Els crítics

«El mar»: l’art de l’escriptura, l’art de l’edició

La nova edició de l’emblemàtica novel·la ‘El mar’ del mallorquí Blai Bonet fou un dels grans esdeveniments editorials de la passada temporada, relativament intimidada per la recuperació de ‘La mort i la primavera’ de Rodoreda, o els inèdits de Josep Pla en Destino. La recuperació del llibre de Bonet, amb capítols inèdits, mereix, però, totes les remarques possibles.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Blai Bonet (Santanyí, 1926 - 1997), publica El mar (1958), la seua primera novel·la, és un autor que ja ha posat en posició d’alerta alguns dels lletraferits més rellevants de l’època (Salvador Espriu, Carles Riba o Josep Maria Castellet l’acolliran i apadrinaran però Camilo José Cela serà també un dels primers valedors del mallorquí), gràcies a uns primers poemaris, com ara  Quatre poemes de setmana santa (1950), Entre el coral i l’espiga (1952) i Cant espiritual (1953), en els quals es barreja un pòsit (i un neguit) existencial molt determinant, una sòlida formació clàssica i l’impuls per inserir l’obra en els corrents literaris del moment, com ara l’existencialisme. La de Bonet és ja una veu literàriament poderosa i suggestiva. I El mar fou la primera manifestació narrativa d’una veu aclaparadorament poètica.


No és estrictament necessari, però per entendre els corrents de fons de la novel·la ajuda acostar-se una mica a la trajectòria vital del Bonet dels primers anys, un fill de família modesta que va ingressar en un seminari. Allà Bonet estudia filosofia i els clàssics grecs i llatins, entre més, acumula un bagatge humanístic que després li serà profitós en la trajectòria literària. Alhora, però, el futur escriptor comença a patir una sèrie d’afeccions pulmonars que també ho seran, de determinants. Així, el 1947 sofreix una tuberculosi que l’obliga a internar-se en el sanatori de Caubet, a Bunyola. Una estada que està en la gènesi d’El mar, una mirada a la condició humana a través de les reflexions d’un grapat d’adolescents interns en un sanatori de tuberculosos.


En una entrevista a Jordi Coca, en Serra d’Or, el 1981, Bonet assegurava que començà a escriure El mar durant l’estada a Caubet, però en l’epíleg que acompanya l’edició que ens ocupa, Xavier Pla aporta dades documentals que matisarien això, com ara una carta de 1954 en la qual el mallorquí conta a Cela la intenció de fer una novel·la inspirada en Pabellón de reposo, del mateix escriptor gallec, i La muntanya màgica, de Thomas Mann. Bonet aclareix que prengué notes d’aquella experiència durant el pas pel sanatori, però encara no s’hi havia posat: “No he escrito aún ninguna novela, pero siempre voy apuntando cuanto veo, con mucha constancia. Y ve uno cosas sabrosas”.


Des d’un punt de vista literari, vivències indubtablement saboroses. D’aquella experiència tan propera a la mort, de les penalitats d’una postguerra llòbrega i canalla, de la recerca sui generis de Déu embolcallada d’un misticisme estrany, d’un estil el·líptic, boirós, enigmàtic i molt vigorós pel que fa a la construcció d’imatges i instants, de la vivència del dolor, la religió i el despertar sexual relligats en circumstàncies extremades, de la reflexió filosòfica i existencial, de tot això i allò sorgeix una novel·la que generà un gran impacte en el seu moment i que, molts anys més tard, conserva intacta la capacitat de colpir i submergir-nos en un acte de lectura estranyat i amb un punt insòlit.

L’art d’escriure té un gran aliat (l’hauria de tenir) en l’art d’editar


Resseguir els personatges de Manuel Tur i Andreu Ramallo és submergir-se en un món sòrdid i fascinant alhora, que  ens repugna i ens atrau. Pel que s’hi conta i per la manera de narrar, amb un llenguatge en el qual els trets col·loquials, els diàlegs directes i concisos, el lirisme i l’expressió filosòfica es fonen en un novel·la colpidora i tèbiament esperançada. “Afegim-hi la seva admiració per Pier Paolo Pasolini, només lleument en competició amb la passió que sentia per Albert Camus. En la seva homosexualitat, en el seu cristianisme i la seva defensa del sagrat (...) en la seva preocupació per la noció de culpa, Bonet sempre va reconèixer Pasolini com un germà”, apunta Xavier Pla en l’epíleg.


No insistirem, perquè se n’ha parlat molt en la vigència i rellevància de la novel·la. Però l’interès d’aquesta nova edició rau, juntament amb el magnífic epíleg de Pla, en la inclusió de nou capítols inèdits procedents del mecanoscrit enviat a la censura. Aquesta versió mecanografiada era més llarga, contenia més personatges i capítols que el llibre publicat finalment per l’editorial Aymà dins de la col·lecció “El Club dels Novel·listes” (germen de l’actual Club Editor). Com explica Pla, no es pot saber si aquella versió conservada a l’arxiu de la censura franquista “és la primera novel·la o un suposat estadi intermedi d’escriptura”. El ben cert és que el text passà la censura sense objeccions, però el llibre finalment publicat, editat segurament per Joan Sales i que havia guanyat el premi Joanot Martorell, presenta substancioses diferències respecte del mecanoscrit original.  

Bonet remugà —quasi tots els autors ho fan— per les retallades que va patir El mar, però es fa difícil no coincidir amb Pla quan assegura que el treball de Sales per escurçar capítols, reduir les digressions i fusionar personatges  té com a resultat una “intensificació de l’emoció”, una novel·la “sensiblement millorada”.


És a dir, els capítols afegits ara tenen interès perquè contenen l’escriptura primmirada de l’autor i algunes referències literàries (El castell de Kafka, posem per cas), entre més al·licients. La versió que coneixem, amb tot, conté una concentració literària i una intensitat narrativa i lírica que no demana més afegits. 


Un fet que ens recorda que l’art d’escriure té un gran aliat (l’hauria de tenir) en l’art d’editar. Si es fa curosament i amb sentit. Amb bon pols i saviesa literària.

El mar
BLAI BONET
Nova edició augmentada
Club Editor
Barcelona, 2017
285 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.