El gest d’Emmanuel Macron amb Còrsega era impensable fa uns anys. En un estat jacobí de mena, com ho és l’Estat francès, oferir autonomia (que no independència) a una regió metropolitana és tota una anomalia. La realitat política corsa, on els partits sobiranistes són majoritaris al Parlament, i la seva insularitat són alguns dels factors que poden haver empès al president francès a fer el pas.
Alguns podrien pensar que aquest és una primera passa cap a una obertura més gran en termes de respecte a les minories nacionals dins l’Estat francès. Ara bé, els representants polítics de diferents formacions de nacions sense estat sota domini administratiu francès no volen caure en l’optimisme, ans al contrari. Aquesta revista ha contactat amb l’eurodiputada bretona Lydie Massard, el regidor d’Elna (Rosselló) Pere Manzanares i el basc Xabi Larralde, portaveu d’EH Bai.
Els límits bretons
Lydie Massard és la primera eurodiputada que surt electa com a membre d’un partit nacionalista bretó, la Unió Democràtica de Bretanya, que, com el partit majoritari cors Femu, és part de l’agrupació Regions i Pobles Solidaris, de la mateixa manera que el nord-català Sí al País Català.
Explica que la conferència de Macron va ser “seguida amb molt d’interès per part dels partits sobiranistes i regionalistes” i destaca que, per primer cop en referència a una regió metropolitana, “Macron va parlar de comunitat històrica i lingüística”.
És prudent amb el que pugui passar durant la tramitació d’aquesta mesura i no vol cantar victòria. Tampoc és gaire optimista pel que fa als interessos bretons: “Ha insistit que és una excepció perquè Còrsega és una illa”. Pensa, com a part de les altres “regions”, que la mesura “pot aturar qualsevol reivindicació per a nosaltres”.
Explica, tal vegada, que recentment la Bretanya ha encetat la seva pròpia via per aconseguir més capacitat d’autogovern. L’abril de 2022, el Consell Regional va demanar oficialment tenir un estatut d’autonomia amb el suport de tots els partits excepte l’extrema dreta. El límit, explica Massar, però, és que “els autonomistes, al Consell Regional, no són majoritaris. A Còrsega sí”.
Col·lectivitat territorial específica basca
També els bascos van engegar fa anys les peticions per tenir un tracte diferent dins l’Estat francès. Xabi Larralde és el portaveu d’EH Bai, la coalició que fa d’equivalent d’EH Bildu als territoris d’Iparralde i que també s’encabeix dins l’aixopluc de Regions i Pobles Solidaris. Des del seu prisma, en el cas cors, “podem dir que s’ha fet un primer pas”, però “cal mirar-s’ho amb prudència”.
Afirma, però, que en el moment actual la qüestió “de l’estatus polític de les nacions sense estat és oberta dins l’Estat francès”. Posa els exemples de la victòria electoral dels independentistes polinesis l’abril passat a Tahití o el referèndum de Nova Caledònia el 2021 que va ser boicotat pels independentistes. Per tant, Larralde creu que “és el moment de reobrir el debat i expressar-se sobre la necessitat de parlar del nostre marc institucional, l’estatus polític d’Iparralde”. Recorda que “les opcions independentistes estan guanyant terreny” els darrers anys i posa l’exemple del País Basc del nord, on “les idees abertzales creixen tot i saber que encara no arriba al 10% de la població”.
El portaveu d’EH Bai destaca que el 2012 es va iniciar un procés de reflexió al Consell de Desenvolupament, que va seguir amb el Consell d’Electes, on “es va posar sobre la taula una proposta de col·lectivitat territorial específica per a Iparralde”. Remarca que l’objectiu de “l’autonomia no és compartit per tothom a Iparralde”, però que sí que la força és suficient per cercar aquesta “proposta de 2012 de fer una col·lectivitat territorial específica”.
Distància nord-catalana
“No hi ha demanda social i dels càrrecs electes a la Catalunya del Nord”. Així s’expressa el regidor d’Elna i president del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana, Pere Manzanares. Celebra la notícia corsa, però deixa clar que “no seria la primera vegada que, després d’un anunci, no s’arriba a finalitzar la proposta perquè el Consell Constitucional o un entrebanc jurídic la fa tirar enrere”.
D’altra banda, tot i desitjar que “arribi a bon port” i assegurar que “farem el màxim tots aquells que reivindiquem avenços”, creu que l’estatus cors fa que sigui un cas “singular i no reproduïble, com voldríem, a altres territoris de l’Estat francès”. De Còrsega, en destaca, com a tret a favor seu, la insularitat, i recorda que hi ha estat present la violència, “tot i que jo no en soc partidari”, i que “l’Estat francès respon quan hi ha una demostració de força”. És a dir, que al seu entendre, “la violència exercida a Còrsega beneficia els corsos per aconseguir avenços polítics que l’Estat francès no estaria disposat a fer”.
Per tant, diu estar convençut que la problemàtica corsa està “desvinculada de la resta de reivindicacions” i que el que passi amb l’oferiment d’autonomia “no ens servirà per obtenir avenços de les mateixes dimensions als catalans, bretons, bascos, occitans o alsacians”. •