-El sector porcí està en el centre de la diana a causa del reportatge que aquest diumenge va emetre el programa de La Sexta Salvados. Quina impressió li va provocar el reportatge?
-Ens esperàvem aquest enfocament sensacionalista i mancat de contrast. Salvados va nàixer com un programa de denúncia –quelcom que em semblava molt sa- però ha acabat convertint-se en sensacionalisme. Les imatges que es van mostrar eren l’excepció, no la norma. Em sap greu perquè en una altra ocasió nosaltres vam atendre al Jordi Évole i el vam atendre, però en aquesta ocasió no hem tingut l’ocasió. El consumidor no és babau i sap distingir.
S’han ensenyat imatges parcials que fan mal al sector. Ocorre que en totes les granges hi ha una zona d’infermeria, on hi ha els animals que estan malalts i moribunds. Si vas allí, evidentment et trobes situacions que no són agradables. És com si vas a un hospital i tot el que graves són les persones que estan morint.
-Tampoc no ha contribuït a la bona imatge del sector que una de les empreses implicades, El Pozo, es negara a participar en el reportatge.
-El Pozo no està en el nostre àmbit d’actuació i hem de ser curosos. Jo respecto la seua posició. Hi ha una cosa molt important: hi ha coses que són opinables. Però hi ha coses que són veritat o mentida I ahir es va oferir una imatge del sector que no correspon amb la realitat. El problema d’això és que aquestes imatges esbiaixades generen conseqüències en el consum. En el programa es diu que la carn està plena d’antibiòtics i d’hormones i això no és veritat. Als animals se’ls subministra antibiòtics però això no vol dir que aquest antibiòtics arriben directament als consumidors.
-Recentment un reportatge de 30 Minuts explicava que el 75% dels antibiòtics que es consumeixen a Espanya es subministren a animals.
-El consum de medicament és alt perquè és una manera de prevenir malalties. S’ha de reduir? Sí. Ara bé, en les granges, la reducció dels antibiòtics, pot anar en detriment del benestar animal. Nosaltres seguim un lema europeu: d’antibiòtics s’han de donar tants com siguen necessaris, i tan pocs com siga possible. Dit això, li puc assegurar que la carn, per llei i de facto, no té residus d’antibiòtic. Cada antibiòtic té la seua fitxa tècnica i es subministra de forma que mai no arribe al consumidor. La gent pot estar tranquil·la.
-Es pot garantir el benestar animal en un model de producció intensiu?
-La normativa és molt clara a aquest respecte i es segueix. Evidentment que hi ha gent que pot no complir, però igual que hi ha metges o periodistes que són roïns. Hi ha inspectors que ho vigilen tot: des de com ha de ser el terra a quants metres calen per cada animal. En el programa es van fer acusacions molt greus sense que se’ns donara l’oportunitat de ser escoltats. Això és un periodisme pèssim.
-El reportatge també mostrava l’exemple de The Gourmet Pig, un escorxador de Vic amb unes condicions laborals penoses.
-Aquest no és el nostre àmbit, sinó més bé dels escorxadors. En tot cas, s’ha d’entendre que en els escorxadors hi ha pics de feina i això requereix una certa flexibilitat. Els escorxadors són llocs on a ningú no li agrada treballar, perquè és dur físicament, i això ha provocat que sobretot siguen persones immigrants les qui hi treballen. Darrerament s’ha parlant de la qüestió de les falses cooperatives i caldrà veure què es fa perquè els drets dels treballadors han d’estar garantits.
-Fa un temps El Triangle parlava de l’ aristocàrnia, on figuren grups com Vall Companys, Tarradellas, Guissona, Baucells… El negoci està en mans d’unes poques mans.
-El sector està molt concentrat, cada vegada més. Les grans empreses treballen en el sistema d’integració: tenen un conjunt de granges que no són propietat però treballen per a ells. Això significa que aquestes grans empreses no s’han menjat el mercat, sinó que han arribat a un pacte amb els productors: els han donat estabilitat de preus, els proporcionen pinso i els ofereixen els seus serveis. La millor senyal que no s’ha fagocitat el mercat és que continuen existint 6.000 granges. És un win-win.
-El 42% del sector es concentra al Segrià, la Noguera, Osona i l’Alt Empordà. L’entitat Food & Water va criticar fa un parell d’anys que en aquesta zona es produeixen més excrements de porcins que tots els catalans junts. El 41% de les aigües d’aquesta zona estan contaminades per un excés de nitrats procedents de purins
-Precisament aquesta setmana passada s’han presentat els resultats d’un projecte Life per a la reducció dels purins. Aquest és un problema que ve de llarg perquè els purins s’han utilitzat tradicionalment com adob i els adobs, sobretot els procedents dels porcs, contenen molt de nitrògen. Una part d’aquest adob filtra cap abaix i contamina l’aigua. Som conscients d’aquest problemàtica. Ara bé, no s’ha de perdre una cosa de vista: si deixem d’utilitzar els purins, utilitzarem adobs químics, que encara són pitjors.
Aleshores, la nostra filosofia és la d’abordar aquest problema en una doble vessant: amb qui genera el purí i amb qui l’utilitza. De fet, des de l’any 2000 se subministra una nova dieta als animals per reduir el nitrògen. En aquest tema no hi ha una solució màgica, però no es pot perdre de vista que a Osona, ha incrementat el nom de caps, però els nivells de nitrògens s’ha mantingut.
-El Síndic de Greuges va demanar en 2016 que s’aplicara un impost perquè la indústria porcina cobrira aquesta problemàtica.
-Nosaltres sempre hem dit que si hem de pagar, ho farem. El que no volem és que s’impose la taxa I després determinar què es fa. No es pot fer així: primer decidim què volem fer I després decidim com ho gastem. Què volem fer? Quant costa? Parlem d’aquestes coses i després decidim si cal o no una taxa i qui hauria de pagar o no.
-El Síndic també demanava una moratòria en l’obertura de noves instal·lacions.
-De facto no se’n fan de noves instal·lacions. Les xifres demostren que la producció de purí i nitrògen per porc és molt menor. És a dir, cada volta s’és més eficient. Passa com amb els cotxes: un cotxe d’ara contamina infinitament menys que un dos cavalls de fa cinquanta anys. Les empreses tenen clar que ací ja no es pot créixer més. Si volen créixer saben que han de fer-ho fora, a llocs com ara l’Aragó. Hi ha qui, si ara la indústria càrnica marxés, trauria el xampany i les pastes. I als quatre dies estarien plorant pels llocs de treball perduts.
El que no m’agrada de tota aquesta polèmica és que s’hi imposa una visió molt urbanita. Què pretenen què fem en aquestes zones? Ací no es pot posar una gran superfície, una gran indústria. Aquí el sector del porc ha ajudat a crear llocs de feina i fixar població. Quan s’aborden aquestes coses des de la ciutat, pequen d’una visió urbanocentrista.
-Amb l’actual nivell de demanda, és possible un altre model de producció porcina?
-Sincerament, crec que aquest model d’integració és un molt bon model, perquè permet que moltes explotacions funcionen de forma coordinada i tinguen una empresa forta al darrere, que fa inversions si hi cal. El model d’integració busca l’eficiència, no el creixement desmesurat. De fet, hi ha altres països que vénen a veure’ns per conèixer el nostres sistema.
La producció ecològica té un nínxol de mercat, i és bo que es potencie. Però produir la carn que ara produïm mitjançant el sistema ecològic és inviable. La ramaderia extensiva no pot atendre l’actual nivell de demanda de carn.