1. Què li sembla el dictamen d’amnistia presentat per Sumar?
2. Pensa que l’independentisme hauria d’acceptar una proposta així?
David Companyon
(Exdiputat d’EUiA)
1. Crec que es queda curt des del punt de vista que entenc que aquesta llei hauria de ser més àmplia i agafar aspectes com gent detinguda per la llei mordassa o accions contra els desnonaments. Des d’aquest punt de vista, Sumar podria haver anat més enllà dels fets que s’adscriuen des de 2013 al procés sobiranista. Dit això, em sembla una acció valenta per part de Sumar, tot i que el seu centre de gravetat és tornar a formar un govern i des d’aquest punt de vista l’amnistia és imprescindible. Ho fan amb voluntat que es formi un govern de coalició amb el PSOE. D’altra banda, estic encantat que hi hagi gent que fa un any deia que l’amnistia era impossible i ara l’aplaudeix. Em refereixo a gent de Sumar que deia que era impossible una amnistia, alguns que ahir eren a la tarima de l’Ateneu Barcelonès. Jo estic molt content, i m’alegro molt per Jaume Asens que, sens dubte, ha picat molta pedra no només amb el PSOE, sinó també amb els seus companys.
2. Crec que l’independentisme no hi té res a perdre. No hem vist la proposta del PSOE, que encara s’està treballant. Mentre la llei no sigui de punt final, crec que és una reivindicació que moltes entitats sobiranistes i molta gent estem fent. Els que apostem pel dret dels catalans a decidir el nostre futur i creiem que és necessària una república catalana, no hi tenim res a perdre. Seguirem lluitant. No comparteixo l’opinió d’algunes entitats, com l’ANC, que diuen que és una trampa. L’amnistia és una victòria. Ha vingut per un camí que no estava esperat, unes eleccions a l’Estat; però, al final, tothom lluita amb les eines que té.
Irene Rigau
(Exconsellera de la Generalitat per CiU)
1. Em sembla que, d’entrada, és oportú tenir un text que explica tècnicament que la Constitució no prohibeix l’amnistia i recorda que l’amnistia té, essencialment, un caràcter polític. Davant el missatge tan repetit que l’amnistia no entra a la Constitució, que aparegui un document de catedràtics de tot l’Estat em sembla bo perquè després el debat quedi en si es vol o no donar-la políticament. Si la barrera constitucional s’afebleix a partir del document, em semblarà bé. Aquest document m’ha semblat que intenta explicar que, de fet, la llei d’amnistia de 1977 encara és vigent i seria una mesura derivada d’aquesta llei. Analitza diferents possibilitats per concretar les mesures que han de generar l’efecte de l’amnistia
2. Crec que sí. Per la quantitat de gent que hi ha implicada i que queda sense cobertura quan ja hi ha hagut uns indults per una part notable de l’independentisme. Per a la globalitat seria saludable, perquè, si no, crea una fractura important en l’independentisme entre qui ha estat indultat i qui condemnat. Val més que tots estiguem amnistiats i a partir d’aquí dissenyar una estratègia de futur en un pla de tranquil·litat en aquest sentit. No crec que sigui bo per a l’independentisme imaginar un futur amb gent indultada, condemnada i per condemnar. Això divideix més que l’amnistia. El que interessa més és que l’independentisme estigui unit. Tot allò que tregui barreres a estar unit serà bo.
Sergi Saladié
(Exdiputat de la CUP)
1. El dictamen té coses interessants però és incomplet. Bàsicament, el que veig jo és que, segons els experts, semblaria que l’amnistia tindria encaix constitucional. Això que podria semblar una cosa positiva no deixa de ser també una feblesa. Sobretot, entenent com la justícia pot tendir a interpretar de manera diferent a la intenció de l’amnistia i que no tingui una aplicació d’acord amb el que es persegueix. És interessant que digui que caldria tenir en compte tots els represaliats, no només el dels vessants polítics institucionals, sinó també els de l’acció al carrer. També podria ser que el Constitucional en fes una aplicació parcial. És aberrant que la proposta vulgui amnistiar els policies que puguin ser condemnats, tot i que, de moment, no n’hi ha cap. No es poden equiparar víctimes amb botxins.
