L’estratègia judicial és clara. Després que Pablo Llarena aixecara les ordres de detenció europees contra Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Antoni Comín per por a que els tribunals belgues desestimaren les peticions de la justícia espanyola, ara el Tribunal Suprem ha tornat a l’ofensiva. I ho ha fet tot d’una. Tot just la mateixa setmana que, per sorpresa, va citar Jordi Turull a comparèixer davant d’ell quan es va saber –encara no era oficial- que seria candidat a ser investit. Llarena empresonaria tots els qui va cridar a declarar. Amb Turull hi eren Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. També hi havia de ser Marta Rovira, però va marxar a l’exili de Suïssa per obrir un nou front internacional. Si bé Anna Gabriel ja era allí, l’exdiputada cupaire és acusada de desobediència per no presentar-se a declarar. Per això, perquè l’acusació és insuficient, el jutge no ha demanat l’extradició. Sí que ho fa contra Marta Rovira, acusada també de rebel·lió i malversació. Llarena, per tant, ha esperat a tindre una interlocutòria de processament per intentar que els exiliats siguen extradits.
Ara, tot d’una, les demandes de detenció i extradició estan sobre la taula. Els advocats de Carles Puigdemont interpretaven que s’iniciaria un procés similar al de Bèlgica: presentació davant un jutge –Puigdemont era a Finlàndia- i un afer que s’allargarà. Poc després, l'advocat del president confirmava que Carles Puigdemont havia tornat a Bèlgica, on es posaria a disposició de la justícia, "com sempre". Mentrestant, la premsa internacional es pronunciava.
Amb una emoticona d’enuig, el diari escocès The National parlava de “la indignació d’Espanya” com la responsable dels encarceraments. Precisament, aquest diari, que va transcendir per les seves enquestes electorals prèvies al 21D quan ni els mitjans catalans ni espanyols podien fer-ne per prohibició expressa de la junta electoral, va entrevistar fa deu dies la consellera d’Educació, Clara Ponsatí, qui s’ha tornat a ubicar allí després del seu exili a Bèlgica, atès que és docent a la Universitat de Saint Andrews. Ponsatí donava un titular contundent: “el passat totalitari del règim franquista ha tornat i encara controla les principals institucions espanyoles”.
Des de Bèlgica, on hi ha la gran part dels perseguits per Pablo Llarena –tres dels sis, que són Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig– el diari flamenc De Standaard es fa ressò de la nova petició de Pablo Llarena i recorda que l’euroordre de detenció “ja es va retirar més tard, per por que el nostre país l’extradira, però limitara el nom de delictes pels quals pot ser processat”. Ara, la situació és la mateixa, però amb una interlocutòria de processament publicada pel Suprem.
Un dels nous fronts s’obria a Finlàndia. Allí es trobava Carles Puigdemont després d’haver estat convidat a fer una conferència a la Universitat de Helsinki. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, explicava al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio que el president es presentaria davant la policia d’aquell país. Un altre dels seus advocats, Paul Bekaert, pronosticava en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies que “el més lògic” seria que es repetira el “teatre” que es va viure a Bèlgica. És a dir: l’allargament del procés judicial, condicionat per la burocràcia i per l’estudi minuciós dels fets. El diari finlandès Helsingin Sanomat confirmava que “Puigdemont vol entregar-se a les autoritats finlandeses”, tal com va fer a Bèlgica, basant-se en informacions de La Vanguardia. El diari finlandès també recordava que la idea de Puigdemont era abandonar el país el mateix dissabte per tornar a Bèlgica, però aquesta situació havia condicionat l’estada. El president restaria la disposició de les autoritats policials finlandeses. Finalment, tal com ha confirmat Cuevillas, Puigdemont tornaria a Finlàndia.
Confirmo que el President Puigdemont ja no és a Finlàndia.
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) 24 de març de 2018
Seguirà, com sempre, a disposició de la justicía belga, on te fixada la seva residència.
Hi ha hagut, però, una anècdota curiosa que ho havia d'endarrerir tot. Mentre tothom pensava que Puigdemont era a Finlàndia, segons explicava el mateix diari, la tardança a expressar algun posicionament des de la policia finlandesa pel que fa a l’ordre rebuda des del Tribunal espanyol és devia al fet que part de la informació ha estat rebuda, només, en castellà. I s’han hagut d’ajudar d’assistència en la traducció. Més curiós és encara el fet que Finlàndia reconeguera no saber on era Puigdemont, qui, atesa l'ambigüetat de la situació, podia tornar a Bèlgica.
Des de fonts expertes en dret penal internacional consultades per EL TEMPS, es pensa que les detencions no es produiran. “Si més no, en els països més democràtics. Jo defugiria França, Alemanya i tot l’Est d’Europa”, diu un dels consultats. Un altre afegeix que, si bé el fet que ja hi haja redactat una interlocutòria de processament pot “facilitar formalment les coses al jutge Llarena”, “vista la interlocutòria”, no creu que això passe.
El diari referit de Finlàndia, el Helsingin Sanomat, incloïa el testimoni d’un professor de Dret Penal del país, Sakari Melander, qui afirmava que, davant l’emissió de l’ordre europea de detenció, en principi, el país receptor l’acceptaria. “En canvi, hi ha incerteses sobre el cas Puigdemont”. “Si els crims de Puigdemont s’interpreten com a polítics, no necessàriament imposen una obligació sobre l’extradició”. Alhora, la policia i els jutges del país demanaven, segons aquest mitjà, “més informació a Espanya perquè podem fer les coses amb major certesa”. Una situació, per tant, calcada a la que es va viure a Bèlgica el mes de novembre, quan Brussel·les va rebre els primers exiliats.
Un altre diari finlandès, el digital Kaleva, informava que la intenció de Carles Puigdemont era passar per Dinamarca abans de tornar a Bèlgica per qüestions de connectivitat aèria. El seu viatge podia quedar suspès. Segons informava aquest diari, l’esquerra parlamentària del país expressa, a través de la diputada Hanna Sarkkinen, que “Finlàndia no hauria d’entregar Puigdemont a Espanya, on el podrien enviar a presó per raons polítiques”.
Aquest mitjà també recollia altres posicions. Mikko Kärnä, centrista, considerava l’ordre d’arrest “incomprensible”. I no creia que Finlàndia puga entregar Puigdemont. Segons expressava aquest polític, tal com recull el digital, “el president català es veia amenaçat per Espanya per dècades de presó per haver actuat de forma democràtica i no violenta pel mandat que ha rebut”.
Pel que fa Suïssa, la causa contra Marta Rovira, de rebel·lió i malversació, era ben distinta de la d’Anna Gabriel, qui té ordre de detenció només a l’Estat espanyol i per desobediència. Sobre Gabriel, la justícia suïssa ja va assegurar que no la extradiren. Suïssa, al migdia, no havia rebut l’ordre d’extradició de Marta Rovira. Si bé, segons el portaveu del Departament Federal de Justícia, Folco Galli, estudiaran el cas, tot i que no sembla compartir l’aplicació de l’extradició per casos com el que afecten Marta Rovira.
La premsa, els jutges i el món, pendents de Catalunya.