Ple sobre la repressió

El Parlament demana la llibertat dels presos polítics

El ple ha debatut aquest dimecres cinc mocions entorn la situació política de les darreres setmanes. Les votacions han constat l'existència d'un front ampli antirepressiu i l'isolament progressiu de Ciutadans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els dimarts és costum que els grups parlamentaris passin pel faristol de la sala de premsa per tal de marcar el seu posicionament sobre l’actualitat. Segurament, qui hagi sintonitzat amb el ple del Parlament d’aquest dimecres haurà trobat poques diferències amb el que els partits han repetit un i altre cop davant dels mitjans les darreres setmanes. Per ser justos, n’hi ha dues. La primera, que en comptes de preguntes dels periodistes, hi ha estrictament intervencions polítiques. La segona, la solemnitat que confereix el discurs i la votació en seu parlamentaria.

Un Parlament que, de nou, es llevava el tancat amb pany i forrellat, desposseint el parc de la Ciutadella de la seva principal funcionalitat, el gaudi de la ciutadania. Un Parlament que, altra vegada, veia com faltaven diputats. Alguns, com la Dolors Bassa, la Carme Forcadell o la Marta Rovira, perquè havien deixat el seu escó abans de patir la repressió. D’altres, com Josep Rull, Jordi Turull o Raül Romeva perquè tot i mantenir-lo són a la presó, i per tant han hagut de demanar el vot delegat. Cinc llaços grocs als escons recordaven la seva absència. Aquest cop, però, ni Ciutadans ni el PP han demanat el torn de paraula per denunciar-ho, tal com van fer el primer cop que es va demanar el vot delegat per Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sánchez.

També Carles Puigdemont havia demanat la seva delegació de vot, entenent que la seva situació actual de presó l’equiparava a la resta de diputats amb el vot delegat. Tanmateix, la Mesa del Parlament, que s’ha reunit abans del ple, ha decidit ajornar la decisió a dimarts que ve.

Amb aquest context s’ha procedit al debat de les cinc propostes de resolució que s’havien presentat. Les dues primeres, defensades per les tres formacions independentistes, defensaven la petició de “l’alliberament dels diputats processats i la garantia de llurs drets polítics” i “el compliment de les mesures cautelars acordades pel Comitè de Drets Humans de l’ONU per a garantir els drets polítics del diputat Jordi Sánchez i Picanyol”.

Així doncs, des de les formacions independentistes s’ha defensat el retorn dels exiliats i l’alliberament dels presos polítics, així com el respecte dels seus drets. En especial, la capacitat de Jordi Sánchez per presentar-se com a presidenciable, agafant-se a l’informe de la ONU on es demana que es respectin els drets de participació política dels candidat. Entorn aquest punt hi ha hagut discrepàncies amb PP, C’s i PSC, que han considerat que les mesures dels òrgans internacionals no comportaven mesures cautelars, sinó que només obren l’estudi de la causa.

Així, la diputada de Junts per Catalunya Gemma Geis ha denunciat que la judicatura s’ha inventat, per a la causa contra els polítics independentistes, “una violència que no ha existit”. Tanmateix, ha reivindicat que en cap cas renunciarien “a la investidura del president i diputat Carles Puigdemont”. Anna Caula, d’ERC, ha denunciat “el setge policial que vivim”, i ha reivindicat que la política fos feta “des del Parlament i no des del Tribunal”. També ha criticat a Ciutadans que no sàpiguen “perdre ni guanyar. Ningú vol pactar amb vostès”. La CUP ha estat l’encarregada de posar la nota crítica a les intervencions, malgrat que després ha votat a favor de les propostes. Carles Riera ha dit que amb el ple d’aquest dimecres es feia una passa “que no hagués estat necessària si l’Estat espanyol no hagués segrestat el Parlament. Tampoc si els grups independentistes majoritaris no haguessin acceptat aquestes decisions il·legítimes”.

