem és un debat amb el conjunt d’organitzacions que formaven la Taula per la Democràcia per fer una nova reflexió en funció de la nova etapa que viu Catalunya”, diu Pacheco. Segons ell, es tracta de “cosir la societat catalana, no del referèndum o altres coses. Hi ha elements que no estan resolts de manera política i que no corresponen a les entitats socials. Nosaltres hem d’exigir a les forces polítiques que treballin per restablir la normalitat”.

Des de La Fede, Pepa Martínez, ofereix l’experiència de la seva organització treballant en contextos de conflicte: “Per a nosaltres la polarització no és un problema, sinó la manera com es gestiona aquesta situació. Cal un espai de diàleg i que les institucions es puguin plantejar seure i dialogar, i també que les parts es reconeguin entre elles i reconeguin el conflicte”.

Associacions municipalistes com l’Assemblea  de Municipis per la Independència o l’Associació Catalana de Municipis, que han estat també convocades per Torrent, creuen que des dels pobles cal treballar de forma complementària amb aquest front comú proposat des del Parlament. “Som una corretja de transmissió importantíssima per poder arribar a tota la societat catalana, a totes les entitats i grups a les quals des del Parlament no es pot accedir. És responsabilitat de tots construir aquest front”, exposa David Saldoni, alcalde de Sallent i president de l’ACM.

L'Assemblea de Catalunya com a mirall

Aquesta col·laboració des de diferents espais l’entén com a positiva també el president del CIEMEN, David Minoves, que pensa que cal “un mínim comú denominador per tal de garantir els drets fonamentals de les persones”.

Un acord que, en el cas de l’Espai per la Democràcia i la Convivència, s’entén també a l’hora de demanar la llibertat dels presos polítics i, en paraules de Pacheco, “cosir la fractura de la societat catalana després de la polarització resultant del procés”. Segons el dirigent de CCOO a Catalunya, “la privació de llibertat preventiva i la consideració de rebel·lió són completament desproporcionades”.

Un altre punt de consens és que, a aquests espais, cal anar-hi amb el mínim d’idees preconcebudes possibles. Així doncs, preguntats per les accions que havien de dur a terme els diferents fronts engegats, els representats de les entitats posen de manifest la necessitat que tota activitat es decideixi ja en el marc de debat intern de les mateixes coordinadores d’entitats. “Anirem pas a pas, amb capacitat de poder escoltar, per saber què respondre i què es necessita en tot moment”, apunta Martínez. La directora de La Fede no descarta, tampoc, la possibilitat que aquests fronts superin les fronteres del territori principatí: “De moment estem pensant des de Catalunya, però també hi ha una península Ibèrica i un Estat espanyol en els quals també ens hauríem de plantejar accions”.

En qualsevol cas, caldrà veure quina és la capacitat d’actuació real que tenen aquests nous espais. Per primer cop en mesos, però, hi ha un punt d’encontre formal entre l’independentisme i d’altres formacions partidàries del dret a decidir amb perspectives diverses. La primera prova de foc serà la manifestació del dia 15 d’abril.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.