El darrer cicle electoral ha estat un cop dur per a la CUP. Els anticapitalistes han perdut una part significativa dels seus votants i, especialment, influència en molts municipis. D’altra banda, el distanciament de les estratègies dels partits independentistes han deixat als cupaires sense massa marge de maniobra per influir en la política parlamentària catalana. O, com a mínim, ells no han sabut trobar la tecla que els permeti tornar a marcar agenda.
Conscients d’aquesta situació, els anticapitalistes han presentat aquest dissabte el Procés de Garbí -amb aquest nom perquè és un vent que ve “de baix a l’esquerra”- en un acte amb les principals cares del partit els darrers anys. Hi eren David Fernández, Anna Gabriel, Mireia Vehi o Vidal Aragonès, entre d’altres. Aquest procés “de debat estratègic i organitzatiu” ha de servir per donar “un nou impuls al projecte polític de la CUP”. Ho fan, després d’analitzar que els resultats electorals no han estat els millors, però també, constatant que “la pèrdua de candidatures municipals testimonia certs graus de desmobilització al nostre moviment, que també s’ha expressat en el distanciament del projecte d’alguns quadres i militants històrics”. La situació reflecteix, expliquen, “certa falta de múscul militant”. Descarten que les bases ideològiques del projecte estiguin desfasades, però sí que consideren que cal replantejar la forma organitzativa, la lectura del context, l’estratègia o la comunicació.
Per tal de fer front a aquests reptes, la CUP ha encomanat a un Grup Motor la tasca d’elaborar un document base sobre el qual obrir un procés de discussió obert a la militància, però també a “qualsevol persona interessada en l’avenç del projecte de la unitat popular i els seus objectius”. Aquest grup motor el formen 17 persones, militants de base, la majoria dels quals no ha tingut cap càrrec orgànic més enllà de l’àmbit municipalista. Un grup pretesament heterogeni, però on no hi ha persones de les comarques tarragonines o del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord.
Entre els membres de la comissió hi ha el regidor de Cardedeu, Blai Taberner; el regidor d’Igualada Pau Ortínez; l’exalcalde de Viladamat, Robert Sabater; l’exregidora de Sabadell, Glòria Rubio; l’exregidor de Sant Cugat, Ignasi Bea; l’exregidora de Salt, Marta Guillaumes; l’exregidor de Banyoles Non Casadevall o l’exregidora de Capellades, Su Moreno. També hi és el membre del secretariat nacional Iñigo Robredo o Berta Ramis que és representant territorial al secretariat per part de les comarques centrals. La llista de membres la completen Adrià Plazas, Armand Simón, Ester Sancho, Maria Gordillo, Núria Comerma, Oriol Rebull i Xavi Monge. Aquest grup també tindrà la potestat de demanar el suport d’un consell consultiu on podran incorporar aquells perfils que considerin oportuns per qüestions puntuals.
Quina CUP?
Sobretot, el procés de Garbí planteja diferents etapes a través de les quals els anticapitalistes pretenen fer una lectura autocrítica de la tasca feta els darrers anys i, a partir d’aquí, “adaptar l’organització a les conclusions del debat estratègic i superar les dificultats organitzatives que entorpeixen el funcionament orgànic”.
Un dels debats dels darrers anys al si de l’esquerra independentista ha estat quin paper havia de tenir la CUP dins l’entramat d’organitzacions que en formen part i en relació amb els moviments socials afins. Aquest debat segueix present en l’actual procés reorganitzatiu i, es podria dir, que és un dels temes centrals de discussió. Així, davant els límits observats els darrers anys, alguns sectors proposaven que calia un replegament organitzatiu per refer el nucli amb força abans de buscar créixer. D’altres, plantegen la necessitat de diluir les fronteres de la CUP en favor del que s’ha anomenat Unitat Popular i que vindria a referir-se a l’espectre ampli de moviments socials i cívics, i fins partits, que són més o menys afins als principis de la CUP.
En aquesta part del procés, l’acord és que la discussió se centri en com s’ha d’actualitzar i “reorganitzar” la CUP. Un primer pas que, segons consta al document del Procés de Garbí, ha de dur després a plantejar el debat sobre la Unitat Popular. Així, per a l’última fase del procés, es preveu discutir si la CUP ha de ser una “Organització total”, un “partit-moviment” o una “sectorial electoral-institucional”, és a dir, una pota més, en la mateixa escala jeràrquica de la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista com podrien ser l’organització estratègica Endavant-OSAN, l’organització juvenil Arran, el sindicat estudiantil SEPC, l’organització antirepressiva Alerta Solidària o el sindicat COS.
Cal tenir en compte, però, que més enllà d’aquestes organitzacions, els darrers anys també han tingut influència i formen part d’alguns dels espais de decisió organitzacions com Poble Lliure -hereva de l’MDT- i la seva referència juvenil, La Forja, o Guanyem Catalunya, d’on provés la cap de files al Parlament, Dolors Sabater. Un dels dubtes serà, però, fins a quin punt s’interessen i participen en aquest Congrés les persones vinculades a aquests corrents, tenint en compte que els darrers anys han pres certa distància de la vida organitzativa de la formació anticapitalista. Més encara, tenint en compte que són els sectors que aposten més desacomplexadament per l’obertura de les fronteres de la formació.
Probablement, el debat també estarà marcat, tot i que no de forma directa, per la recent creació de l’Organització Juvenil Socialista -dins de l’encara inconcret Moviment Socialista- que s’ha nodrit, bonament, de quadres provinents de l’Esquerra Independentista i que esmena la capacitat d’aquest espai de generar una transformació revolucionària i es desmarquen de la preponderància que s’ha donat al procés d’emancipació nacional. Ben segur que, sobretot pels sectors afins a Endavant, es tindrà en compte a l’hora d’enfrontar certs debats sobre la tasca institucional.