Per què havia de servir el procés d’estabilització del personal sanitari de l’Institut Català de la Salut?
L’evolució de l'ocupació al sector públic històricament s’ha caracteritzat per una alta taxa de temporalitat. La Llei 20/2021, del 28 de desembre, deriva d’una normativa de la Unió Europea que obliga a reduir la temporalitat en l’ocupació pública als estats membres. Aquestes mesures pretenen que s’estabilitzin més de 7.000 places de personal estatutari, ocupades per professionals de l’ICS, moltes d’elles amb més de 10 anys d’antiguitat.
Denuncien que la darrera fase del procés ha estat caòtica. Per què?
A les portes de l’adjudicació de les places de la Fase 1, concurs de mèrits, l’ICS va publicar que s’afegiran unes 6.211 places noves. Aquestes places provenen de la Llei 31/2022 de 23 de desembre dels Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2023 que fixa la taxa de reposició d’efectius. Estem parlant de places estructurals que queden vacants per jubilació, defunció, renúncia, pèrdua de la condició de funcionari, extinció del contracte de treball, excedència sense reserva de lloc. La proposta de l’ICS va ser que unes 4.679 s’inclourien a la Fase 1 i la resta s’incolurien a la Fase 3 i que s’obriria un nou període d’inscripció. La setmana passada, La Direcció General de Funció Pública de la Generalitat va obligar a l'ICS a complir de forma estricta el Reial decret llei 5/2023. És a dir, aquestes 4.679 places que l'ICS pretenia destinar a la Fase 1 del procés d'estabilització hauran de destinar-se a la Fase 3 per un error d’interpretació. A aquestes alçades no es poden tenir aquests tipus d’errors.
Ja havien denunciat problemes en la resta del procediment, oi?
En el seu moment La Intersindical vam anunciar que el número de places que ofertava l’ICS era insuficient per a complir amb els requisits de la llei d’estabilització. Ara estem a l’espera de la publicació de com procediran amb aquestes noves places. Hores d’ara encara no s’ha publicat el dia de l’examen oral de català i tampoc qui ha aprovat i qui no l’examen escrit, que va realitzar-se fa un mes. Tota aquesta incertesa està creant malestar, dubtes i angoixa a totes les treballadores que participen en el procés.
A què pensen que es deuen aquests entrebancs?
Malauradament, les convocatòries de l’ICS acostumen a ser sempre una caixa de sorpreses i mai en benefici dels i les professionals. Primer, no funciona l’aplicatiu per entrar els mèrits, desprès hi ha errors amb les baremacions, desprès diferencies d’interpretacions...en fi, un cúmul de despropòsits. Les places de les darreres oposicions, que es van realitzar el 2018, tot just es van atorgar tot just fa un any. Va haver companyes que van jubilar-se sense poder haver fet possessió de la plaça que havien guanyat.
Els han donat resposta des de l’administració?
No.
D’altra banda, critiquen que la majoria d’ambulàncies catalanes no són gestionades de forma pública. Quin impacte té això sobre el servei?
Estem d’acord que l’objectiu que té una empresa privada quan ofereix un servei és obtenir el màxim de beneficis, oi? L’única manera d’aconseguir el màxim de beneficis és amb la mínima despesa. Traslladant aquest principi a la gestió de les ambulàncies, això es tradueix en la manca i obsolescència tant del material com dels vehicles, en personal insuficient i amb unes condicions laborals penoses. En definitiva, en l’incompliment dels plecs concursals que els van portar a guanyar la licitació. Tot plegat comporta, entre d’altres, que no es puguin assumir els horaris de recollida dels pacients programats i alguns arriben a perdre proves diagnòstiques per no arribar a temps.
Pensem que eliminant de la equació el factor “benefici” els més de 2.000 milions d’euros que s’han gastat en la darrera licitació podran emprar-se en la seva totalitat en oferir un servei públic de qualitat en lloc d’enriquir a multinacionals i fons voltor. I això només s’aconseguirà si el Parlament aprova la proposició de llei d’internalització del transport sanitari.
A principis d’any van fer vaga per la manca de recursos al sistema sanitari català. Hi ha hagut canvis? Com valoren l’acció del govern Aragonès?
Un mes després de la vaga que al gener vam convocar La Intersindical, el Departament de Salut no havia donat cap mena de resposta ni senyal que indiques un inici de diàleg per tal d’avançar en la solució i en la millora dels punts reclamats. Finalment el conseller va anunciar que s’asseuria a parlar amb el Sindicat de Metges de Catalunya en una taula bilateral per tal d’abordar la problemàtica actual de la sanitat catalana. Des de La Intersindical ja vam fer saber que aquesta opció no era el bon camí atès que no es podia pretendre arreglar de forma global la sanitat parlant únicament amb una part dels professionals que hi formen part. Més enllà de la falta de diàleg, de les 10 reivindicacions que vam presentar, no podem constatar que hi hagi cap avenç.
També han denotat preocupació per l’estat de salut de la llengua als centres sanitaris catalans. Com és la situació actual?
Creiem que mica en mica es van fent avenços i ens consta que hi ha una voluntat de l'administració en aquest sentit. Tot i així, el principal escull rau en les reticències de certs grups de treballadores que no volen entendre la diversitat lingüística del nostre país. Entenem les dificultats de contractació de personal qualificat amb que actualment ens trobem, però l'acreditació dels nivells oficials de llengua catalana haurien de ser un requisit imprescindible per a totes les treballadores que exerceixen les seves professions al Sistema Català de Salut i no només per a les formades a les nostres aules.Com a sindicat nacional, hem de vetllar i exigir que aquest requisit s'acompleixi.
Per què és important preocupar-se per aquesta qüestió en el marc de la sanitat?
És un dret fonamental de les persones usuàries poder expressar-se en la llengua oficial del país on resideix. D'altre manera pot comportar errors de comunicació en aspectes tant cabdals com transmetre la seva simptomatologia o entendre diagnòstics i pautes de tractament. Més quan assistim a una urgència on una bona comunicació pot ser cabdal per salvar la vida del pacient. Que les treballadores de sanitat acceptin aquest tret diferencial és una qüestió de salut pública.
Què pensen que s’hauria de fer des del Govern en aquest tema?
Pensem que haurien de ser ferms amb el seu compromís per la llengua, establint polítiques reals de fidelització de les nostres professionals i de retenció del talent que passin per condicions de treball atractives, sous dignes i jubilacions totals o parcials incentivades als 60 anys. I exigir que totes les noves incorporacions acomplexin els requisits de coneixement de la llengua.