Trenta-sis anys després de la mort del cartellista valencià Josep Renau, la seua vida i obra han quedat arreplegats en un documental. Fins al moment el reconeixement de la seua figura com a artista, a nivell institucional, havia estat escàs. El seu compromís polític amb el comunisme, que el portà a l'exili després de la guerra civil espanyola, primer a Mèxic, després a Berlín Oriental, el convertiren en un personatge incòmode a l'estat espanyol, motiu pel qual la seua obra no era coneguda entre el gran públic. El documental ha estat impulsat per la productora Endora Produccions, i ha comptat amb el suport de l'IVAM, l'Institut Valencià de Cultura, la Diputació de València, À punt i RTVE. A la presentació del documental Josep Renau. L'art en perill a l'IVAM ahir dilluns, Eva Vizcarra, productora executiva, assenyalà que 'ha hagut de canviar el panorama perquè s'aprecie la seua figura'.
Un clar exemple de l'escàs reconeixement que ha tingut la figura de Renau al País Valencià fou l'episodi que es visqué a l'octubre de l'any 1992. Mentre als Estats Units l'obra de Renau era el centre d'atenció, l'Ajuntament de València, liderat en aquell temps pel Partit Popular, deixava la Fundació Josep Renau sense el local on tenien dipositades les obres que no estaven exposades a l'IVAM. L'art d'un dels cartellistes i muralistes més reconeguts del segle XX quedava al carrer, en la seua pròpia ciutat. 'A l'estat espanyol no saben valorar l'art de Renau', declara al documental l'artista i amiga del valencià, Marta Hoffman. Junt al testimoni de l'artista, el documental també recull les veus i declaracions José Miguel Garcia Cortés, director de l'IVAM, Fernando Bellón, biògraf del cartellista, Manuel Garcia, crític d'art, i Doro Balaguer, impulsor de laFundació Josep Renau, entre d'altres.
Ara la seua aportació al món de l'art ja ha quedat plasmada en la gran pantalla. 'Es tracta d'un tríptic documental que divideix la seua vida en tres etapes diferenciades pel lloc de residència de cadascuna', segons Rafa Casañ, guionista del documental. La primera part del film recull la seua vida a València, on es formà. La segona etapa, ja exiliat a Mèxic a causa de la repressió franquista, arreplega els seus anys d'art revolucionari i de carrer. I per últim el llargmetratge va fins a Berlín, on Renau visqué els últims anys de la seua trajectòria professional i personal. El tríptic agafa un doble significat, ja que alhora es troba una divisió en tres temps. Es parla del passat per tal d'observar on ha quedat tota la seua obra i esbrinar d'on ve l'escàs coneixement d'aquest al País Valencià; del present, per veure en quin punt es troba ara el seu art; i del futur, on s'obri un debat per veure què està passant i passarà amb l'art unit al compromís polític que, en paraules de Rafa Casañ, 'està desapareixent cada cop més'.
Josep Renau. L'art en perill mostra també les llums i ombres de l'obra de Renau. 'Hem trobat diferents contradiccions al llarg de la seua vida', assegurava Casañ, 'com la seua evolució ideològica des de l'anarquisme a un comunisme estalinista, els seus treballs per al món de la publicitat o la seua complexa relació amb les dones', sentenciava el guionista. El documental, més enllà de centrar-se únicament en la seua faceta artística, també ho fa en la part més personal del cartellista, amb la finalitat que sigue més fàcil entendre la seua obra.
'Des de l'IVAM pensem que el nom de Josep Renau ha d'estar al costat dels grans artistes del país, com Joan Miró o Julio González', destacava Josep Miguel Garcia. Per això van decidir donar suport a aquest projecte audiovisual. Abel Guarinos, director de l'Institut Valencià de Cultura, afegia que més enllà de la pròpia creació audiovisual es tractava de la recuperació del seu patrimoni per mantenir viva la seua figura, ja que 'els valencians necessitem l'espill dels nostres referents del segle XX', concloïa.
Durant anys han sigut moltes les negatives que la productora Endora ha obtingut com a resposta per part de diverses institucions, com el Ministeri de Cultura o l'antiga Canal 9, entre altres, per dur endavant aquest projecte. Però després d'anys de lluita i de no rendir-se, ho han aconseguit. Amb motiu de donar a conèixer la seua figura, Eva Vizcarra anunciava que tenen al cap presentar el documental en festivals de cinema, com el de Sant Sebastià i també als Premis Goya.
Miquel Gil, Javier Vercher i Peter Gun posen música a aquesta pel·lícula, que ha comptat amb un pressupost final d'uns 250.000 euros, finançat per l'empresa privada Intetronic, amb l'ajuda de 90.000 € de l'Institut Valencià de Cultura.