Era el que faltava en un cas que ja és complicat en extrem: la recusació del magistrat que està instruint la causa que s’inicià ara fa sis anys com una simple investigació sobre possibles irregularitats en unes oposicions a la Policia Local de l’Ajuntament de Palma i que s’ha convertit en una molt complexa trama de presumpta delinqüència, la més enrevessada de la història judicial balear. És el cas Cursach.
El cas més complex
Tal com aquest setmanari ja ha explicat en dues ocasions anteriors, la causa investigada pel jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subiran és complicada i, sobretot, sòrdida i tenebrosa.
En síntesi, s’investiga una trama de corrupció en el si de l’Ajuntament de Palma que hauria actuat probablement durant més d’una desena d’anys, formada per expolítics del PP del consistori, funcionaris, policies locals... amb l’objectiu de protegir els negocis del conegut empresari d’oci nocturn Bartomeu Cursach, i de perjudicar com fos els negocis de la competència, fins i tot intentant arruïnar-los per després quedar-se’ls a preu molt baix. A canvi de la protecció i dels serveis diversos que prestaven al poderós empresari, els policies, funcionaris i polítics haurien rebut regals de tot tipus i invitacions per participar en festes amb orgies sexuals amb dones prostituïdes i amb consum generós de drogues.
Bartomeu Cursach és el propietari d’una trentena de discoteques, restaurants, un famós gimnàs, hotels, té inversions en el mercat immobiliari i fou, a més, màxim accionista del Reial Club Esportiu Mallorca entre 2002 i 2004. La investigació judicial el situa a la cúspide de la trama mafiosa i per això el jutge Penalva l’envià a presó preventiva ara fa un any, el 3 de març de 2017, acusant-lo, entre altres delictes, de suborn, extorsió, amenaces, pertinença a organització criminal, contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals, tràfic d’influències, homicidi, corrupció de menors i tinença il·lícita d’armes.
El magistrat ha imputat99 persones, inclosos antics comandaments de la Policia Local de Palma i també vora una trentena d’agents —sobre els 800 que formen el cos—, dos polítics del PP, funcionaris, advocats... Del total d’imputats 34 han passat algun temps en presó preventiva i 16 policies locals segueixen suspesos d’ocupació i sou.
Al llarg de la instrucció s’ha conegut l’existència d’amenaces a testimonis i fins i tot s’intentà cremar el cotxe del jutge. De fet, Penalva i Subirán demanaren permís per portar arma per a autodefensa ja que se sentien amenaçats en la seva integritat física i la dels seus familiars més directes. Se’ls concedí i des d’aleshores porten pistoles. Així de calenta està la cosa.
En dues ocasions durant l’últim any els missers de Cursach han demanat la llibertat del seu representat davant l’Audiència Provincial adduint errades o mala fe del magistrat, però la instància superior a Penalva ha descartat aquesta opció, i manté l’empresari en presó preventiva. Això sí, Cursach ha guanyat una batalla que no és judicial però sí penitenciària. El mes de juny de 2017 fou enviat, per ordre de la directora de la presó de Palma, a la d’Alacant II. El motiu era que al cap de dos mesos d’haver entrat a presidi el tèrbol empresari ja tenia a la seva disposició una mena d’impressionantgarde du corps formada per un bon grapat d’interns que vetllaven per ell. En transcendir el fet a la premsa, quasi 60 reclusos signaren una carta enviada al jutge en la qual asseguraven que tot “són calúmnies contra el senyor Cursach”. En poques paraules: ja s’havia fet seus quasi tots els interns del mòdul on estava reclòs. Fou quan la directora, alarmada, decidí traure-l’en. Però l’exèrcit de missers de l’empresari recorregueren contra la decisió i finalment l’Audiència la va invalidar per manca de “raonaments suficients” i el novembre Cursach tornà a Palma.
Coincidint amb el retorn a la presó insular del magnat de la nit mallorquina, els seus activistes —alguns advocats i treballadors de les seves empreses— iniciaren una intensa campanya —que encara dura— en xarxes socials i fins i tot en el carrer contra “la corrupció judicial”. En efecte, s’han celebrat dues manifestacions a Palma “contra la corrupció judicial en el jutjat d’instrucció”, en referència a Penalva i Subirán, que han congregat unes 200 persones cadascuna. Tant la Unió Progressista de Fiscals com l’Associació Professional de la Magistratura Francisco de Vitoria i, també, Jutges i Jutgesses per la Democràcia, així com el fiscal en cap de Balears, Bartomeu Barceló, han criticat fort ferm aquests intents de pressió al jutge instructor i al fiscal. El jutge demanà empara al Consell General del Poder Judicial i aquest la hi va concedir, però a la pràctica no ha servit de gaire.
Per un altre cantó, Vicente Campaner i José Ignacio Herrero, advocats defensors d’alguns dels imputats, han demanat a l’Audiència la detenció del jutge i del fiscal per prevaricació, la retirada del permís d’armes de tots dos i que fossin posats en llibertat els presos preventius. No ho aconseguiren. Però no paren des de novembre de pressionar tant com poden. Són la punta de llança de l’activismepro-Cursach.
