XII Legislatura

Antoni Castellà: 'Sànchez o Junqueras podrien ser perfectament presidents administratius de la República'

D'Unió a pactar amb Esquerra Republicana. Antoni Castellà és el líder de Demòcrates, formació que es reclama hereva del partit que dirigí Duran i Lleida. A les darreres eleccions es va presentar en coalició amb els de Junqueras i comparteix grup parlamentari amb els republicans. Parlem amb ell de l'estat de les negociacions, el procés judicial i la relació amb els seus aliats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com valora la decisió d’Anna Gabriel de no declarar?
La respecto i crec que és una bona decisió. Crec que en aquests moments l’Estat espanyol no està actuant com un estat de dret. A partir d’aquí, hi havia risc de que fos detinguda. A la vegada, la seva decisió, incrementa la internacionalització del conflicte. Dic la respecto abans de dir que crec que és una bona decisió, perquè hem de respectar molt la decisió personal de tots els afectat per la justícia espanyola. En aquesta cas, a més, crec que això suma i suma col·lectivament.

Divendres és el torn de Trapero...
És una cacera de bruixes. Tens presos polítics empresonats sense cap delicte, ostatges. També per generar por. Seguint el recorregut inquisitorial, l’objectiu és aconseguir una reconversió col·lectiva que no aconseguiran mai. Trapero simbolitza una part d’estructura d’estat important de Catalunya com són els Mossos. Han de justificar una acusació a Trapero després del seu fracàs l’1 d’octubre. L’ataquen no només pel que representa policialment. Després dels atemptats es va convertir en un referent de la societat i el que intenta la justícia o l’Estat espanyol és destruir qualsevol referent de la societat catalana.

Les declaracions davant la justícia tenen part de culpa de que les negociacions pel nou govern hagin avançat més de pressa les darreres setmanes?
Hem intentat que no fos així. És lògic que quan hi ha una ronda d’aquest tipus interfereixi. L’Estat espanyol intentarà interferir al màxim perquè no hi hagi un acord entre les forces lleials a la República. Som conscients d’això i, per tant, les converses han seguit.

Des de Demòcrates com hi han participat?
Nosaltres tenim converses tan amb els nostres socis d’Esquerra Republicana com amb Junts per Catalunya. Les tenim com a partit. Lògicament, com a grups parlamentaris, negocien el grup Republicà amb el de JxCat. Aquí no hi participem.

Quines condicions han posat sobre la taula vostès?
El que és molt important per nosaltres és el fet de definir què és el que farem. Tan important com el com o el qui, és el què. Avalem els mecanismes per ressituar el govern legítim de la República amb el seu president al capdavant. També entenem que el com fer-ho tingui el mínim de conseqüències possibles. A aquestes dues condicions n’hi posem una que és principal: tot això ha de servir per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Aquest mandat no és interpretable. Si recuperem el govern, aquest intervingut pel 155 que encara és autonòmic; si ho fem compatible amb que hi hagi un paper molt rellevant, sobretot en l’àmbit internacional; si ho fem amb un paper important dels presos polítics; tot això ha d’estar al servei de fer efectiva la República. Aquesta és la condició que posem. Cal que hi hagi un pla sobre la taula de com avancem cap a la República. Sent conscients que, veient com es comporta l’estat, aquest pla no ha de ser ni molt públic ni molt compartit.

Llavors veuen bé la possibilitat que Puigdemont faci un pas al costat?
Aquesta és una decisió que ha de prendre el president Puigdemont. Veurem com evoluciona això les properes hores. El més important és que si això es fa és perquè hi ha consens, perquè ell ho accepta i perquè tingui sentit amb el full de ruta. Si és així, des de Demòcrates no hi posarem cap trava. Qualsevol moviment ha d’estar subjecte a l’objectiu final.

En cas que convisquessin un president legítim, Puigdemont, amb un d’executiu, creu que Jordi Sánchez és una bona opció per ocupar aquest lloc?
 Jordi Sánchez i Oriol Junqueras podrien ser perfectament presidents administratius de la república. Perquè dic aquests dos noms? No deixen de ser dos noms que visualitzen que si l’Estat espanyol no accepta el mandat democràtic d’investir Puigdemont, té lògica proposar dos noms que ells tenen empresonats. Pot ser una bona manera de mantenir el pols amb l’Estat.

Aquest president executiu hauria de ser, exclusivament, o Jordi Sánchez o Oriol Junqueras?
En una primera fase, investir Sánchez o Junqueras posa en contradicció a l’estat. Abans de la campanya electoral ja vam dir que, provablement, seria difícil que Puigdemont o Junqueras poguessin arribar a ser presidents de la Generalitat com la coneixem ara. Però, també vam dir que l’únic que no ens pot robar el 155 és la voluntat política. Perfectament, una vegada proclamada la República, es podia mantenir una figura d’un president d’una administració que expressi compartir les seves decisions amb un president de la República a l’exili i un vicepresident a la presó. Provablement anem a un escenari similar.

