XII Legislatura

Remarcant posicions sobre la investidura

Ni durant el cap de setmana ni el dilluns hi ha hagut reunions, com a mínim oficials, entre els partits independentistes. Mentre les negociacions avancen lentament, les formacions segueixen teixint l'estratègia de defensa judicial davant les imminents declaracions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

S'allarga l'stand by. Per al dilluns hi havia prevista la represa de les negociacions entre Junts per Catalunya i Esquerra. Fonts d'ambdós partits afirmen que finalment s'haurien ajornat, com a mínim oficialment, tot i que no descarten alguna trobada furtiva. Durant les hores abans de dinar, l'enrenou s'ha centrat a la sala on els diputats novells assistien a la sessió d'acollida.

Portes enfora, però, segueix, un dia més, l'embolic a l'entorn de la investidura de Puigdemont. De bon matí, Telecinco anunciava que, en una entrevista per carta, Oriol Junqueras hauria assegurat que Marta Rovira havia de ser la presidenta del Govern. Des del partit, però s'han afanyat a esmenar l'anunciat per la presentadora Ana Rosa Quintana fent arribar a la premsa la seva transcripció de la pregunta.

Se habla de Mundo como alternativa temporal a usted... ¿Cree que es mejor candidato que Marta Rovira?

Mundó es un tipo excepcional. Pero Mundó ha renunciado a su escaño de diputado. En cualquier caso, Marta Rovira es un gigante, es alguien en quién todos confiamos.

Qui també ha pressionat perquè hi hagi una investidura alternativa a Puigdemont han estat els comuns. Elisenda Alamany ha tornat a insistir, com ja va fer el cap de setmana, que ERC i la CUP, que junts sumen més diputats que JxCAT, haurien de forçar un candidat a la presidència d'esquerres.

D'altra banda, Sergi Sabrià, d'ERC, ha reconegut que les negociacions no estaven essent fàcils degut a la conjuntura. S'ha reafirmat en la voluntat d'Esquerra de tancar un pacte global més enllà de la presidència perquè, tal com ha dit el portaveu republicà, "tenir un president sense un pla de govern no ens serveix de res".

La replica els l'ha donat Ferran Bel des del PDeCAT. Sobre els postconvergents planava el dubte de no ser prou ferms en la decisió d'investir a Carles Puigdemont. L'exalcalde de Tortosa ha assegurat en una entrevista a la Xarxa que "un president que passa per les urnes i té el suport dels votants no pot ser una figura simbòlica" i ha afegit que quan es diu que algú tindrà un càrrec simbòlic "se li està dient que no farà res".

De moment, dimarts, està previst que la Mesa del Parlament estudiï la proposta de crear la Comissió de Reglament del Parlament proposada per Junts per Catalunya. Cal recordar que, divendres passat, els junteros van entrar una proposició de llei per modificar la llei de presidència per tal de facilitar una investidura a distància de Puigdemont. La creació de la comissió proposada aniria en aquesta mateixa línia de treball.

Entre jutjats

La CUP, al seu torn, ha desplaçat els seus actes de dilluns a Lleida per donar suport a les exdiputades Mireia Boya i Anna Gabriel que dimecres passaran pel Tribunal Suprem. Boya ha assegurat que anirà a declarar per voluntat pròpia però que en cap cas afirmarà acatar la Constitució espanyola. Insistirà també en la defensa del referèndum de l'1 d'octubre i la posterior declaració d'independència. Les dues diputades de la CUP obriran, doncs, una nova ronda de declaracions que, la setmana vinent continuaran amb les compareixences d'Artur Mas, Neus Lloveras, Marta Rovira i Marta Pascal. Continua així la pressió judicial vers l'independentisme que podria estar provocant un endarreriment, preventiu, de l'exposició pública de les negociacions entre les formacions independentistes. Tanmateix, això no vol dir que hi hagi cap pacte tancat a hores d'ara.

També en l'àmbit judicial, Junts per Catalunya ha fet públic aquest dilluns el plec d'al·legacions al Tribunal Constitucional davant la petició del Govern estatal d'inhabilitar la investidura de Carles Puigdemont, que actualment està suspesa cautelarment. En aquestes, s'argüeix que la petició no hauria de ser vàlida perquè té caràcter preventiu i es basa en uns fets hipotètics. S'exposa també que la suspensió cautelar suposaria uns perjudicis irreparables i que, segons el Conveni Europeu de Drets Humans, no es pot restringir el sufragi sense una sentència ferma. Finalment, exposen que la decisió suposa una extralimitació de la funció de control constitucional.

Per a dimarts està previst que el Parlament faci públiques les seves pròpies al·legacions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.