Tots aquests elements explicats del cas —en síntesi— són només els eixos més importants. A banda hi ha les ramificacions —s’han obert quatre peces judicials separades de la matriu, una de les quals ha suposat la condemna d’un nebot de Cursach a 15 mesos de presó per obstrucció a la justícia i amenaces a un testimoni protegit—, episodis estranys —persecucions de cotxes de matinada, trets a l’aire en plena carretera, tot tipus d’amenaces a testimonis, agressions...—, incomprensió davant d’algunes de les actuacions de Penalva i Subirán —com decretar i demanar, respectivament, presó preventiva per 34 dels 99 imputats, proporció que en ambients jurídics de Palma es considera “cridanerament alta”— i molts altres aspectes, si bé els explicats són els més rellevants.
Separació del jutge
Després que es publiquessin —a través del diari Última Hora— els WhatsApp que enviava el jutge a una testimoni protegida, l’estratègia defensiva anà orientada a apartar Penalva del cas. Tal com aleshores aquest setmanari ja va explicar, els missatges deixaven en evidència el magistrat, no debades s’adreçava a la testimoni protegida número 31 a la qual li deia, per exemple, que “aquesta és la meva María José. Valenta! Acabarem amb aquests fills de puta. No saben amb qui es fiquen”, referint-se als missers defensors.
“No havia vist mai res igual”, digué aleshores a EL TEMPS un advocat penalista, que explicava que la situació en què quedava el magistrat era, com a mínim, “delicada”. Així fou: les defenses li demanaren que deixés el cas voluntàriament. Vista la negativa, acudiren a l’Audiència. Com que en dues ocasions aquesta instància havia validat la decisió de presó per a Cursach i havia tombat les peticions de les defenses, gairebé tothom entenia que finalment no obligaria Penalva a deixar el cas. Però, sorprenentment per a quasi tothom, a la fi la decisió ha estat apartar-l’en.
El raonament de l’Audiència és que els missatges de WhatsApp com el reproduït, entre d’altres, suposen “la pèrdua de l’aparença d’imparcialitat” que ha de tenir sempre un jutge. La decisió no desfà res del que ha dictaminat Penalva durant la instrucció però raona que és pertinent apartar-lo del cas perquè “el jutge ha de ser i ha de d’aparèixer com algú que no té, respecte a la qüestió sobre la qual ha de resoldre i quant a les persones interessades, cap relació que pugui enterbolir la seva imparcialitat. Fins i tot les aparences poden tenir importància, perquè poden afectar la confiança que els tribunals han d’inspirar en els ciutadans en una societat democràtica”.
I ara?
Com és fàcil d’imaginar, els entorns de Cursach, inclòs el citat advocat Campaner, considerat l’impulsor de les dues manifestacions contra el jutge instructor i el fiscal del cas, explotaren d’alegria a través de les xarxes socials en conèixer la decisió de l’Audiència de Palma. Tot el contrari passà no només en el cas del magistrat i del fiscal, sinó també entre els seus ajudants i en bona part de la resta d’investigadors, els policials, que, a pesar d’haver mantingut diferències amb Subirán, tenen clar “qui són els dolents”, diu una advocada a aquest setmanari, que afegeix: “Des que [Penalva] envià [Cursach] a la presó es va posar en marxa la guerra bruta, i no pararà” contra el magistrat i el fiscal, amb l’objectiu final “que li caigui el mínim possible” de presó, a l’empresari, a base de projectar ombres sobre el procés. Un altre misser vol ser més optimista: “Pitjor hauria estat que s’hagués arribat a judici, o al Suprem, i s’hagués invalidat tot per mor dels punyeters WhatsApp”. Malgrat els intents de veure-hi algun aspecte positiu, en general la recusació de Penalva s’entén a Palma com una victòria de Cursach.
Això no vol dir que el jutge que substitueix Penalva, Miquel Florit, hagi de ser més favorable a les tesis de les defenses, però és indubtable que s’ha aconseguit ajornar encara més la instrucció —que porta ja prop de sis anys— perquè ara el substitut s’haurà d’empassar més de cent toms de diligències per posar-se al dia, i, sobretot, les defenses han aconseguit crear una ombra sobre la instrucció.
El jutge Penalva deia, en les al·legacions que presentà contra la seva recusació, que “tot és una campanya coordinada” amb la finalitat “de desviar l’atenció dels greus fets criminals que s’investiguen”. La decisió de l’Audiència en part el que fa és, en efecte, “desviar l’atenció”, però, sobretot, obre la porta, segons pensen els advocats consultats, perquè les defenses demanin la nul·litat de tot el procés. No es considera probable que ho aconsegueixin. Almenys no a la mateixa Audiència que ha validat fil per randa totes les actuacions del jutge. No obstant, hi ha missers que recorden que el camí dels futurs recursos pot ser molt llarg, fins al Tribunal Suprem, i “qui sap què pot passar”. •