XII Legislatura

Els embolics eterns de la investidura

Entre filtracions i cauteles, els partits independentistes no semblen tenir clar quina fórmula aplicaran per resoldre la investidura pendent per triar el president català de la ja iniciada XII legislatura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En la primera hora del matí del dimecres, Elsa Artadi anunciava en Catalunya Ràdio que l’acord per a la investidura podia estar més a prop. De fet, podia ser, fins i tot, imminent. Donava un marge aproximat de 24 hores per fer-ho públic. I descartava la fórmula del govern simbòlic a Brussel·les i el d’efectiu a Catalunya.

Poc després, el diari La Vanguardia es feia ressò de les converses entre Carles Puigdemont i la resta de grups polítics a Brussel·les, que es produïren al llarg del cap de setmana i del dilluns. I, precisament, exposava que la fórmula de Carles Puigdemont era fer un acte a Brussel·les el 18 de febrer i una investidura al Parlament els dies 21 o 22 a un altre candidat de la llista de Junts per Catalunya. Amb un pas previ: reformar la llei 13/008 de la Presidència de la Generalitat i del Govern per permetre la tantes vegades referida investidura telemàtica. Tot mitjançant l’elecció del president per lectura única. Una proposta considerada poc viable per Esquerra Republicana, segons ha informat eldiario.es,atès que seria aturada pel Tribunal Constitucional.

Tal com han expressat diversos polítics d’aquesta darrera formació, ERC seria més aviat partidària de la investidura simbòlica a Brussel·les per tal de tornar, quan abans, a la normalitat política, condicionada a la formació d’un govern resultant de les eleccions del 21 de desembre. Una opció, la de la investidura simbòlica a Brussel·les, sobre la qual, segons ha explicat el diari El Món, ERC no té cap proposta de data concreta.

Per donar més dimensió a la tria de Puigdemont com a president restituït més enllà d’un possible acte a Bèlgica, es parla tamé de la idea de fer una proposta de resolució votada a l’hemicicle. Es tracta del mateix mecanisme pel qual es va aprovar la declaració d’independència del 27 d’octubre que, malgrat el seu caràcter simbòlic, encara arrossega greus conseqüències penals.

Unes possibilitats que la CUP rebutja de totes totes, tal com ha deixat clar el diputat Carles Riera en un tweet.

 

D'altra banda, la portaveu del secretariat nacional de la formació anticapitalista, NúriaGibert, ha obert la porta a un candidat alternatiu a Carles Puigdemont, adduint que "això no va de persones" en declaracions a la Xarxa de Comunicació Local.

Les declaracions optimistes d’Elsa Artadi, per tant, han estat desmentides. Encara no hi ha acord. Tot apunta aquest que arribarà en algun moment. Però més tard del que voldrien les formacions independentistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.