Els Crítics

La versió de ‘Trust’

Que una ficció televisiva estigui basada en la realitat sempre ha estat una manera molt eficaç de cridar l’atenció dels espectadors, especialment si la història en qüestió té a veure amb fets escabrosos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quantes vegades no hem vist una d’aquelles tv-movies de diumenge a la tarda començar amb allò del “basat ens fets reals”? Però últimament ha estat la televisió de prestigi la que ha començat a adoptar aquesta estratègia, posant de moda el subgènere del true crime, que consisteix precisament a recrear crims reals. El format de la sèrie documental va ser el primer a posar de moda aquest tipus d’històries, amb treballs controvertits com Making a murderer o The jinx. La ficció serial de seguida va afegir-se al fenomen, i així en poc temps hem vist traslladats a la pantalla els casos d’O.J. Simpson i Gianni Versace. És en aquest context on hem de situar l’estrena recent de Trust, que trasllada al televisor un altre cas que en el seu moment va ser al centre del focus dels mitjans: el del segrest de John Paul Getty III, hereu d’una important família del negoci del petroli i que va acabar en mans de la màfia. I com també comença a ser habitual en aquests casos, ve acompanyat de polèmica extra televisiva amb la reacció de la família Getty, que ja ha anunciat accions legals contra la sèrie i els seus responsables per un retrat que consideren rotundament fals.

Aquesta mena de demandes rarament prosperen: les possibilitats d’èxit per part dels demandants és molt baixa, i més aviat serveix de recurs dissuasori, per al canal, però sobretot per als espectadors, perquè no creguin que el que veuran a la sèrie és cert. Si, a més, hi afegim que la història de John Paul Getty III va ser explicada recentment al cinema en la pel·lícula Todo el dinero del mundo sense que hi hagués demanda pel mig, el resultat és que Trust esdevé encara més morbosa. Hi haurà qui cregui que la versió bona dels fets és la del film i hi haurà a qui li sembli més factible la versió que es presenta a la sèrie. La demanda de la família pot vinclar aquesta opinió cap a un costat o cap a l’altre (demanden perquè la sèrie diu la veritat o demanden perquè tenen motius de sentir-se difamats amb aquesta versió de la història?). Tot plegat, beneficia la sèrie, ja que acaba portant espectadors cap a Trust: si en vols opinar, l’has de veure.

Cas que ho facin, descobriran una sèrie que no perd ni un moment a retratar les buidors d’una família intoxicada per l’imperi que han construït. Començant per un patriarca excèntric interpretat per Donald Sutherland que fa servir el poder que li dona la seva fortuna per crucificar les persones que té al seu entorn, ja sigui fent creure a les seves amants que ha trobat una noia nova de la qual està més enamorat que d’elles (i que acaba sent un tigre) o als seus fills, a qui posa la possibilitat de rebre l’herència de l’empresa al davant per després humiliar-los públicament. És així com el seu nét, John Paul Getty III, acaba sent declarat l’hereu, malgrat que amb prou feines ha tingut contacte amb el seu avi. Tanmateix, quan l’avi descobreix quin tipus de vida mena el nét, el fa fora de la seva vida. El primer episodi, que dirigeix Danny Boyle amb virtuosisme, acaba amb el nét sent segrestat per la màfia. Aquí és on la sèrie pren la decisió arriscada de plantejar la hipòtesi que el segrest de l’hereu fos fals, orquestrat amb la intenció de quedar-se els diners del rescat. Més enllà d’aquest gir, i de si li donem validesa o no, Trust és eficaç presentant una galeria de personatges obsessionats amb els diners que tenen vides completament mancades de sentit. L’ostentació dels Getty és proporcional al caràcter disfuncional de la família, i poques coses funcionen tan bé a la televisió com el retrat de les misèries del rics. Tant és si és un programa del cor, un fulletó o una sèrie de prestigi.

Trust 

Creador: Simon Beaufoy

Repartiment: Donald Sutherland, 

Harris Dickinson, Brendan Fraser.

Temporades: 1

Canal: HBO

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.