Obituari

El Nord de dol pel Sud

Vicent Madramany (l'Alcúdia, Ribera Alta) ens ha deixat a 71 anys. Artista i col·leccionista d'art, tenia una gran presència a Perpinyà, on hi vivia i on avui falta. Allí havia fundat el centre d'art Acentmètresducentredemonde. Històric del socialisme valencià i militant del cooperativisme, Madramany ha deixat petjada arreu del país.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els carrers de Perpinyà van plens de turistes catalans que han aprofitat el pont de setmana santa per fer cap al nord. Els presents avui hi senten parlar més aquesta llengua que no pas el francès que hi impera la resta de l'any. I el senten en uns carrers que no els són aliens a la situació política de la resta del país: el passejant hi pot veure estelades arreu, sense l'oposició habitual de banderes espanyoles als balcons de la part sud del territori. Però avui que el nord és una mica sud, ens ha deixat Vicent Madramany.

L'artista valencià fou fundador del centre Acentmètresducentredemonde (A cent metres del centre del món), una picada d'ullet a Dalí, que considerava l'estació de Perpinyà el centre del món. L'Indépendant el recordava amb afecte: "Home discret i d'una increïble gentilesa". Madramany es vinculà a la capital nordcatalana el 1979 per iniciativa de la cooperativa d'Alcúdia quan desembarcà a Saint-Charles. A banda, cal destacar la seua feina pel Partit Socialista del País Valencià, partit que va ajudar a construir, i la seua presència al món cooperativista.

L'actual conseller valencià d'Hisenda, Vicent Soler, l'artista Manolo Boix i Paco Signes, responsable de medi ambient en el PSPV. Tots tres el coneixien ben de prop i ens parlen d'ell.

Soler s'hi refereix com a activista cultural. Recorda que a finals dels 70 situaria el seu municipi natal, Alcúdia, al mapa de la cultura del país introduint expressions aleshores molt innovadores de fer cultura. I en anys en què això no era fàcil per la repressió tardofranquista. Vicent Madramany renuncià a ocupar càrrecs polítics i treballà a Anecop, la gran cooperativa exportadora valenciana. Una feina que compaginaria, cada vegada més, amb la promoció artística. 

Manolo Boix recorda l'ocupació de Madramany els últims anys de la seva vida i la col·lecció que ell anomenava "Col·lecció Col·lectiva" en la qual molts artistes valencians com el mateix Boix hi van tenir cabuda. Mai no va perdre el contacte amb els seus amics del País Valencià, recorda Vicent Soler.

El responsable de medi ambient del Partit Socialista del País Valencià Paco Signes considera que la vida de Vicent Madramany es pot classificar en tres etapes: la política, la cooperativa i l'artística. Ell el conegué en la segona, com a responsable de la internacionalització d'Anecop, l'empresa d'explotació agrícola de productes valencians, avui amb una àmplia presència arreu d'Europa. Segons Signes, Madramany tingué un rol destacat en tot plegat. 

"Ell era un valencianista i un europeista convençut", rebla Soler, l'aportació del qual, considera el conseller, com es diu de Fuster, va ser més aviat subterrània: mai no acaparà la primera línia. I avui, una part del sud mor al nord, però el seu llegat continua i s'estén en el fil roig de la història del país.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.