Ara mateix, hi ha un debat, entre JxCat i ERC, per qui d’aquestes dues persones és investida?
No va per aquí la negociació. És un acord global. No va per fases. Per això afegia el pla de recorregut i el full de ruta. Quan s’anuncii acord, i estic convençut que n’estem molt a prop, es veurà que és un acord de legislatura.

Des de Demòcrates han demanat participar del Govern?
Fins ara hem participat amb el Govern a les arees de Coneixement, Habitatge i Afers religiosos. Forma part de la negociació. Demòcrates forma part d’una coalició amb Esquerra que està negociant amb Junts per Catalunya la formació d’un govern. Dono per descomptat la nostra voluntat de formar-ne part.

En secretaries?
A tot nivell.

No descarten una conselleria?
Oi tant que no ho descartem. Això ha de ser un acord global. Com a Demòcrates estem en disposició d’entrar a Govern. Sempre que tingui com a pla de govern avançar cap a la República. Si no fos així, no ens interessaria

Els han ofert una conselleria, però?
No estem en aquesta part de les negociacions. Ara toca més discreció

A vostè li agradaria?
No necessàriament ha de passar per la meva persona. Crec que Demòcrates té molt a aportar en aquest govern. Som un partit creat exclusivament per aconseguir la independència d’aquest país.

Què falta per llimar de l’acord? En quin punt està?
Acabar un acord marc, global, que ho afecta tot. Entenc que la ciutadania pensi que no estem donant bona imatge allargant tant les negociacions. Però demano comprensió perquè es fa en situacions excepcionals. En aquests moments estem molt a prop de l’acord. Molt a prop.

Creu que la setmana que ve hi haurà una investidura?
No ho sé. Seria una bona notícia, però no estic en condicions d’anunciar-ho. S’està negociant en la línia que sigui un bon acord. Si alguna cosa hem après és a no posar-nos terminis.

Un cop hi hagi aquest acord, què cal fer?
El més urgent és recuperar el control de les institucions catalanes i intentar eliminar, al màxim, el 155. El segon, tant important com això, és mantenir i avançar en el pols internacional. Això té relació amb l’exercici del president legítim a l’exili i la recuperació de les oficines exteriors. El tercer és mantenir el pols de la gent al carrer i encetar el debat de com volem fer la república. El quart, i molt important, desenvolupar les eines necessàries per, quan tingues les condicions, efectuar el control del territori. Això s’ha de fer amb molt treball i poca roda de premsa.

Té la sensació que hi ha certs sectors de l’independentisme que han renunciat a fer efectiu l’1 d’octubre?
Jo vull pensar que no. Tampoc és tan important com es verbalitzin les coses. Si vostè el que apunta és per algunes declaracions dels investigats per la justícia espanyol, jo ho separaria. Aquesta està fent trampes, per tant, qualsevol electe català, com que es fan trampes, pot declarar el que convingui per quedar en llibertat. L’important són els objectius que plantegin els partits.

Comparteixen manera de fer amb ERC a l’hora de construir aquest pla de govern repúblicà?
Sí. Hi haurà punts de discrepància pel model de societat o república. Som partits diferents, però la discrepància amb ERC tindrà tota la lògica un cop vivim en una República sobirana. Però, en aquests moments, la prioritat és arribar aquí. Per això la nostra transversalitat. Dit això, hi ha uns valors republicans basics, cívics, en els que coincidim.

Aquest pla de govern, però, també ha d’incloure polítiques socials. Si es fa una mica de memòria, els anys 2011 o 2012 des d’Esquerra es van criticar amb contundència les polítiques que vostè va fer al capdavant de la Secretaria d’Universtiats. Com és ara la convivència per pactar aquests temes?
No té res a veure. A mitja legislatura vam poder acordar el model amb Esquerra. El 2011 vam prendre decisions molt complexes perquè volíem preservar el nivell de coneixement a les nostres universitat. Vam prendre una decisió complexa, que si no haguéssim estat en aquella situació no l’haguéssim pres. Ara, ho vam fer, i moltes vegades va sentar malament entre l’esquerra, ho vam fer un un procés de tarificació social. Per tant, ara la universitat a Catalunya té cinc preus. S’esperava que es l’augment fos amb un sol preu. Sempre he pensat que, en polítiques socials, l’objectiu finals sigui el bé comú. Possiblement, les discrepàncies que tenim amb ERC és els mecanismes que fem servir per arribar al bé comú. Estem d’acord amb ERC per establir mecanismes de tarificació social.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.