Encara no hi ha res com els Octubre més enllà dels Octubre: la barreja entre color, pes social i rigor intel·lectual que es dóna al saló Alameda Palace és tan singular que no es reprodueix fóra de la seua alquímia. Es el fruit d'una trajectòria de més de tres dècades de vida -aquests Octubre eren els que feien 32- i d'una voluntat de perseverança a prova de tot. Potser per això l'actor Joel Joan va demanar des de l'escenari que els Octubre es decidesquen a ampliar-se fins esdevenir els "òscars a la catalana". Eliseu Climent, impul- I sor dels premis, va fer una cara característica: la de prendre'n nota
Heterogeneïtat de luxe
Hola-hola-hola-hola... Només escoltaves això quan caminaves entre les taules del restaurant, on més d'un miler de convidats es retrobaven i/o coneixien tots aquells que hi acudien per primera vegada: és el ritus iniciàtic de benvinguda en aquesta jungla heterogènia, on qualsevol et presenta qualsevol, siga quina siga la teua tribu.
Tan sols un mínim exemple. Sota el mateix sostre, hi eren Jordi Portabella, tinent d'alcalde de tament de Barcelona per ERC; la de Vicent Andrés Estellés; Ciprià Ciscar, Isabel Escudero i José Ignacio Pastor, del família PSPV; els pintors Artigau, Artur Heras i Ciscar, Toni Miró; dos Ferrans, Belda i Torrent; Josefina Cambra, degana del col·legi de doctors i llicenciats de Catalunya; Josep Maria Carbonell, el responsable de cultura de Pasqual Maragall; Carles Solà, de la Institució Joan Fuster; la compositora Matilde Salvador; Joan Font, responsable de Caprabo; altres homes d'empresa, com Joan Server, Eduard Gustems i Rafael Poveda, de Bodegues Poveda; o Francesc Joan Vendrell -de Bankpyme- i Antoni Pérez Portabella, del BSCH; Marcel Mateu, vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals; Jaume Roure, regidor de l'Ajuntament de Perpinyà; i tants altres, com, d'alguna manera, podeu comprovar a les fotografies. I del Govern valencià, ningú. La vida sigue igual, que deia aquell.
Canvis
Però els Octubre no. No del tot. Perquè, durant el sopar, s'ha prescindit de l'anunci de les votacions, i s'ha descobert al públic que el jurat no passa el sopar deliberant el veredicte, sinó que ja ho ha fet la nit anterior. Tot per guanyar agilitat, cosa que s'ha aconseguit, en part, amb la incorporació de Màrius Serra com a reforçament, en el tram final de la cerimònia, del ja clàssic duet de presentadors, Toni Mestre i Maria Josep Poquet. Quan els comensals varen acabar el cafè i el licor, la cosa, sobre l'escenari, va anar ràpida. En primer lloc, es va atorgar el III Premi Ramon Barnils de Periodisme d'Investigació, que va recaure sobre el brillant reportatge "Presons adolescents", de Marc Roma i Roger Palà, sobre el drama dels centres de menors. Els guanyadors varen fer una petició necessària: que augmenten les escoles i disminuesquen les presons.
Acte seguit, l'organització dels Octubre va commemorar el desè aniversari de la mort del poeta del poble, Vicent Andrés Estellés, i ho va fer amb una emotiva lectura del poema "Viatge memorial", una rabiosa oda a la bellesa del país i a la bellesa sentimental, a càrrec de Manel Rodríguez Castelló, l'home que va guanyar, justament, el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia l'any 1978. Després, Carme Alborch, en representació d'Andreu Alfaro, que no hi va poder acudir, lliurava a la Fundació Jaume I, impulsada per la família Carulla, el Premi Octubre a institucions, guardó que reconeix el compromís social i cultural d'organitzacions o entitats. Montserrat Carulla va ser l'encarregada de recollir el guardó en nom d'aquesta fundació, que s'ha preocupat de la cultura des de la perspectiva més senzilla fins a la més erudita. A continuació, Carme Vidal lliurava el Premi Octubre a personalitats al mestre de la plàstica Antoni Tàpies, que compleix 80 anys i va demostrar la seua humanitat preguntant-se si tenia dret a aquesta distinció. La resposta és òbvia.
Eliseu Climent va pronunciar el seu tradicional parlament, en què va recordar l'exemple de compromís i cultura que han representat Vázquez Montalbán, Miquel Batllori o Pierre Vilar, "que ja ens han deixat", i va encoratjar l'auditori a no creure en la "gran falla dels estats que se'ns vol imposar". I es varen lliurar els respectius premis literaris, començant pel nou: el de teatre. Per saber-ho tot dels guanyadors, teniu les pàgines següents. Per saber quin espectacle –tan còmplice com humorístic– va organitzar Joel Joan, que va eixir d'entre el públic i va pujar a l'escenari amb una capa que duia el dibuix d'una estelada, heu d'imaginar la situació a partir del seu desig. Perquè l'actor va demanar als valencians que insistiren, durant els dies dels Octubre, "a fer de Catalunya la perifèria de València". A valencianitzar Catalunya. I l'aplaudiment va ser de tots.
