Els crítics

«El mar»: l’art de l’escriptura, l’art de l’edició

La nova edició de l’emblemàtica novel·la ‘El mar’ del mallorquí Blai Bonet fou un dels grans esdeveniments editorials de la passada temporada, relativament intimidada per la recuperació de ‘La mort i la primavera’ de Rodoreda, o els inèdits de Josep Pla en Destino. La recuperació del llibre de Bonet, amb capítols inèdits, mereix, però, totes les remarques possibles.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Blai Bonet (Santanyí, 1926 - 1997), publica El mar (1958), la seua primera novel·la, és un autor que ja ha posat en posició d’alerta alguns dels lletraferits més rellevants de l’època (Salvador Espriu, Carles Riba o Josep Maria Castellet l’acolliran i apadrinaran però Camilo José Cela serà també un dels primers valedors del mallorquí), gràcies a uns primers poemaris, com ara  Quatre poemes de setmana santa (1950), Entre el coral i l’espiga (1952) i Cant espiritual (1953), en els quals es barreja un pòsit (i un neguit) existencial molt determinant, una sòlida formació clàssica i l’impuls per inserir l’obra ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi