Drets

El cas Jordi Galves: una victòria per la llibertat d’expressió

El procés del periodista i col·laborador d’EL TEMPS ha estat sobresegut. Se li imputava la comissió d’un delicte d’odi per un article d’opinió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Divendres havia de declarar davant d’un jutge el col·laborador d’EL TEMPS Jordi Galves pel seu article a El NacionalCornellà no és com Catalunya”. Poca broma: li imputaven un delicte d’odi que, de retruc, convertia la capçalera digital en responsable directa de la seva suposada comissió. Minuts abans, en un bar prop dels jutjats de la ciutat del Baix Llobregat anomenada al text de Galves, el periodista es mostrava tranquil. Fastiguejat per haver hagut de baixar des d’Olot, on resideix, però tranquil.

El cert és que tenia motius, per estar-ne: la fiscalia antiodi havia refusat personar-se i hi havia prou indicis perquè el magistrat Antonio Baños (no confondre amb el periodista) s’inhibís. L’advocat de Jordi Galves, Joaquim Bech de Careda, considerava que al trobar-se la seu fiscal d’El Nacional a la capital catalana i pel fet que fos el mateix Baños qui obrís diligències l’obligava, com a mínim, a delegar el cas. “Ell no pot ser competent per obrir diligències i ser-ne part”, explica el lletrat.

De bon matí, abans de la declaració de Galves, el periodista feia un cafè a un bar de la zona. Amb ell hi havia una altra companya de professió, redactora a la capçalera on l’article de la discòrdia es va publicar. Dins dels jutjats, la direcció d’El Nacional en ple: José Antich i Cristina Coll. L’ocasió s’ho valia: la de Jordi Galves podria ser la primera condemna a l’Estat per un delicte d’odi contra un periodista i el mitjà on ha publicat. Però no és que l’afectat s’ho prengués massa seriosament.

“En Joan Queralt va fer una piulada fa uns dies on deia que no em condemnarien: i jo a ell me’l crec, que pràcticament les lleis les escriu ell”, Galves feia broma del catedràtic de dret penal de la UB.

I arribava el moment fatídic: la declaració testifical. El periodista escrivia en un WhatsApp el següent: “Estem en mans de sonats, això explica com va el món”. El jutge tenia tres opcions: seguir amb el procediment i arriscar-se a la comissió d’un delicte de prevaricació, inhibir-se i derivar la causa a Barcelona o sobreseure el cas. Contra tot pronòstic, s’imposa la tercera opció. Galves no ha ni de declarar. Un jutge capcot els hauria dit que la decisió de l’arxiu ja estava presa sense ni tan sols valorar les al·legacions de Joaquim Bech. Qui, per cert, s’ha ofert de forma altruista a defensar Galves. Tots dos respiraven alleujats, i amb ells, la professió periodística.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.