Péter Márki-Zay està sense feina des que es presentà com a candidat a alcalde. Va haver de tornar el cotxe de l’empresa i ara es mou amb una bicicleta de muntanya oxidada. A més, diu, ha perdut 10 quilos: “l’estrès, les crítiques”.
Hódmezövásárhely és un idil·li al sud d’Hongria. Té 44.000 habitants. El centre urbà compta amb edificis de l’època de l’Imperi austrohongarès i amb un casino per a homes d’estil modernista. Això, com la zona de vianants que els separa, es va renovar amb fons de la UE. L’entorn és rural, hi ha plena ocupació, i des de fa 20 anys està el mateix partit a l’Ajuntament: Fidesz (Unió Cívica Hongaresa), nacionalista, conservador i antieuropeu. El partit del president del Govern, Viktor Orbán.
Márki-Zay, de 45 anys, amb set fills, s’ha presentat per trencar aquest monopoli. I ha guanyat.
Abans dels comicis locals, quasi tots els dies trobava sobres amb diners a la seva bústia, donatius dels seus partidaris. Recopilava els bitllets en el calaix de l’escriptori i publicava el total dels imports rebuts en Facebook. “Vull la màxima transparència: és important en un ambient corrupte com aquest”. Poques vegades hi havia escrit el remitent. “Molta gent té por que la relacionin amb mi”, diu Márki-Zay. “Però volen un canvi. Estan farts de l’arbitrarietat, de l’amiguisme i de l’abús de poder en la seva ciutat. Amb Fidesz el nostre país s’allunya cada vegada més d’Europa.”
Tots els partits de l’oposició local li han donat suport: des dels socialistes, que provenen de l’antic partit estatal comunista, fins a la dreta radical de Jobbik. Un pacte ben difícil d’explicar per la seva amalgama ideològica.
Quasi tot Hongria mirava cap a Hódmezövásárhely. “És l’assaig general”, diu Márki-Zay. Si el 25 de febrer guanyava el càrrec a l’Ajuntament, tal com ha fet, a principis d’abril, per a l’elecció al Parlament, els candidats comuns de l’oposició podrien atacar el Fidesz en moltes regions.
A Budapest s’ha creat una iniciativa ciutadana que vol dur a terme enquestes per esbrinar quin candidat imparcial té més oportunitats en la regió. Reunirà polítics enfrontats.
Fins i tot la supervivent de l’Holocaust i filòsofa Ágnes Heller es pronuncia a favor d’una coalició de totes les forces, l’extrema dreta inclosa. Han de “tapar-se el nas”, la llibertat està en joc a Hongria.
Fidesz governa des del 2010 arreu del país. El fundador del partit i primer ministre Viktor Orbán, no dissimula que rebutja la democràcia liberal a l’estil occidental. Li dona suport una majoria sòlida del Parlament, es considera l’únic defensor legítim de la nació i dels seus valors, com la família, la pàtria i la fe.
Orbán ha estès la divisió de poders, els controls i els equilibris que han d’impedir l’abús de poder. Els fidels al Fidesz ocupen els càrrecs més importants de la ciutat, de l’administració i els jutjats. El tribunal constitucional està limitat en les seves competències. Es pot abusar d’una llei de mitjans de comunicació per fer callar la premsa no desitjada. Les normes electorals han canviat tant que afavoreixen Fidesz més del que cal. Les organitzacions no governamentals són assetjades amb lleis especials.
Amb fins propagandístics, Orbán basa el seu poder en una retòrica nacionalista radical. El seu partit incita en contra dels refugiats, ha construït a la frontera amb Sèrbia una barrera de metres d’alçària amb filferro espinós. Ell mostra la UE a la gent del país com un gegant burocràtic. Mentrestant, Orbán busca contacte cap a Rússia com a contrapès a la unió occidental. Fidesz controla fins i tot l’economia privada del país amb una xarxa d’oligarques dependents.
Les enquestes veuen clarament Fidesz arreu del país per damunt de l’oposició, fins ara fragmentada. A pesar de tot, però, els candidats conjunts podrien ser perillosos per al partit governamental. Al mateix temps, els enquestadors han comprovat que a una majoria dels hongaresos els agrada la idea d’un canvi de poders. Els oponents del Fidesz ho han calculat: si aconsegueixen arrabassar 20 diputats a Orbán, perdria la majoria absoluta. Si en són 50, li pot costar tot el poder.
