En l’acte de presentació celebrat a l’Ateneu Barcelonèsaquest diumenge, Àngel Colom, un dels membres més destacats de la Crida a la Solidaritat, subratllava la importància de la creació de la Crida per la Llibertat per fer un pas més enllà. Amb un record inevitablement idealitzat de la primera Crida i amb la repressió de l’Estat a sobre de l’independentisme –quatre empresonats, sis exiliats i nombrosos judicis pendents–, Colom destacava la importància de crear una entitat antirepressiva, sense cap intenció de competir en protagonisme a les que ja existeixen i, sobretot, donant dimensió internacional a la situació. Tot amb l’esperit activista i no violent que va definir la Crida a la Solidaritat que ell mateix, amb altres com ara Jordi Sànchez o Carles Riera –aquest últim present en l’acte– van fundar i van fer créixer.
Colom no ha volgut donar pistes sobre quines accions desenvoluparà la nova Crida. Sí que ha dit que tardaran menys d’una setmana a fer la primera. I també ha assegurat que tot es desenvoluparà des de la no violència. Si recordem la Crida a la Solidaritat ens venen al cap protestes en mode de performance en supermercats poderosos i en grans magatzems per exigir la retolació i l’atenció en català, així com també en aeroports, en la Renfe i en tants altres jocs on la Crida va jugar un paper fonamental perquè s’establira el català com a llengua d’ús normal. “Per fer un país normal”.
La pregunta és: com s’actua, amb aquest esperit, per fer front a la repressió? És el dubte que queda en l’aire. Però, de moment, una de les coses que sí que s’han anunciat és la voluntat de donar més dimensió internacional al conflicte. “La Crida ha de servir com a ingredient per reflexionar sobre les llibertats a Europa”, segons s’ha dit en l’acte. La idea és establir una “xarxa d’observadors permanents” que s’encarregaran de denunciar en l’àmbit internacional els actes repressius.
En aquest sentit, la primera Crida també va desenvolupar un gran paper a l’hora d’internacionalitzar la lluita pel català i pel país. Com a exemples, cal recordar el tren de les nacions –que finalment foren caravanes de cotxes anant cap a Europa després de les negatives de Renfe– per expandir la causa o les activitats durant els Jocs Olímpics per donar a conèixer la causa catalana quan l’ull mediàtic mundial mirava a Barcelona l’any 1992. L’organització s’ha compromès a tindre una llista acabada després de l’estiu de persones i institucions amb qui contactar per donar rellevància internacional al conflicte. Com a premissa per alimentar aquesta estratègia internacional, s’ha posat èmfasi en el fet que Jordi Turull, present en l’acte, “és un delinqüent aquí, però no més enllà d’aquí”, ha explicat Aureli Argemí, fundador del CIEMENtambé protagonista en l’acte.
Recordant la Crida a la Solidaritat, Àngel Colom valorava que el final d’aquesta organització activista es va produir per haver complit una sèrie d’objectius. Ara, l’objectiu és un altre. Per això, “cal anar més enllà” i enfrontar-se a la repressió que, “segur, s’anirà amplificant”. Malgrat tot, en l’acte es reconeixia que durant els últims anys s’ha fet un gran treball que ha permès arribar fins la situació actual. Colom, però, demanava continuar. “Si el 27 d’octubre no vam fer el cim, l’haurem de fer aviat amb una estratègia de lluita no violenta on no cap la marxa enrere”. Perquè “la repressió no s’atura si el poble no l’atura”.
Amb la fi d’alliberar els presos, de garantir el retorn dels exiliats i de combatre la judicialització política, naix la Crida per la Llibertat. La idea, segons han dit, va sorgir el 16 d’octubre, quan van ser empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ara, la nova Crida naix tot just 37 anys després de la primera, que es va presentar el 18 de març de 1981. Si l’encert de la Crida per la Llibertat és com el de l’anterior, l’èxit estarà garantit.