Els Crítics

La premsa de demà

Quan anava al quiosc a comprar el diari, el venedor em repetia: “Ets el client més jove que tinc”. Acabava de complir cinquanta anys... No hi he tornat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan pujo al metro, al bus, o espero a cal dentista, no hi ha ningú llegint diaris o revistes. Miren el mòbil.

Tinc amics periodistes a El Punt Avui, El Periódico, La Vanguardia... Els primers afronten una reducció del 40% del personal i ja han tancat la redacció de Barcelona, els segons també patiran una fortíssima reducció de personal i de sous; els tercers, de moment, només es rebaixaran el sou.

És la fi d’un model. La gent ha deixat de comprar diaris... però en llegeix més que mai. Si compressis un diari cada dia al quiosc, et sortiria per 624 euros l’any. Si t’hi subscrivissis, entre 300 i 360 euros. Només en versió digital, 100 euros. Però sovint també hi ha rebaixes d’un 50%.

Una immensa majora ens hem precaritzat, amb la revolució digital. En què gastem els diners que ens queden? Un servei de música en streaming —Spotify, Apple Music, etc.— costa 10 euros al mes; vídeo a la carta —Netflix, HBO, Movistar+...— entre 8 i 20 euros; espai d’emmagatzematge al núvol, entre 50 i 100 euros a l’any. Un pack de telecomunicacions, 90 euros...

La premsa en paper és un llast. I els propers 5-10 anys passaran dues coses: o s’esfondrarà el sistema i tindrem uns digitals raquítics que d’un tuit en fan una notícia —amb opinadors tan bons com vulgueu—, o hi haurà una retirada estratègica i una reordenació intel·ligent de l’oferta, bàsicament digital i orientada al mòbil. Amb sort, el periodisme independent, solvent i d’investigació se salvarà.

Ens hem d’acostumar a pagar per les notícies. Per poc que sigui. Hem d’imitar —a escala— els grans: The New York Times té dos milions de subscriptors digitals que paguen 90 euros l’any per informació d’altíssima qualitat. Ells s’ho poden permetre perquè el món sencer és client potencial. I tot i això, el Times té portals en xinès i en castellà...

El NYT està augmentant els ingressos per publicitat digital, i espera que el 2020 aquests constitueixin el 50% del total. La publicitat en digitals oberts dona molt menys perquè està controlada per Google i Facebook. Precisament, la major part de gent que conec llegeix les notícies a través del FB i de Twitter, tot seguint les recomanacions de coneguts.

He comptat, a Catalunya, 5 diaris digitals plenament funcionals en català i quatre de tradicionals en paper. Tots amb decisiu suport econòmic institucional. És sostenible, aquest model?
 

Lost Sphear
PS4, NSW, Win. 49,99 euros

El rol japonès va viure dècades de glòria. Ara sembla que ressorgeix, amb títols com Lost Sphear, hereu espiritual de I Am Setsuna. L’argument no pot ser més poètic: un noi adoptat veu com el seu poble natal desapareix rere una espessa boirina. Recol·lectarà objectes esparsos i vencerà monstres per recuperar els records perduts per tornar a la vida persones. Som els nostres records i experiències. L’altra novetat: un sistema de combats actiu per torns amb quatre classes de combatents que caldrà equilibrar.

Candleman: The Complete Journey
Win, macOS. 14,99 euros

Meitat plataformes, meitat trencaclosques, aquesta preciosa proposta juga amb el temps, les possibilitats lumíniques i el so per conduir-nos a través d’una sèrie de fases temàtiques. La mecànica és força original: som una espelma que només pot encendre’s durant 10 segons, i hem de creuar un nivell. Caldrà explorar escenaris i saltar en el moment just, prémer els panells en l’ordre correcte per anar obrint portes, i jugar amb balancins. Interessant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.