XII Legislatura

Un ple a l'ombra de la investidura

La proposta de fer president Jordi Sánchez ha deixat en segon pla un jornada parlamentaria en la qual s'ha aprovat crear una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17 d'agost.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La tarda anterior, la jornada d'aquest dijous apuntava a aplegar-se sobre la pila de plens intranscendents. Més enllà de la pròrroga pressupostaria per recuperar part de la paga extraordinària dels funcionaris i la proposta de creació d'una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17 d'agost, res feia recordar els plens extraordinaris dels darrers mesos. I, certament, el ple ha donat de si això i la possibilitat de veure com, per primer cop, Puigdemont feia ús del vot delegat.

Tanmateix, els minuts abans de les 10 del matí han sacsejat la previsió diària. Primer, per la decisió dels partits independentistes de treure de l'ordre del dia els decrets llei que havien de prorrogar els pressupostos per recuperar una paga extraordinària dels funcionaris pendent de 2012 i per cobrir "necessitats financeres del sector públic". Però, sobretot, per les tres cartes escrites des de tres presons diferents que en qüestió de minuts han fet canviar l'escenari d'una possible investidura.

Els darrers dies s'havia parlat d'aquesta possibilitat, i en una missiva, Carles Puigdemont confirmava que l'aposta dels partits independentistes era intentar investir a Jordi Sánchez. Minuts després, seguint el protocol, apareixia una nova carta. Ara, era Jordi Turull qui accedia a retirar "provisionalment" la seva candidatura. Finalment, en una tercera epístola, l'expresident de l'ANC es mostrava disposat a assumir, de nou, un debat d'investidura per ser escollit president. Pas que ja va fer fa uns mesos i que, a causa del vet del Tribunal Suprem, mai va arribar a concretar-se en un ple d'investidura.

Així doncs, tan bon punt Roger Torrent iniciï una nova ronda de contactes amb els partits i el proposi com a candidat -l'anterior cop va fer-ho en poques hores i per telèfon-, Sánchez intentarà per segona vegada ser investit president. A diferència de l'altra vegada, aquest cop, té a favor seu l'escrit de l'ONU en el que l'organisme internacional demana que es garanteixin els seus drets polítics. Per als partits independentistes, aquesta és una nova oportunitat de reptar l'Estat espanyol. Al seu entendre, si el jutge del Suprem, Pablo Llarena, es negués a permetre que Sánchez fes el seu discurs com a candidat, estaria contradit la legislació internacional. Per a JxCat i ERC, el possibilitat que això passi no són pas residuals, però permetria donar nous arguments en la internacionalització de la causa independentista.

En tot cas, aquest és un escenari que preferiblement s'activaria abans del 15 d'abril, data per la qual l'Espai per la Democràcia i la Convivència ha convocat una manifestació pel respecte dels drets democràtics. La negativa del Suprem o una possible extradició de Carles Puigdemont servirien de llenya per fer bullir l'olla abans de la protesta. Després d'això, caldria activar l'anomenat "pla D" que, de moment, no compta amb un nom de consens públic.

Tanmateix, fer pronòstics de dates és arriscat. D'un costat, per les dificultats de controlar els tempos judicials. De l'altra, perquè la CUP ha assegurat aquests darrers dies que les negociacions amb els altres partits independentistes no han avançat les últimes setmanes. Així doncs, tenint en compte que Puigdemont ja ha fet ús avui del seu vot delegat des de la presó, una possible majoria independentista passaria per la renúncia de Toni Comin al seu escó. Això permetria investir un candidat en segona votació, però pel que ha transcendit fins al moment, el diputat a l'exili no veu amb bons ulls aquesta possibilitat.

Dels funcionaris als atemptats

Sense gairebé temps per pair els canvis de fitxes presidenciables, començava el ple. Ho feia amb les protestes de PSC, PP, C's i CatComú per la decisió dels partits independentistes de posposar l'aprovació dels decrets per recuperar part de la paga extra dels funcionaris corresponent al 2012. La decisió de JxCat, ERC i la CUP es devia a la comunicació del Govern espanyol -que era qui, en virtut del 155, firmava el decret- que ningú compareixeria al ple per defensar les mesures. Entenent que això era el corresponent, els partits independentistes han optat per ajornar la votació i demanar als lletrats si era adequat fer-la sense la presència dels ministres corresponents.