2. Crec que és una proposta que neix incompleta. Des del punt de vista independentista, una amnistia sola no hauria de ser acceptada llevat que anés acompanyada d’un acord per exercir el dret de l’autodeterminació a través d’un referèndum pactat i vinculant. Mentre no es doni això, comentar l’amnistia com un element aïllat resulta incomplet i no s’hauria d’acceptar. Una altra cosa és que això sigui el punt de partida per poder parlar de l’hipotètic acord de l’exercici d’autodeterminació. Això sol seria insuficient per acceptar investir qualsevol govern. A més, amb un començament agafat en pinces perquè no et pots mai fiar de les institucions de l’Estat, en particular les judicials, a l’hora d’interpretar les lleis.
Jordi Font
(Exsecretari de cultura del PSC)
1. Una aportació interessant, per bé que les negociacions no és fan ni poden avançar a la taula pública, sinó amb discreció, que és com es forja la confiança imprescindible entre les parts. Entenc que la negociació de veritat és en curs entre el govern de l’Estat i els independentistes i que en sabrem el resultat quan l’enllesteixin.
2. Tothom sap que, de les negociacions, no en surt mai el programa màxim de ningú, perquè totes les parts cedeixen en favor de l’acord. D’altra banda, ningú no pot ignorar quina és la voluntat manifestada fa molt poc pel poble de Catalunya a les urnes, tant a les eleccions catalanes com a les estatals.
Marina Llansana Rosich
(Exdiputada d’ERC)
1. Un molt bon punt de partida. Als països civilitzats l’amnistia és una eina que permet retornar els conflictes polítics d’on no haurien d’haver sortit mai: de la negociació política. Ens permetrà recuperar actius que ara estan inhabilitats, exiliats o encausats per continuar la lluita a favor del dret a decidir i de la construcció d’una república. Això sí, caldrà concretar alguns detalls de la proposta per garantir que cap represaliat polític en quedi fora i, sobretot, per assegurar-ne el compliment.
2. Sí, especialment si va acompanyada del compromís d’un nou referèndum pactat. L’amnistia és una victòria per a l’independentisme, que de cap manera no hauria estat possible si no fos per l’aritmètica parlamentària sorgida de les urnes. Igual com ho van ser els indults i la reforma del Codi penal, l’amnistia ens permet reforçar-nos i ens posa en igualtat de condicions a l’hora de negociar amb l’esquerra espanyola com ha de ser el referèndum d’autodeterminació.
Marta Ribas
(Exdiputada de Catalunya Sí Que Es Pot)
1. Considero que és una proposta rigorosa, que demostra que encaixa a la Constitució una proposta a través de l’amnistia. Que és la manera de treure del tot la judicialització d’un conflicte que s’ha de resoldre políticament. Que s’hauria d’haver abordat políticament des de bon principi. Els jutjats ho estan dificultant. Passar pàgina de la judicialització és el millor que es podria fer per a Catalunya i per a Espanya. Amb aquesta proposta dels experts que ha exposat Sumar, crec que es demostra que és possible fer-ho.
2. Els partits independentistes haurien d’estar a favor d’aquesta proposta perquè és la millor solució per als casos concrets afectats per les conseqüències d’aquesta judicialització. Però, sobretot, perquè és la millor solució per al país. Per a la gent de Catalunya, per poder seguir avançant, també en els elements socials i d’equitat territorial. És bo perquè tindrem, d’aquesta forma, un govern suportat per una majoria plurinacional a Espanya i es podrà avançar en canvis en termes democràtics i plurinacionals per a la població de Catalunya, que és, també, una de les agendes pendents del nostre país.