A Hódmezövásárhely, Péter Márki-Zay ha començat a desencantar el Fidesz i llevar a Viktor Orbán l’aura de la invencibilitat. Per això, cada dia sent com el “sistema d’Orbán” tracta amb dissidents.
El candidat viu en una casa de camp reformada als afores. Ha construït un paller per als seus fills i una ala de l’edifici per a la consulta de comare de la seva dona. Márki-Zay col·lecciona mobles antics. On els llibres no cobreixen les parets, pengen quadres a l’oli dels seus avantpassats. “En el fons soc una persona creient i conservadora i sempre he votat per Fidesz”, diu ell. Després de la tesi doctoral en política i ciències econòmiques va viure durant uns anys als EUA i al Canadà. “Però volia que els meus fills es criessin com a hongaresos”. Així que el 2009 va tornar a la seva ciutat natal. Al principi va fer classes a la universitat que hi ha prop de Szeged i després va començar a treballar per a una filial hongaresa d’una empresa fabricant de màquines elèctriques.
“En tornar érem l’atracció. Als ulls de molta gent era el representat d’un món millor”. A Márki-Zay li van arribar cada vegada més històries de prevaricació, clientelisme i arbitrarietat. Aquesta empresa és la més important amb diferència a Hódmezövásárhely pel que fa a l’empleabilitat. Però els llocs de treball es distribuirien en l’administració pública: sols els empresaris fidels al partit aconseguirien contractes de construcció. Márki-Zay escolta contínuament històries dels fons de la UE que van a parar a les butxaques dels membres superiors del Fidesz. “No puc demostrar res, però per a mi avui dia no hi ha cap raó que es pugui justificar èticament per donar suport al partit d’Orbán”.
Va ser el president local del Jobbik, l’extrema dreta, qui volia convèncer Márki-Zay per presentar-se com a candidat a alcalde pel seu partit. Inútilment: “M’agrada Roma, estic a favor d’Europa i no puc fer res amb l’oneig de bandera de l’extrema dreta”, comenta Márki-Zay. Li va dir, a Jobbik, que sols es presentaria com a independent i amb el suport de tots.
Només va passar una setmana fins que va sonar el telèfon: “Ja està fet”. L’acord estipula: ni els socialistes, ni els verds, ni Jobbik nomenarien un candidat propi. Tots junts cedeixen el pas a Márki-Zay, renuncien a una campanya electoral pròpia. Els representants de tots els partits de l’oposició de Hódmezövásárhely van fer aquesta promesa de suspensió política. “Sols podia guanyar si de veritat callaven tots”, diu Márki-Zay. Si els socialistes l’elogiaven, els votants de dretes es podrien espantar. Si Jobbik es pronunciava a favor d’ell, els liberals i l’esquerra podrien distanciar-se’n.
Pocs dies després d’anunciar la seva candidatura, van cridar Márki-Zay, fins aleshores director d’equip en el departament de màrqueting, perquè es presentés al despatx del seu cap. Li va comunicar que no havia fet el treball que es demanava i que els companys s’havien queixat d’ell. El cap va firmar un acord de compensació voluminós i dos dies abans de Nadal l’home de família estava al carrer.
Márki-Zay considera l’acomiadament com una acció punitiva. “De nou, no puc demostrar res. Però mai no havia sentit queixes sobre el meu treball. Uns dies abans tenia responsabilitats especials que aleshores vaig haver de deixar. Els meus companys van fer un dinar de comiat i em van assegurar que mai no s’havien queixat de mi.”
És quotidià, a l’Hongria de Fidesz, que la política governi en l’economia. Viktor Orbán té com un dels seus objectius més importants aconseguir una “classe mitjana nacional”. Els bancs estatals concedeixen crèdits i contractes públics sobretot a empreses properes a Orbán, segons ha observat el Centre de Recerca de Corrupció independent de Budapest.
Així, entretant, la voluntat del primer ministre és la d’una guàrdia oligarca. I el representant més ambigu n’és Lörinc Mészáros. L’antic llanterner del poble natal d’Orbán, Felcsút, ha aconseguit en temps rècord convertir-se en multimilionari: és el cinquè home més ric d’Hongria. Sols en les primeres setmanes d’aquest any el seu grup d’empreses hauria tret licitacions estatals per valor de 344 milions d’euros al país, segons informa el portal d’investigació Atlatszo.hu.