Segons fonts d'aquests partits, el decret ja està aprovat i només cal que el Parlament el corrobori abans del dia 26 d'abril. Aquestes mateixes fonts exposen que la data d'entrada en vigor d'aquest, i per tant de pagament als funcionaris, no es veurà modificada sempre que la votació es faci abans del 26 d'aquest mes.

El ple ha continuat amb una proposta de resolució de C's que demanava la compareixença de Roger Torrent al Parlament per donar explicacions i desbloquejar la investidura. Aquesta proposta, tal com ha denunciat Inés Arrimadas, havia estat proposada ja fa tres setmanes. Aquest fet ha provocat que alguna de les seves peticions quedessin desfasades. Així ho han fet constar a C's, que només ha rebut el suport del PP, la resta de grups parlamentaris.

Com ja va passar el darrer ple, les més contundents contra la formació taronja han estat Eva Granados, per part del PSC, i Jèssica Albiach, de Catalunya en Comú-Podem. "C's demana l'impuls de la investidura, però això ja està fet. Es va intentar investir Turull i el rellotge ja està en marxa", deia Granados. La socialista els aconsellava també "preparar millor les iniciatives. Les preses i l'oportunisme no són bones conselleres". Al seu torn, Albiach ha dit als d'Arrimadas que eren "la pitjor estafa política després del màster de Cifuentes". Ho feia després de retreure'ls, en relació a la proposta de resolució presentada, que "tant parlar del procés se'ls ha enganxat el gust per fer coses simbòliques".

Les tornes s'han girat per la proposició de creació d'una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils. La proposta ha obtingut els vots a favor de JxCat, CatComú, ERC, CUP i PSC i les abstencions de PP i C's que han considerat que aquesta tasca corresponia al Pacto Antiyihadista impulsat des del Congrés espanyol. Socialistes i comuns han donat suport a la proposta però s'han mostrat escèptics amb alguns punts. Així doncs, han demanat que la comissió no s'utilitzés per a l'estratègia independentista i que alguns dels temes que s'hi ha de treballar siguin tractats mantenint-los en secret per motius de seguretat.

Jordi Munell, alcalde de Ripoll i diputat de JxCat, ha estat l'encarregat de presentar la proposta. Ha exposat que calia que fos un espai per aclarir coses al voltant de la vinculació entre l'imam de la localitat que ell governa -a qui es responsabilitza de ser el cervell dels atemptats- i el CNI. "Esperem solucionar la concatenació de vetos i vels que s'han donat al Congrés dels Diputats i posar llum per completar el cicle de dol", ha exposat Munell. El ripollenc ha aprofitat també per reivindicar el bon paper dels comandaments Mossos d'Esquadra. Al capdavant d'aquests hi havia el Major Josep Lluís Trapero que, just en aquells moments, rebia la notícia que l'Audiència Nacional el processava de sedició conjuntament amb altres tres alts càrrecs del cos.

Amb l'aprovació d'aquesta comissió, s'ha tancat el ple i pràcticament la jornada matutina. Aquesta ha acabat tal com començava, amb una roda de premsa d'Eduard Pujol en la que confirmava que Jordi Sánchez era la proposta de president de Junts per Catalunya. La pilota és ara a la teulada del president del Parlament Roger Torrent que en la tarda de dijous ha continuat les reunions per construir un front comú en defensa dels drets democràtics. Caldrà veure, però, com poden afectar a aquest procés les darreres notícies respecte els processos judicials dels exiliats. Aquest dijous, la justícia alemanya decidia deixar en llibertat sota fiança i descartava els delictes de rebel·lió per al cas de Carles Puigdemont, contradint el criteri pel qual el jutge Llarena processa els líders independentistes. I divendres, Roger Torrent anunciava una nova ronda de contactes per via telefònica de la qual podia sorgir un candidat el mateix dia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.