Què és l'orgull xirucaire?
Aquest llibre es diu així perquè penso que la paraula xirucaire, al cap de molta gent té a veure amb calçar-se unes xiruques, anar a fer cims, fer foc al bosc, cantar cançons amb una guitarra, menjar macarrons del fons d'una olla... totes aquestes coses que uneixen a molta gent del país més enllà de què anéssim a un cau, un esplai, un centre excursionista o un casal parroquial. D'altra banda, però, també té una connotació negativa i s'utilitza en to burleta. Aquest estiu, per exemple, amb temes del procés, es deia que no podia ser que estiguéssim governats per xirucaires. El llibre té aquest nom per reivindicar el llegat d'aquests moviments. Ser xirucaire no vol dir anar amb el lliri a la mà o ser càndid. Ara mateix, la gent que ha passat per això la trobes a les bases de molts moviments socials, de molts partits polítics, de moltes AMPA... El que vol el títol és apropiar-se d'aquesta paraula que a vegades es fa servir de manera negativa.
Pot ser que tingui una connotació negativa perquè els "xirucaires" no han sabut arribar a la resta de població?
En part pot ser. Primera perquè la gent que hem viscut això, que hem anat de campaments, ens sembla tan fantàstic que estem encantats d'haver-nos coneguts. I explicar-ho és complicat, perquè és una cosa bastant gregària, d'experiències viscudes, d'emocions... Explicar-li a algú perquè és tan guai anar a pelar-se de fred al Pirineu a l'agost, d'entrada, pot ser complicat. Evidentment, això ha anat associat a certs tòpics. Aquest llibre vol trencar uns quants tòpics o acostar-s'hi d'una manera més anecdòtica i fàcil. Sense teoritzar gaire.
Quants t'han criticat que posis al mateix sac l'escoltisme i l'esplai?
Encara no, però és una crítica esperadíssima. Evidentment, jo vinc de l'escoltisme que és un moviment internacional amb molta història, he estat a la seu dels escoltes britànics on Baden Powell va fundar el moviment. Sé que a escala de teixit internacional i valor pedagògic l'escoltisme té unes especificitats indiscutibles des del meu punt de vista. No vol dir que els altres moviments no els tinguin, però no els conec tan a fons. Ara bé, aquest llibre està fent des de la perspectiva de recordar anècdotes i vivències. L'objectiu no és teoritzar en l'àmbit pedagògic. És un llibre nostàlgic per recordar. Més enllà del títol reivindicatiu del llibre, el que cal és fer valdre el que tot això ens ha portat. Els de cau tenim més coses en comú amb els d'esplai o centre excursionista que no pas amb la gent que no ha viscut res de tot això?
Anem a la polèmica de veritat. Quan tornaves de campaments, primer dormir o primer dutxa?
Jo, dutxa. Això de ficar-se al llit amb la pols de quinze dies, no. Dutxa molt llarga i si diversos germans havien anat de campaments problemes per l'aigua calenta. I després dormir molt, això sí.
Al llibre una de les coses que té molt de pes són les cançons. Per què?
He de reconèixer que jo canto fatal. Però, quan vam decidir els capítols del llibre ho vam fer de manera cronològica a mesura que passen. Les cançons són una cosa essencial del campament i que connecta ràpidament amb la memòria i desperten molts records. Era molt important perquè hi ha una part on parlem de gent com els Esquirols, el Grup de Folk o reivindiquem algú com Xesco Boix. Llavors, quan et fiques a triar els noms dels capítols, perquè inventar-te un títol pel capítol sobre menjar quan tens el 'Nyam nyam, bon profit'? Les cançons m'anaven molt bé per anomenar els capítols i per recordar a la gent cançons mítiques per recordar.
Quina és la teva cançó escolta?
'Que tinguem sort' va molt més enllà de les cançons escoltes. Però m'agrada molt i es canta molt als campaments. 'Fent camí' també és molt mítica. D'adolescent també em van marcar les del rock català.
Hi ha gent a qui li pot sobtar que dediquis un capítol sencer a la pluja...
