Escola catalana

‘Tinc la sensació que la intervenció del Govern espanyol sobre l’escola catalana acabarà en res’

Rosa Cañadell (Sabadell, 1947) és docent jubilada i és una de les figures més implicades en l’educació catalana. Portaveu de l’USTEC entre 2007 i 2013 i ara «una afiliada més» la Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya, ha assistit a la manifestació de dissabte per Som Escola, una plataforma que agrupa desenes d’entitats cíviques i culturals que donen suport a l’escola catalana davant els darrers atacs que està patint per part del Govern espanyol. La manifestació ha acollit milers de persones que, amb la pluja, s'han mullat per defensar l'escola catalana. La Guàrdia Urbana ha comptabilizat 8.000 persones entre les que hi havia Ernest Maragall, Albano-Dante Fachin,  Roger Torrent, Carme Forcadell, Roger Español -agredit l'1 d'octubre per la policia que va perdre un ull- o el raper condemnat Valtonyc, qui ha tancat l'acte amb música. També hi havia els màxims representants d'entitats cíviques com ara Òmnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Fins ara, l’escola catalana ha patit algun greuge més enllà de les intencions declarades del Govern espanyol? S’ha notat la intervenció en algun altre sentit?

- Bàsicament, el més important és la qüestió de la llengua. Per la resta, la LEC i la LOMCE no eren tan diferents des de la perspectiva del tipus de llei i de les coses que volien introduir. USTEC sempre ha estat en contra de la LEC -i de la LOMCE, per descomptat. Però no hi havia molts canvis: alguna cosa com la revàlida o les avaluacions externes, però la llei catalana i l’espanyola d’educació eren molt similars. L’escola catalana que sempre hem defensat i que s’ha construït bastant bé, molt democràtica i participativa, donant igualtat d’oportunitats, tot això amb la LEC s’ha anat restringint: cada cop era menys democràtica per tota la qüestió de les direccions, que poden elegir professorat; per la diferenciació entre centres... Una quantitat de qüestions que, segons nosaltres, atacaven l’esperit del que havia estat l’escola catalana.

- Tenint en compte aquestes similituds, fins a on pot fer mal el Govern espanyol? Fins a on pot arribar a l’hora de voler intervenir en l’escola catalana?

- Com que busquen problemes allà on no hi ha, perquè el problema de la llengua no existeix -els nanos acaben l’escola parlant les dues llengües perfectament-, tinc la sensació que això no acabarà en res. Amb el 155, la gent continuarà fent el mateix, perquè és el que ha funcionat i el que continuarà funcionant. Llavors, és molt possible que des del Govern espanyol es posen molt tossuts, però espero que no. Perquè hi ha un gran consens social. Llavors, aquesta actitud no té cap mena de suport.

- Llavors, la manifestació de dissabte està convocada en virtut dels atacs a través del discurs i no de les possibilitats reals d’atacar l’escola catalana?

- Exactament. Tot i que també es convoca per fer visible que això no s’ha de tocar.

- El Govern espanyol va anunciar la inclusió d’una casella perquè els pares pogueren triar l’estudi del castellà o del català com a llengua vehicular a l’escola. Els funcionaria?

- Si posen la casella és molt probable que la gent no demani el castellà. Perquè en general tothom entén que és molt millor dues llengües que una. Hi ha una cosa important. Fa quatre anys va sortir un decret del Govern espanyol que demanava l’escolarització en castellà. Llavors, hi havia la possibilitat que els pares demanessin que volien l’escolarització en castellà i l’escola havia de posar els mitjans per fer-ho. I només la van demanar 13 famílies. Amb la casella podria posar el mateix, però clar, si fan propaganda i inciten el personal a demanar-ho, potser aniria a més.

- Temen que el proper curs es puga desenvolupar sense la normalitat necessària?

- Jo espero que no. Els centres educatius funcionen a partir del professorat. Si no arriben recursos o no es paga el professorat, és una altra cosa. Però és molt difícil fer canviar la manera de fer dels professionals, menys encara quan ho tenen clar.

- El Govern espanyol, en virtut de la seua intervenció, ha renovat els concerts a les escoles que segreguen per sexes i d’altres amb models educatius ben qüestionats.

- Ho valoro fatal. Però cal recordar que, quan tot depenia de la Generalitat de Catalunya, també van renovar aquests concerts. Ara semblava que hi havia una possibilitat de no renovar aquests concerts. Malauradament, la renovació no és una cosa nova. Els concerts, de fet, els va garantir el Departament d’Ensenyament. Catalunya va ser pioner a renovar concerts, malauradament. Amb concerts ens referim a escoles privades, majoritàriament religioses, que també majoritàriament funcionen amb diners públics i segreguen l’alumnat.

Capçalera de la manifestació de Som Escola a Barcelona /Òmnium Cultural

- El model d’escola catalana rep tant de rebuig a Catalunya com alguns volen fer veure? Cal recordar que el partit més votat a Catalunya en les darreres eleccions n’és molt crític.

- No hi ha cap rebuig. S’han inventat un problema allà on no hi ha cap problema. El rebuig ve des de les cúpules de dos partits: PP i Ciutadans. Però entre la població no hi ha cap rebuig.

- Com han reaccionat els mestres que estan acusats de delictes d’odi?

- S’han enfadat molt, evidentment. Entre altres coses perquè és bastant absurd que a les aules no és parli de política: a les aules es parla del que passa al món. El que passa al món forma part del que és la societat, la història i, en definitiva, de l’educació.

- Està en risc l’escola pública, més enllà del català, amb tot plegat?

- Si l’escola pública està en risc no és per la qüestió del català, sinó pels recursos. Cada vegada els pressupostos d’ensenyament són més petits. I cada vegada es dediquen més diners als centres privats concertats. I això sí que posa en perill l’escola pública. Però pel que fa a la llengua, no crec que això realment ho arribin a poder fer, encara que vulguin. És que no hi ha cap rebuig social, sinó al revés: hi ha un gran consens social tant de catalanoparlants com de castellanoparlants que la immersió ha tingut grans resultats.

- Parlant de la situació general que viu Catalunya, la de dissabte serà la quarta gran manifestació que es viurà a Barcelona en una setmana. Tenen por que la gent decaiga?

- Les mobilitzacions responen a un malestar social. D’entrada, tenim a sobre tot el tema de la crisi, les privatitzacions dels serveis socials, el tema de l’atur, desnonaments, retallades en educació i sanitat, les pensions... La gent ho està passant molt malament. I ara se suma el dret a decidir, que s’ha negat des del Govern espanyol. Llavors, ara tenim mobilitzacions de tota mena.

- Com afecta a l’escola catalana que encara no s’haja format govern a Catalunya?

- Sobretot, en el fet que no es pugui avançar en determinades coses. Per exemple, que no es puguin fer lleis o canviar-les, tirar endavant decrets i projectes... També es podria haver acabat amb la renovació dels concerts. Ha estat una oportunitat perduda.

- Tenint en compte que el futur govern, si s’acaba configurant, hauria de comptar amb el suport del centreesquerra (ERC) i de la CUP, té esperances pel que fa a la bona gestió de l’educació pública?

- M’agradaria que hi hagués un govern d’esquerres que revertís totes aquestes qüestions que han fet mal a l’escola pública: les retallades, les condicions del professorat, taxes universitàries... Totes aquestes mesures que estan dificultant que continués una escola pública, catalana, laica, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, que es puguin revertir i que reiniciem el camí que ja havíem començat, que era un bon camí.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.