Els Crítics

El meu nom és Lady Bird

"Temem que mai escaparem del nostre passat, i temem el que ens portarà el futur”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una divisa que mostra —dita just a l’inici del film, a missa i encetant de manera oficiosa l’últim any d’escola a Sacramento— l’ambivalència per on es mou el trasbals que va de l’adolescència a la maduresa, però també les pors que no ens abandonaran al llarg de tota una vida. És el moment crucial, el punt exacte on es troba Christine, “Lady Bird”, una noia de disset anys de família de classe mitjana, a mig camí de tot, en plena revelació del seu jo del futur, rebel com toca ser-ho, amb la tensió comprensible entre mare i filla, amb un ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi