Una nova iniciativa de denuncia a instàncies internacionals s’afegeix a la que l’advocat especialitzat en drets humans, Ben Emmerson, va elevar al Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de Nacions Unides a principis de mes. 650 juristes de tot l’Estat espanyol signen un document impulsat pel Col·lectiu Praga dirigit al comissari de Drets Humans del Consell d’Europa. Amb aquest text volen denunciar les suposades violacions del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats fonamentals de 1950 (CEDH) que l’Executiu central hauria comès.
Al document, el col·lectiu impulsor assenyalar el reguitzell de vulneracions dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació pretesament comesos per l’Estat abans, durant i després de la convocatòria del proppassat 1 d’octubre.
Així, en aquest apartat hi ha compresos des de l’escorcoll que el 13 de juliol de l’any passat la Guàrdia Civil dugué a terme al Teatre Nacional de Catalunya fins a la clausura de 140 webs i aplicacions, així com la prohibició d’estelades a camps de futbol i altres esdeveniments esportius. La violació del dret a reunió pacífica i a l’expressió mitjançant el vot de les persones que s’atansaren als col·legis electorals per fer efectiu el referèndum d’octubre i les limitacions i agressions a què van haver de fer front diversos periodistes el dia de la discòrdia. I acaba la secció amb el recull d’accions de l’àmbit judicial que van des de la imputació de delictes de rebel·lió, sedició i malversació per part de la Fiscalia General de l’Estat a l’ex-presidenta del Parlament i a diversos membres de la Mesa fins a les investigacions per delictes d’odi contra docents.
L’argumentació continua referint la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que podria sustentar que la llista de suposades violacions dels drets fonamentals que presenta el Col·lectiu Praga ha estat avaluada i resolta favorablement a les seves víctimes.
També es citen exemples de possibles tractes degradants comesos durant el transcurs de les votacions de l’1 d’octubre per part de les forces de seguretat espanyoles. I és que el document dirigit al Consell d’Europa també se sustenta en processos en curs com les més de 200 denuncies que instrueix el jutjat número 7 de Barcelona. Un procés en el qual no dipositarien massa esperances, tenint en compte que dediquen tot un apartat a la falta d’imparcialitat i d’independència de la justícia espanyola.
Els autors del text recorden que el grup anticorrupció del Consell d’Europa, el GRECO, al seu informe anual situava l’Estat espanyol com el país menys compromès contra la politització de la justícia. Per sostenir aquesta tesi es fa menció al judici que es deriva de la consulta participativa del 9 de novembre de 2014 i a les condemnes contra l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas.
També s’inclou al document del Col·lectiu Praga una menció a una eventual vulneració al dret de sufragi i a ser escollit pel fet que vuit candidats no van poder participar de la campanya per trobar-se en presó preventiva o a la renuncia de l’acta de diputat d’altres candidats.
Aquest document arriba dies després que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) anunciés que lideraria la resposta jurídica a la repressió estatal.