Testimoni directe

12 hores de revolta contra la precarietat dels associats

Desenes d'alumnes de la Universitat de València ens hem concentrat en favor dels drets dels professors associats i perquè tornen les classes. Aquesta és una crònica en primera persona d'un dia de protesta, d'una concentració que ha forçat al Rectorat, que havia guardat silenci fins al moment, a negociar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

València es desperta amb un cel encapotat que anuncia tempesta. Símbol d'una protesta que s'iniciarà de matí i que continuarà a la nit. El rellotge marca les 10 del matí. I per les majestuoses escales principals del rectorat de la Universitat de València, ens encaminem un seguit d'estudiants -al voltant d'una trentena- decidits a reivindicar unes condicions dignes per al professorat associat que els permeten tornar a impartir classe. Un col·lectiu que porta en vaga indefinida des del darrer 29 de gener, com contarem a aquest setmanari.

<

Ens havíem convocat a fer una sentada a les 10 de matí. La iniciativa havia sorgit de l'assemblea de professors associats de periodisme celebrada aquest dilluns. En ella, obtinguérem, per primera vegada, informació sobre el punt en el qual es trobaven les negociacions. Després d'exposar els acords sobre els quals es basava la vaga i les seues reivindicacions, es va obrir un torn de preguntes. Una de les principals preocupacions de l'alumnat, a banda de quines mesures podíem adoptar per donar suport a la causa, era com afectaria aquesta situació al nostre rendiment acadèmic. És a dir, si donarien classe, com enfrontaríem els exàmens i, en el cas dels alumnes de l'últim curs, si els tutors del Treball de Fi de Grau atendrien els alumnes. Entre els associats, s'advocava més per una mirada transversal i a llarg termini del conflicte, la qual cosa denotava contradiccions amb la preocupació que -a priori- professaven pel nostre ensenyament. En finalitzar l'assemblea, els alumnes redactarem i signarem un comunicat dirigit al rectorat per expressar el nostre malestar per la manca de classes i el nostre suport a la causa dels professors associats. Fou l'inici de la revolta.

<

Amb la idea de defensar els nostres drets i els dels professors, exigim una reunió amb el rector de la UV, Esteban Morcillo. A mig camí entre la incertesa i la rebel·lia d'una joventut apassionada. Ens plantem a la quarta planta, on s'ubica el despatx de Morcillo, de qui esperem una resposta. Malgrat això, ens trobem amb el gerent de la universitat, Joan Oltra, i un agent de seguretat que ens bloquegen la porta d'accés.

Som quasi 80 estudiants. De matèries diferents com ara Periodisme, d'Educació Social, de Treball Social i de Sociologia. Intentem explicar-li les nostres demandes: diàleg entre els professors associats i el rectorat per aconseguir unes condicions laborals dignes que ens permeten reprendre les classes. Unes classes que, en el cas dels alumnes de periodisme, són quasi inexistents. Al voltant del 75% del professorat del grau és associat i tot ells estan secundant la vaga. Ens trobem així amb un buit, el de les classes perdudes, que ja és irrecuperable.

L'única resposta que obtenim per part d'Oltra és l'admissió del fet que les condicions laborals dels associats "li saben mal", tot i que no admet que li causen vergonya. També reconeix que les ofertes proposades als associats per part de la universitat, òrgan del qual és gerent, són "clarament insuficients". Davant algunes preguntes dels estudiants com ara la devolució de les taxes que hem pagat per unes classes que no estem rebent o la inacció de l'actual rectorat durant els darrers quatre anys que dura el conflicte, sols obtenim un "jo això no ho sé". Silenci també és el que ens trobem davant la principal exigència dels manifestants: parlar amb Morcillo.

Els ànims es caldegen a causa de la falta de respostes. I, davant la informació que més alumnes estan dirigint-se a l'edifici per sumar-se a la protesta, l'agent de seguretat demana reforços. Amb quatre membres de seguretat vigilant totes les portes d'accés, els crits de "vergonya" i les exigències cap a l'encara rector perquè "done la cara", omplin l'acalorat vestíbul. Aprofitant la confusió del moment, tres estudiants que participen en la protesta aconsegueixen accedir a la sala contigua, és a dir, al hall del despatx, a través d'una entrada lateral. Comença així un atrinxerament que s'allargarà durant tota la jornada. Davant les peticions de menjar, el gerent i els agents de seguretat es neguen al·legant perill que ens colem més persones a dins del vestíbul. D'altra banda, tampoc els permeten accedir al lavabo -situat fora de l'entrada- a no ser que abandonen el tancament. Resistim. Tant els de fora com els de dins.

Amb una situació força insostenible i amenitzada amb una performance que inclou un taüt com a metàfora de "la mort de l'educació pública i de qualitat" i la banda sonora de la pel·lícula Los chicos del coro, el gerent anuncia que Morcillo està disposat a reunir-se amb nosaltres. Tanmateix, haurà de ser de vesprada o un altre dia. Com si les protestes funcionarem amb cita prèvia. Els estudiants anunciem que no abandonem l'ocupació de l'edifici. Al contrari. Cada vegada més membres de la comunitat educativa i dels mitjans de comunicació es fan ressò d'allò que està ocorrent dins de l'històric edifici. Les xarxes socials fan d'interlocutors entre qui estem dins i els qui estan fora. Finalment, s'acorda una reunió amb el rector amb una petició "clara i raonable" per part dels alumnes: signar un acord oficial que garantisca que la universitat es reunirà amb els professors associats per pactar unes condicions laborals dignes.

El rectorat cedeix

Un quart de set de la vesprada. El rector troba lloc a l'agenda per atendre a les desenes d'alumnes i professors associats que, des de les deu del matí ocupen pacíficament les immediacions al despatx. A la sala de reunions, situada a la planta baixa, tres representants dels estudiants, dos professors associats i un professor de dret especialitzat en legislació laboral en el paper de mediador, inicien el diàleg. Amb el rellotge quasi marcant les nou de la nit i amb l'entrada del rectorat plena de motxilles i sacs de dormir amb la ferma intenció d'acampar en cas de no aconseguir els objectius, finalitza la reunió. "Amb uns sacs de dormir heu aconseguit més que tots nosaltres amb un mes de vaga", pronunciava la professora associada, Isabel de la Cruz, reconeixent la tasca que havíem engegat des del dilluns amb el nostre escrit.

Representants dels alumnes i dels professors associats explicant els acords a la reunió amb el rector.

La protesta, no debades, obtenia resultats. L'acord permetia al professorat associat participar en el diàleg per configurar les propostes de la taula negociadora. Fins ara, en aquest procés sols participaven l'equip rectoral de la universitat i els sindicats. Malgrat això, aquest hipotètic pacte ha de ser acceptat per les tres parts que el formen, ja que ha estat una proposta del mediador, no de la mateixa universitat. A més, com a condició imprescindible el professorat associat hauria de suspendre la vaga.

Mig centenar d'alumnes han passat la nit al rectorat en senyal de protesta per tot el que encara queda per fer. I, la resta dels manifestants, ens donarem cita a primera hora del matí per donar suport als qui han passat la nit a l'edifici. Una de les propostes del professorat era un debat monogràfic entre els dos candidats a rector -amb les eleccions el pròxim dia 6 de març- sobre aquesta problemàtica que, sembla que se celebrarà el dijous dia 1 de març. La nostra revolta no ha fet més que començar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.