Anàlisi

El català ha de vertebrar tot el sistema educatiu

L’STEPV considera que l’aprovació de la Llei de Plurilingüisme per les Corts Valencianes és una oportunitat perduda per avançar en l’extensió de l’ensenyament en la nostra llengua, no s’ha volgut negociar ni dissenyar un programa d’educació plurilingüe integrador que iguale les condicions de l’alumnat de tot el País Valencià, i on el català siga la llengua vehicular

  • Manifestació d'Intersindical. Prats i Camps
    Manifestació d'Intersindical | Prats i Camps

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 6 de febrer de 2017, el DOGV publicava el Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’establia el model lingüístic educatiu valencià i se’n regulava l’aplicació. Ara, un any després, s’ha aprovat a les Corts Valencianes una nova Llei de Plurilingüisme. Durant aquest any, el decret ha estat la diana dels atacs dels sectors que s’oposen a la igualtat de les dues llengües oficials del País Valencià i que el català siga la llengua vehicular del sistema educatiu. Una campanya orquestrada per intentar aconseguir un rèdit electoral a costa de l’educació de l’alumnat, allunyada de la pedagogia, l’aprenentatge de llengües, la metodologia, els informes de les universitats i de les persones expertes, centrada en la demagògia, l’acientificisme, el supremacisme i l’odi a la nostra llengua. Malgrat les nostres discrepàncies amb el decret, vam implementar una campanya informativa sobre l’ensenyament en llengua autòctona, recomanant als centres que implantaren el programa avançat i ens vam personar als tribunals per defensar la legalitat del decret de plurilingüisme i dels programes d’ensenyament en català. 

El TSJCV va dictar, al juliol de 2017, dues sentències en què només anul·lava la Disposició Addicional Cinquena —sobre certificacions de llengües—, però va mantindre en vigor la resta del decret. És a dir, va anul·lar el cor del decret sobre el qual estaven estructurats tots els programes lingüístics. El mateix tribunal havia decidit suspendre cautelarment el decret a petició de la Diputació d’Alacant. Doncs bé, en vista d’aquesta situació, es va donar un gir radical quan la Conselleria d’Educació va decidir:

—Aprovar un decret llei, l’1 de setembre, per adoptar mesures urgents per a l’aplicació, durant el curs 2017-2018, dels projectes lingüístics de centre.

—Presentar, a través dels grups parlamentaris que sustenten el Consell (Podem, Compromís i PSPV), una proposició de llei sobre plurilingüisme a l’educació.

—Derogar el decret de plurilingüisme de 2017.

La comunitat educativa no va negociar ni el nou full de ruta ni el contingut de les dues normatives legals. Vista la unilatelaritat del Consell, vam decidir fer públiques les nostres propostes en una compareixença, el 8 de gener, en la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts Valencianes.

Per a nosaltres, un programa plurilingüe havia de partir de la consideració que el català al País Valencià és una llengua minoritzada i que tot l’alumnat té dret a dominar-lo i estar capacitat per utilitzar-lo, oralment i per escrit, en igualtat amb el castellà i a ser competent en una o més llengües estrangeres en acabar els estudis obligatoris. Els dos requisits bàsics haurien de ser: la potenciació de la nostra llengua, convertint-la en el nucli organitzador del currículum, i el foment de la seua normalització als centres. És a dir, fer el que recomanen les persones expertes, les autoritats científiques i el mateix Consell d’Europa respecte de les llengües minoritzades.

També considerem necessari que l’alumnat de les comarques castellanoparlants acabe els seus estudis dominant les dues llengües oficials. Per aconseguir-ho, cal una planificació lingüística amb plans singulars de formació de professorat, reducció de ràtios, materials curriculars específics, més professorat de llengua pròpia i, especialment, la supressió de les exempcions. Només d’aquesta manera s’avançarà vers la convivència i la igualtat real de les dues llengües oficials, i la cohesió social i lingüística.

A més, considerem que calen altres mesures complementàries, per avançar amb pas ferm en l’ús i l’ensenyament del català com ara: una Llei d’Igualtat Lingüística, l’obertura urgent d’À Punt, la reciprocitat de TV3, IB3 i CatRàdio, la configuració d’un espai comunicatiu compartit amb els territoris de parla catalana, i l’augment de les partides pressupostàries per a la promoció i l’ús de la nostra llengua. 

Nosaltres vam presentar diverses propostes per millorar la Llei de Plurilingüisme. Estaven fonamentades en la pràctica docent de molts professionals, les recerques i els estudis científics sobre l’educació bilingüe i plurilingüe i l’aprenentatge de llengües per garantir el dret de l’alumnat per ser competent en el domini de les dues llengües oficials, i tindre un domini funcional d’almenys una llengua estrangera. També en els documents subscrits per entitats socials, sindicals i polítiques. Doncs bé, les nostres propostes més importants no han estat acceptades, i per això s’ha tornat a perdre una nova oportunitat per posar en valor la nostra llengua. Ací deixem una pinzellada del que vam proposar.

1. Canviar el nom del programa pel de Programa d’Educació Plurilingüe Integrador.

2. El programa, que ha d’aplicar metodologies i mesures organitzatives en funció del context sociolingüístic i dels resultats de les avaluacions, ha de vehicular en català, almenys, el 50% dels continguts curriculars. Els centres que a l’entrada en vigor de la llei compten amb més d’un programa lingüístic han d’aplicar el màxim d’hores de la nostra llengua. Per contra, el programa aprovat en la llei tindrà com a mínim el 25% de castellà, 25% de català i entre el 15% i el 25% en una llengua estrangera.

3. En els territoris de predomini lingüístic valencià s’impartiran en la llengua pròpia el 90% dels continguts en educació infantil.

4. L’aplicació del programa en un màxim de dos cursos i la seua avaluació cada dos anys.

5. La derogació dels articles 19 i 24 de la LUEV.

6. La consideració del català com l’idioma de relació i comunicació dels centres docents.

9. La designació, a cada centre, d’una persona coordinadora de plurilingüisme.

10. L’establiment de convenis de col·laboració amb entitats i mitjans de comunicació dels territoris de parla catalana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.