MWC

República Mobile?

I si més enllà de l'ocupació hotelera i els llocs de feina el MWC estigués contribuïnt a fer efectiva una independència digital?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Acaba l’últim Mobile World Congress (MWC), i amb ell, l’enèsima vegada que s’avisa al gran públic que la situació que hi ha a Catalunya podria provocar l’apocal·lipsi amb la marxa del congrés. Ho vàrem viure el 2012 amb l’anunci de vaga per part dels treballadors del metro i el bus barceloní i diumenge passat amb la mobilització contra Felip VI -i la contraprotesta de benvinguda- a la inauguració de l’esdeveniment. Deixant a banda aquestes connotacions, cal reconèixer que l'MWC ha esdevingut l’excusa per impulsar iniciatives amb què estendre l’alfabetització digital a gran escala.

Les xifres parlen per si soles: a dia d’avui, el 58% de la inversió en start-ups a l’Estat es concentra al Principat, i al terreny de la mobilització i l’activisme, els coneixements pel que fa a nocions mínimes de seguretat telemàtica han crescut exponencialment entre amplis segments de la població catalana. Aquests vectors converteixen Catalunya en un camp de proves on allò que ha tingut lloc aquesta setmana a la Fira de Barcelona, el teixit emprenedor que deixa i el moment polític actual es podrien combinar per donar lloc a la “primera guerra d’Internet”, en paraules de Julian Assange, fundador de Wikileaks.

No és que el Principat sigui un territori especialment avançant, en aquest àmbit: el think tank Catalans Lliures publicava dilluns un cas d’estudi d’Estònia, un Estat a l’avantguarda digital per l’anomenada residència electrònica. La superposició de tota una sèrie de factors institucionals ha permès explorar noves maneres d’articular l’estat-nació i, amb elles, referents amb què Catalunya podria emmirallar-se. I això és molt més que una especulació: és un punt programàtic de la segona força política al Parlament en nombre de vots i una realitat per a col·lectius com la Cooperativa Integral Catalana (CIC), que ja fa anys que exploren l’autonomia electrònica.

Una revolució digital

EL TEMPS es troba a Sant Cugat del Vallès amb Jordi Puigneró, ex-Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern de Catalunya i ara responsable a Junts per Catalunya (JxCAT) de polítiques digitals. Puigneró considera que el Principat viu una revolució econòmica equiparable a la que va viure a finals del XIX i principis del XX amb la industrialització, amb totes les transformacions socials que això va implicar —el sorgiment de noves classes, els desplaçaments demogràfics, etc.— i les institucions i organitzacions que generaria.

El seu partit defensa la creació d’un departament de política digital que empenyi cap aquesta revolució, l’equivalent a la Cataluña industriosa en l’àmbit telemàtic, a partir del disseny d’iniciatives que creïn les condicions perquè això passi. Una realitat que exigeix tenir ciutadans molt formats en aquest àmbit, garantir els drets i deures digitals, formació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM per les seves sigles en anglès) i una cultura de l’empoderament de la democràcia digital. Unes condicions en què la permanència del MWC hi tindria un rol.

Jordi Puigneró posa d’exemple l’aplicació de solucions digitals en mobilitat. En aquest àmbit, fins ara, part de la feina de l’Estat o qualsevol altra administració era la senyalització. Avui però, la gent utilitza aplicacions de navegació que generen dades. I això li permetria al Govern català saber com es gestiona la mobilitat. “Hem passat de planificar la distribució de les senyals de trànsit a empoderar la gent amb la col·laboració amb una empresa”, apunta Puigneró.

“Això ens permetria crear un big data de dades que permeti ser més eficient. I així, aquesta aplicació acaba sent desenvolupada per gent del teu poble, generes llocs de treball, economia i empoderes als diferents agents que en participen”, rebla.

Però en el moment d’excepció que viu el país, matisa l’impulsor d’aquesta línia de treball, els progressos assolits en aquest terreny remeten al projecte d’e-Estat, la construcció d’una “república en xarxa”. I de nou, Estònia és referent.

En la conversa, Jordi Puigneró recorda que en la seva visita al país bàltic li deien que estaven preparant el seu país per a una possible pèrdua del control físic sobre el territori, per mantenir la relació amb els ciutadans al món digital. La hipòtesi del també enginyer de telecomunicacions és que una hipotètica república es podria bastir en aquest terreny virtual. A l’informe de Catalans Lliures recorda que a la república bàltica el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació suposen 7% del PIB i el 20% de les exportacions. Dues xifres gens menystenibles, tenint en compte que els serveis digitals a tercers països hi estan inclosos.

Al paper del think tank liberal s’hi apunta que, si bé és cert que el Principat compta amb els fonaments legals i molts altres elements sobre els quals bastir una Estònia mediterrània, també s’hi reconeix que la mobilització d’agents públics i privats ha de ser molt àmplia. Un substrat on un MWC hi jugaria un paper. Però convé no oblidar el fet que Talinn, la capital, és la seu del Centre d’Excel·lència per a la Ciberdefensa Cooperativa de l’OTAN (CCDCOE en les seves sigles en anglès). I que no és casual, tampoc, que una altra potència al terreny digital sigui Israel, també un referent en seguretat cibernètica.

I aquí, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya continua suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol.

Els referents de casa

Però potser no cal anar tan lluny per trobar exemples d’autoorganització en l’àmbit digital amb què provar de bastir una institucionalitat pròpia. La CIC ja fa vuit anys que promou la configuració de comunitats en èxode del model econòmic imperant. I per fer-ho, s’ha dotat d’instruments com les faircoin o el sistema de pagament contactlessfairpay. Aquesta proposta ja s’ha concretat, aquí, en set oficines de canvi en què es poden bescanviar euros per faircoins.

Un dels seus fundadors, Enric Duran, afirmava en una entrevista de Xavier Puig que en un moment polític com l’actual a Catalunya, propostes com aquesta “poden ser útils a gent que no vol ser en un sistema bancari controlat per Espanya”. Un instrument amb què garantir el funcionament d’una altra economia mentre es posa en pràctica una desobediència massiva.

El cercle virtuós que hauria generat un MWC els anys que ha estat a la capital catalana, juntament amb l’horitzó estoni, l’experiència acumulada en la mobilització popular i iniciatives com la CIC i Faircoin, s’estenen com els punts dels passatemps de quan érem menuts. El moviment independentista pot empènyer per unir aquests punts i posar a prova una república en xarxa, una República Mobile que faci efectiva la proclamació d’independència. O bé tot plegat pot quedar en un bluff. Però, per intentar-ho, que no quedi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.