Contraposades a les seves posicions, les de PP i C’s, que han criticat que des dels partits independentistes es volgués suggerir quines decisions havia de prendre la justícia.  “Surtin de la seva bombolla del procés, fora ningú considera Espanya un país totalitari”, etzibava Arrimadas. Albiol (PP) ha denunciat les protestes independentistes dels darrers dies i ha exposat que  “les mocions tenen dures clares voluntats: seguir instal·lats en aquest desafiament a l’Estat de dret i satisfer els radicals que avalen el conflicte a diferents llocs de Catalunya”.

Com ja va passar en l’anterior ple, els socialistes s’han intentat desmarcar dels partits espanyolistes. Així doncs han demanat empatia mútua i han fet una “crida a la serenor, la calma i a intentar destensar el conflicte”. Ha fet referència, d’aquesta manera, als atacs rebuts per part de seus socialistes, però també de la resta de grups parlamentaris.

En aquest torn de debat, la proposta més novedosa ha sorgit de Catalunya en Comú. Si bé era quelcom que ja havien anat insinuant, Xavier Domènech ha obert aquest dimecres la porta a crear i entrar en un govern que abraci partit més enllà de l’independentisme i, per tant, a pactar amb JxCat, ERC o la CUP. Un pacte que hauria de “reivindicar els punts de l’Assemblea de Catalunya: llibertat, amnistia, recuperació de les institucions i coordinació per la llibertat de tots els pobles de l’Estat”. Finalment, ha posat en valor la creació de l’Espai per la Democràcia i Convivència.

El debat ha seguit amb la proposta de resolució de Ciutadans en la qual es demanava la dimissió de Roger Torrent. Aquesta votació, tanmateix, ha suposat que Roger Torrent rebés el suport passiu de 92 vots en contra a la proposta de la formació taronja, inclòs els del PSC.  De fet, aquest punt ha servit perquè tots els grups, a excepció del PP, fessin front davant de C’s. Especialment dures han estat les intervencions de Gerard Gómez del Moral (ERC), Jéssica Albiach (CatComú) i Eva Granados (PSC) que els ha recriminat no estar fent res: “la critica està molt bé, la crítica constructiva millor”.  Durant el transcurs del ple, però, Torrent sí que ha rebut una reprovació. Venia, tanmateix, de fora la càmer,a i la proferia el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, qui l’advertia que estava “seguint el camí de Carme Forcadell, i això sap on li porta”.

Tot seguit, amb la proposta “pel diàleg i la conciliació”, el PSC ha demanat la creació “d’un govern de concentració” a l’estil del de Josep Tarradellas. Tanmateix, ha denunciat que “un front per la democràcia no pot servir pel desacatament judicial”.  Des de les formacions independentistes, però, els han recriminat que les seves paraules no tenien credibilitat després d’haver donat suport al 155.  Així ho ha exemplificat la diputada de la CUP Natàlia Sánchez: “El 155 no són els pares, són vostès”. Sense el suport de les formacions independentistes, la proposta no ha aconseguit passar la votació.

Millor sort han tingut els diferents punts de la proposta de resolució de Catalunya en Comú, que ha vist com JxCat i ERC votaven les seves propostes demanant l’alliberament dels presos i la creació d’un front democràtic ampli.

Ja després de dinar, el ple ha conclòs amb la lectura per part del Síndic de Greuges, Rafel Ribó, de l’informe sobre l’1 d’octubre presentat al mes de novembre. Tot plegat, per reafirmar el caràcter de debat polític que ha tingut aquesta sessió que molts partits ha aprofitat per foguejar oradors nous o menys habituals.

El ple d’aquest dimecres no figurarà a cap llista de dies històrics, però haurà servit per constatar que, mentre s’espera una investidura que permeti iniciar l’acció legislativa, l’arena política segueix igual d’agitada que a finals de l’anterior legislatura. Potser, l’excepció és que tant comuns com socialistes semblen haver rebaixat el to amb els independentistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.