Quan la xifra d’investigats per l’1 d’octubre es va ampliar a gairebé tots els polítics independentistes amb escó durant l’anterior legislatura, pràcticament ningú no va pensar en els efectes d'aquesta decisió. Rafael Catalá, ministre espanyol de Justícia, ha declarat en una entrevista que es pot ajudar de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal per tal d’inhabilitar els diputats catalans processats per l’1 d’octubre. Una jugada amb base legal. Però també amb una intencionalitat evident.
Tal com indica Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal, aquesta mena d'inhabilitació «té una base legal que preveu que quan es dicti l'alta de processament -que encara no s’ha dictat- o que els ja processats per delictes de terrorisme o rebel·lió quedin suspesos dels seus càrrecs electes».
Una base legal que afecta a tots els assenyalats pel jutge. I entre els qui hi ha polítics que no ocupaven càrrecs de Govern en la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, molts diputats quedarien fora del Parlament malgrat no haver ocupat càrrecs decisius en la política catalana quan s’organitzava i celebrava el referèndum de l’1 d’octubre.
Segons altres fonts jurídiques, la mesura anunciada per Rafael Catalá seria de caire cautelar, adreçada a protegir el procediment esmentat. Hi ha qui diu que en les darreres eleccions els diputats afectats no es presentaren «amb cap programa que parli d’unilateralitat o d’independència». Siga com siga, segons explica Joan Queralt, això no voldria dir rés, «perquè allò important són els fets passats».
Tot va, però, molt més enllà de les concrecions legals. I per referir-se al fons de la intenció, Laia Serra, advocada penalista, parla d'una «utilització clarament política del procés». «Fa molt de temps que l’Estat espanyol, en diferents casos –per exemple el tema dels tuitaires, els presumptes delictes d’odi o l’enaltiment del terrorisme– fa interpretacions molt parcials». Serra, que destaca precedents com el del cas basc, «quan no s’empraven determinades mesures que ara sí que s’estudien», conclou que s’està aplicant una òptica en què «l’Estat de dret és, només, el compliment de la llei». Segons explica, «això ha conduït a l’autoritarisme absolut al llarg de la història. Les garanties i els drets fonamentals són els principis rectors que estan per damunt de l’estricte compliment de la llei. I, si no és així, tenim un problema». Com a exemple gràfic, l’advocada assenyala «la jerarquia de valors» exposada per Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil que va declarar que, l’1 d’octubre, la llei estava per sobre de la convivència.
Serra també interpreta que, «partint d’aquest prisma, l’Estat, com tots els que són autoritaris, monopolitza el discurs legalista en el sentit que ells representen la llei i, com que la llei emana de la democràcia, la democràcia són ells. Quan la lògica és absolutament la contrària: la democràcia posiciona tota una sèrie de valors i tota una sèrie de mecanismes per evitar l’arbitrarietat».
Hi hauria, doncs, bases legals per prendre decisions arbitràries. Perquè hi ha possibilitats d'impedir que diputats electes exercesquen el seu càrrec pel fet de ser processats en causes en què no tenien responsabilitat de Govern. Aquesta intenció, totalment legal, ja ha estat anunciada pel ministre espanyol de Justícia, Rafael Català.
32 nous investigats
A banda dels consellers pendents de judici -entre els quals hi ha empresonats provisionals, persones en llibertat condicional i en l'exili-, la Guàrdia Civil ha fet una llista de 32 persones "d'interès" per a la investigació. Destaca l'Elsa Artadi, diputada de Junts per Catalunya, a més d'altres persones ja investigades com Oriol Junqueras o Marta Rovira.
La resta són càrrecs públics de menor rellevància pública però igualment importants:
- Jordi Boixareu, director del programa per a l'Aplicació i Desenvolupament de Tributs de Catalunya
- David Camps Vila, cap del gabinet de Relacions Institucionals de Vicepresidència
- Núria Casas, secretària de governació del CTTI
- Daniel Gimeno, cap del gabinet tècnic del Departament de Vicepresidència
- Daniel Hernàndez, director d'Estratègia i Innovació de l'àrea d'Hisenda del CTTI
- Josep Huguet, diputat d'ERC durant l'anterior legislatura
- Sergi Martínez, assessor d'ERC
- Natàlia Mas, directora general d'anàlisi economica
- Ramon Ruiz Nogueras, director general de Protecció Social del Departament de Treball i Assumptes Socials
- Marta Subirà, secretària de Medi ambient
- Anna Tarrach, directora general de Pressupostos
- Francesc Xavier Urios, director general d'Afers Contenciosos
- Àngel Vicente, coordinador del desenvolupament de l'Administració Tributària de Catalunya
- Eudald Vigo, responsable de l'àrea d'Estratègia i Relacions Exteriors