Per això, és molt probable que el poder econòmic concentrat rere Orbán sigui capaç d’exercir pressió sobre l’empresa que dona treball a un candidat a alcalde. Márki-Zay suposa que ha de tenir-se en consideració una companyia fins i tot si no pertany a la zona d’influència de Fidesz. La interdependència es dona quan, per exemple, es concedeixen llicències de construcció.
Tampoc no podia confiar gaire en el suport de mitjans de comunicació independents: “D’això, pràcticament ja no n’hi ha, a Hongria”. Quasi totes les emissores i els periòdics pertanyen a gent de negocis vinculats a Fidesz. Així, el confident d’Orbán, Mészáros, també controla el grup Mediaworks sobre una xarxa d’empreses interconnectada. A això es dediquen els periòdics regionals més importants. El diari polític més gran del país, Népszabadság, va tancar l’octubre de 2016. Els crítics sospiten que darrere d’aquesta decisió tan discutida hi ha una pressió per part de l’entorn d’Orbán.
Márki-Zay havia canviat el vestit i la corbata per una dessuadora amb caputxa. Anava de camí a un míting electoral. Saludava amb la mà exageradament a una càmera de vigilància que des de feia unes setmanes estava col·locada a 150 metres de casa seva en una torre elèctrica. “La policia sempre sap qui ve a ma casa”.
Qui s’oposa a Fidesz ha de comptar amb aquest tipus de traves. Per exemple, un nou projecte de llei destina un impost especial per a organitzacions no governamentals si reben diners de l’estranger i intervenen a favor de refugiats. La taxa ascendeix al 25 per cent.
Fa poc, el partit Jobbik, el competidor més perillós de Fidesz, va patir una multa de vora dos milions d’euros en el Tribunal de Comptes, dominat per la gent d’Orbán. Una suma que, si és necessari, podria disparar el Jobbik de la campanya electoral. L’acte d’arbitrarietat provoca simpatia a l’extrema dreta, a l’esquerra i als defensors de drets humans.
A Hódmezövásárhely, Márki-Zay, però, encara té amics: fa poc un d’ells li va contar que el director de l’autoritat de control sanitària local, evidentment contractat a dit per Fidesz, havia ordenat un control de la consulta de llevadora de la seva dona, que fins llavors vivia amb contínua inquietud.
Fa uns dies també li van contar que Fidesz va recollir firmes no sols per al seu candidat a alcalde, sinó que també, en secret, per a un tercer, un socialista destituït. Aquesta candidatura, segons afirma l’informant, serveix per dividir l’electorat de Márki-Zay.
Una tarda de gener clara, el candidat es presentà en la sala comuna d’un edifici de panells prefabricats. L’ambient era socialment trist: llum de neó tènue, cadires de fusta groguenques, colors de làtex a les parets i una pancarta de l’època d’abans de1989.
Però se sentia enrenou. Curiosament, sempre que Márki-Zay pregunta en una ciutat per un poliesportiu o per una altra sala més gran, ja està tot reservat.
Parlava sobre la UE. La seva tesi? Fidesz contribueix a la divisió d’aquest pacte, i això sols ho aprofita el president rus Vladímir Putin. “Per això, Orbán és un traïdor”. Per poder fer front a les maniobres russes i xineses, la UE ha d’estar unida i Hongria també ha d’introduir tan prompte com sigui possible l’euro.
Amb la política de refugiats de Budapest, Márki-Zay, tampoc no hi està d’acord: “La misericòrdia és un deure, tots som germans de Crist.” Naturalment, argumenta Márki-Zay, no pot entrar qualsevol al país. Hongria i la UE necessitarien una política d’immigració amb ajudes d’integració. Una cosa com la que ell va conèixer com a immigrant a Canadà.
Serà difícil que els seus conciutadans tinguin aquesta postura diferenciada. Orbán adapta tota la seva campanya electoral a la por pels refugiats. El nou cartell mostra en un fotomuntatge el financer hongarès George Soros, la idea d’enemic més apreciada d’Orbán, agafat del braç dels polítics d’alt rang de l’oposició, darrere d’una tela metàl·lica perforada i una firma: “Aquesta gent vol enderrocar la barrera”.
Quan Márki-Zay acabà el seu discurs a la sala comuna, començaren els aplaudiments. Entre el públic seia la cap dels socialistes locals i el president d’extrema dreta del Jobbik, separats uns metres. Aquesta tarda tots dos estaven callats.
Jan Puhl
© Der Spiegel
Traducció de Mar Sanfèlix