Blanca Serra
(Militant de l’esquerra independentista)
1. Penso que és una maniobra molt electoralista. De tota manera, era interessant el que van dir. No és, tampoc, el que sembla que el PSOE estigui capacitat per fer. Hi ha punts que crec que són foscos. Un és sobre si és o no irreversible, això no ho van voler assegurar. L’altra és si és un objectiu o un instrument. Si és per necessitats de les eleccions i no és una cosa que realment tingui una base de tipus jurídic. De fet, la idea és veure què dirà el Tribunal de Drets Humans. En principi, això sembla que segueixi el patró dels indults. Hi havia la idea que la justícia europea obligaria a prendre unes decisions i des de l’Estat les prenen abans amb la idea de dir que això ja està fet. Caldrà veure què diu el TEDH sobre això. Desconfio completament de l’enfocament d’aquest tema per part del PSOE, que és el que mana, en aquest cas. A Sumar els interessa agafar protagonisme en una situació que saben que té repercussions periodístiques. Humanament, és fàcil dir que es necessita, però políticament ho veig totalment negatiu.
2. Crec que no. Crec que, en tot cas, haurien d’esperar el que diu el TEDH. La idea que es puguin fer eleccions al gener a nosaltres ens va bé. Passa temps i es poden produir fets que renovin aquesta situació. Si ara s’adopta una solució ràpida perquè hi ha el tema electoral espanyol, si el tema electoral espanyol es trasllada al gener, hi ha possibilitat de continuar pressionant per a aquesta qüestió. Crec que hi sortiríem guanyant.
Arcadi Calzada
(Exvicepresident del Parlament de Catalunya per CiU)
1. Em sembla bé. No tinc res en contra, al contrari. Penso que l’amnistia ha d’ajudar a normalitzar, pacificar i millorar la convivència. Si es fa bé, sí, però s’ha de fer bé. S’ha de seleccionar bé. S’ha de triar qui se’n pot beneficiar i qui no. Però, que es faci bé, perquè hi ha policies que no s’ho mereixen pas.
2. No estaria malament que s’acceptés. Tot el que ajudi a la convivència, a una millor relació entre tots, millor. Crec que hem d’anar passant pàgines i mirar endavant i no endarrere. L’amnistia és una manera de girar full, de solucionar uns problemes i enfocar el futur d’una altra manera.
Josep Huguet
(Exconseller de la Generalitat de Catalunya per ERC)
1. No ens enganyem. La clau definitiva la té Sánchez i el PSOE. Ara, qualsevol assaig que es faci per acostar posicions és positiu. L’he estat mirant i és raonable. Tant la justificació en clau espanyola, perquè s’han de justificar davant la marabunta que ataca la legalitat de l’amnistia. Com els límits, que sempre són discutibles, però penso que és correcte centrar-ho en el que és la preparació de l’execució del referèndum. Posats a fer, per al meu gust, s’hauria d’anar també a la llei mordassa. Ara, si es fa un totum revolutum, el PSOE es tancarà en banda. Crec que s’hauria d’incloure en la negociació la modificació profunda de la llei mordassa o la derogació. Seria coix que en el paquet de negociació no hi sigui. S’hauria de fer a part de la llei, però posar-ho. Seria bo per entrar en una era de més normalització en el sentit d’acostar-se a criteris democràtics del nord d’Europa.
2. En part, amb el que he dit, no la veig malament. Jo desconec els detalls del que s’està negociant. No estic a la cuina del que s’està discutint. Sé que ERC ja havia avançat molts papers fa temps amb el PSOE i desconec si van més enllà o més ençà. Amnistia, en el sentit estricte del que era una amnistia el 77, no ho serà. Serà una cosa similar i tot el que voldríem demanar no hi serà. En qualsevol negociació es parteix de màxims i es fan acostaments. Amb el tema dels policies, es matisa i es diu que els que han torturat no hi haurien de ser. És un bon punt de partida. Tanmateix, pot acabar passant que l’Estat acordi que s’amnistiïn tots. Si es vol acord, n’hi haurà. Crec que el 77 va ser molt pitjor. La gent que era a la presó en un marc democràtic hauria de sortir de la presó. Els grans afavorits van ser els franquistes amb delictes de tortura que no haurien prescrit. Per setanta antifranquistes amb delictes de sang, hi havia milers de franquistes. No és el cas actualment. No sé quants policies imputats hi ha, potser un centenar. Seria una torna que, si toca assumir, potser caldria assumir. Des del pragmatisme que ens toca tenir en aquesta fase si no volem anar a pitjor. •