Quan tu dorms en una tenda al mig d'un prat, el temps meteorològic marca absolutament la rutina del dia i com vius l'experiència. Això és una cosa que no et passa al poble o la ciutat on tens un espai tancat. La pluja altera la vida al campament, quan plou et pot entrar aigua a la tenda o has de mirar com fer les activitats sense mullar-te o fer de mullar-se el joc. Penso que hi ha molts records vinculats a la pluja. Quan vas moll i passes fred, això et queda marcat a la memòria. Coses que en el moment poden semblar greus i després es recorden com una de les anècdotes més divertides.
Decideixes parlar també d'una part dels campaments menys políticament correcta. El tabac, l'alcohol o l'amor també hi són presents?
Una de les coses que volia evitar era fer un retrat del moviment com una cosa absolutament pura, bona i meravellosa. Això és una imatge que potser molta gent té dels moviments, però, realment, els campaments són moments de descobriment. Es produeixen coses que són rituals de pas cap a la vida on passes d'infant a jove o de jove a adult. En un grup de joves coses com el tabac o passar-se una ampolla de ratafia o fer bromes de mal gust són una part. Està bé per trencar mites i recordar coses que vam passar. Forma part també de la vida i el creixement.
No pot ser mala premsa explicar això?
Quan ajuntes un grup de joves i adolescents, per molt que sigui un lloc on es treballa en valors, sempre hi ha coses irreverents. Que aquestes coses passin no ha de ser decisivament dolent. Hem de ser conscients que no s'ha d'abusar d'això. Si les bromes es produeixen en un context sa, no han de per què ser perjudicials. Evidentment sempre hi pot haver casos més complicats.
Abans del Tinder, el que funcionava molt bé per les relacions de parella eren els caus i els esplais. El que té de fer-se gran anar de campaments, passa també per aquestes coses.
Vas fer el teu primer petó al cau? És un tema que també toques al llibre...
No. Però és un tema important a campaments, clar. Les relacions que es teixeixen després de dies compartint-ho tot acaben derivant en relacions molt fortes. Gent que s'ha conegut amb 15 anys a campaments acaben tenint fill o fent vida junts. Abans del Tinder, el que funcionava molt bé per les relacions de parella eren els caus i els esplais. El que té de fer-se gran anar de campaments, passa també per aquestes coses.
Quin era el teu moment preferit als campaments?
Segurament els vespres, que era el moment de més tranquil·litat i fer vetlles amb la guitarra. Hi havia molta germanor.
Ens pots explicar una anècdota que visquessis?
Hi ha una cosa que he viscut com a nena i com a cap que és molt màgica. Va ser la primera vegada que vaig fer bivac. Quan ho fas d'infant és una aventura. El primer cop que en vaig fer era a la Mola i quan ens vam llevar estava tot ple de gripaus. Llavors en uns campaments amb l'Agrupament ens vam emportar nens i nenes a fer bivac per primera vegada i els semblava un gran repte.
Què creu que t'ha aportat aquesta etapa de la teva vida a la teva feina de periodista?
Una de les coses és la capacitat d'organització. Ser capaç de tirar endavant projectes. Encara que sigui amb pocs recursos. Amb el que tenim tirar endavant. A la feina que faig a Media.cat hi ha molta part d'això. A la vida, en general, t'aporta ganes d'aventura, descobrir i trepitjar el país. Per fer de periodista, haver trepitjat que vols explicar és molt important.
Perquè algú que no ha anat de campaments hauria de llegir aquest llibre?
Per entendre els amics, parents, pares dels amics dels fills, que hi han anat i diuen que va ser fantàstic. El que vol transmetre és això, com ens ho passàvem de bé i com fèiem coses que ens servien per créixer. Encara que ens posem les mans al cap perquè un nen passi fred o una mica de gana, crec que això ajuda a créixer. Si uns pares porten els nens al cau i ells no hi havien anat deuen veure que altres pares que sí que hi havien anat veuen normals coses que potser per ells no ho són tant.