Judicialització

Schleswig supera Espanya

El setmanari alemany Der Spiegel analitza la decisió judicial del tribunal del land de Schleswig, que considera que Carles Puigdemont no va cometre rebel·lió i l'ha deixat en llibertat sota fiança de 75.000 euros. Caldrà veure, encara, si la petició d'extradició és admesa o no per malversació, un delicte que el tribunal alemany no descarta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Va fer una crida a la resistència no violenta. D'acord, però, amb el poder judicial espanyol, Carles Puigdemont havia proclamat, per la força, la independència de Catalunya. Aquesta és la base de l'acusació de rebel·lió. Els jutges alemanys han decidit que no ha estat així.

Carles Puigdemont va estar empresonat per poc temps a Neumünster. Va enviar un missatge a la seua esposa, Marcela Topor. "Ara no ha d'haver violència". Un desig que havia de ser comunicat als catalans. Puigdemont, òbviament, volia tranquil·litzar els manifestants enutjats que havien participat de les protestes del carrer contra la policia la nit després del seu arrest, el 25 de març. Potser també volia ajudar-se a si mateix.

Puigdemont ha estat clar durant molt de temps. Ell i els seus seguidors ignoraren el Govern espanyol i molts milions de catalans que no volen un Estat propi. Implementaren la consulta prohibida sobre la secessió d'Espanya i declararen la independència. El clima de violència i conflicte ja no sembla impossible, malgrat que Puigdemont ha cridat a la no violència i a la pau.

Puigdemont va acceptar la violència per assolir la independència de Catalunya? Aquest és el tema que ha esdevingut crucial en el cas del president català destituït. Tant el delicte espanyol de rebel·lió com l'equivalent alemany d'alta traïció requereixen violència. Aquest delicte suposaria fins 25 anys de prisió.

Els jutges del Tribunal a Schleswig no troben la rebel·lió com un fet. "La primera Sala Penal del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein és de l'opinió que "l'extradició en relació amb les acusacions de rebel·lió es demostra, a priori, inadmissible". A més, per als jutges, l'alta traïció no només requereixen d'una simple amenaça de violència o la violència en si, sinó que els manifestants haurien d'haver provocat tanta pressió que els òrgans constitucionals s'haurien vist obligats a rendir-se. Aquest no va ser el cas a Catalunya, digueren els jutges.

És una victòria per a Puigdemont. Perquè si era extradit per rebel·lió, hauria estat acusat a Espanya per aquest delicte. Ara, només podria ser acusat de malversació de fons. Això és, com a molt, vuit anys de presó.

Per a Puigdemont, òbviament, és favorable que mai no haja predicat la violència. Al contrari: quan era president, mai no va perdre l'oportunitat de demanar pau i no violència. Les demostracions massives pacífiques són part de l'estratègia separatista en les manifestacions. Puigdemont es va reiterar i els crítics consideraren que era per esquivar el delicte de rebel·lió que defineix la llei espanyola.

Què podria saber Puigdemont?

Per relacionar Puigdemont amb la violència, el jutge d'instrucció espanyol, Pablo Llarena, havia desenvolupat un argument destacable en la seua ordre d'arrest. Segons ell, Puigdemont va saber en una reunió amb els principals policies catalans que s'esperava una escalada de violència durant la jornada del referèndum de l'1 d'octubre.

El magistrat examinador destaca en l'ordre d'arrest europea una manifestació que es va celebrar 11 dies abans del referèndum. La policia espanyola va escorcollar la seu d'un ministeri ubicat a Barcelona i desenes de milers de catalans envoltaren l'edifici. Durant hores, la policia espanyola no va poder abandonar el ministeri. Quan va acabar el dia, diversos vehicles de la policia estaven fets malbé i les armes del servei de policia van desaparèixer dels automòbils segons l'atestat.

La justícia espanyola acusa els líders d'Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, d'haver mobilitzat i controlat la massa de gent. És per això que tots dos estan actualment en prisió preventiva a Madrid. El càrrec: disturbis. Un vídeo del periòdic català La Vanguardia mostra que estaven dempeus en un automòbil policial parlant amb els manifestants i demanant que marxaren cap a casa.

Segons la judicatura espanyola, Puigdemont hauria d'haver esperat, entre altres coses després d'aquest episodi, que també això podia ocórrer el dia del referèndum. De fet, milers de catalans es negaren a permetre l'ingrès de la policia espanyola en les meses electorals l'1 d'octubre, i no soltaren les urnes. La Guàrdia Civil va colpejar ocasionalment la gent i en molts llocs va haver-hi enfrontaments. D'acord amb l'atestat hi hagué 58 policies ferits. Però segons l'informe del Govern català, hi hagué centenars de ferits lleus entre els votants.

Es comenta que Puigdemont sabia que la situació es podia agreujar, tal com argumenta el jutge espanyol d'instrucció. Ingeborg Zerbes, professor de Dret Penal i Dret Processal Penal a la Universitat de Bremen, considera que aquesta al·legació pot ser construïda. "L'acusat d'alta traïció a Alemanya no cobreix la més mínima expectativa de violència, que requeria l'ús de la força o l'amenaça de violència".

"Sense violència, la definició de rebel·lió no es compleix"

Els advocats de Puigdemont també rebutgen la línia de raonament del jutge instructor. Les manifestacions no són violentes. Carles Puigdemont no era responsable, a més, d'accions individuals aïllades en les quals hi hagué danys.

Zerbes també rebutja l'argument que el camí de Puigdemont per assolir la independència és la violència institucional. "La violència és definida en el dret penal alemany exclusivament com la violència física".

En aquesta pregunta, les lleis espanyoles i les alemanyes gairebé no es distingeixen. La rebel·lió exigeix l'ús de la força física, diu Diego López Garrido, professor de dret constitucional a la Universitat de Castella-La Manxa. I "sense violència, la definició de rebel·lió no es compleix".

Els jutges del Tribunal Regional Superior de Schleswig aparentment veuen així tot això. I com que no extradeixen Puigdemont per rebel·lió a Espanya, tampoc no pot ser condemnat per aquesta acusació a Espanya. Almenys que un altre país europeu arreste Puigdemont i després l'entregue per rebel·lió.

Ara, ni tan sols es descarta que el jutge Llarena retire per complet l'ordre d'arrest contra els catalans. Ell, personalment, va retirar una primera ordre d'arrest contra Puigdemont el desembre, quan es va fer evident que Bèlgica no extradiria el català per rebel·lió.

Per al president destituït, el veredicte de dijous ja és un triomf després de moltes derrotes polítiques.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.