—Què en pensa, de l’oferta d’autonomia que ha fet Macron als corsos recentment?
—El discurs de Macron va ser davant l’Assemblea de Còrsega. És un fet important, és un compromís. Va dir que tenia la voluntat de canviar la manera de fer política relacionada amb Còrsega. Vol obrir un diàleg real. Va ser un discurs interessant i obert. Poden canviar les relacions de França amb Còrsega després d’aquest discurs.
—Per què creu que fa aquesta oferta ara?
—Ja saps que França és un país molt jacobí que no accepta massa bé la diversitat i l’autonomia. És important tenir aquest discurs, perquè diu que està obert a l’autonomia i a donar més poder a la gent de Còrsega. També ha dit que estava disponible per canviar la posició perquè aquesta és contrària a tornar poders de París a Còrsega. Tenim prou confiança amb el que pugui seguir aquesta situació.
—Però, per què ara?
—Hi ha tres raons principals. La primera és que durant cinquanta anys la situació de Còrsega no ha estat bona. Tenim una història amb problemes i de lluita per trobar una bona solució per a Còrsega. No és el cas d’una illa amb molts diners com Sardenya. Després de cinquanta anys la democràcia francesa es troba en l’obligació de trobar un nou model per a Còrsega. La segona raó és que fa quinze anys els nacionalistes érem el 15% i ara hem crescut molt ràpid, tenim el 70% dels vots. Ha de donar una resposta democràtica a aquesta nova situació política, amb autonomia i la possibilitat de desenvolupar polítiques lingüístiques. La tercera és que hi ha l’oportunitat. Hi va haver protestes molt dures contra els polítics franceses el 2021 després de la mort d’Yvan Colonna a la presó. Va ser un esdeveniment molt xocant per a tots els corsos. Les protestes van ser fortes i inquietants per a la policia.
—Des d’aquestes protestes fins ara, hi ha hagut cap mena de negociació amb l’Estat francès fins a arribar a aquesta oferta?
—Després de 2021, el ministre francès Gérald Darmanin va venir a Còrsega per fer una primera promesa per tenir un nou debat, un nou diàleg, sobre la situació oficial de Còrsega. Després de les eleccions presidencials, es va fer un grup estratègic de tots els parlamentaris dels partits representats a l’Assemblea de Còrsega i han discutit amb el ministre. Aquestes discussions han estat bones a vegades i altres no; en funció del context. Al final, el president francès s’hi ha implicat i pensem que podem tenir una conclusió en sis mesos i trobar el compromís per canviar la Constitució francesa i crear una nova institució corsa.
—Creu que els nacionalistes corsos haurien d’acceptar aquesta oferta?
—Tenim diferents sensibilitats. No tots els nacionalistes són iguals. Força deuen pensar que no és prou. Altres, que és un pas. Hem d’acceptar aquest pas, perquè si hi renunciem, no hi haurà discussió durant molt de temps. Crec que després del discurs de Macron és possible tenir bons resultats.
—Pot ser que acceptar aquesta oferta faci perdre força al moviment independentista cors?
—Crec que hi ha diferents forces independentistes. Fins i tot, els independentistes saben que la independència no pot ser una cosa d’un dia per l’altre. Si miro Catalunya, Catalunya, durant trenta anys, ha estat una autonomia. Ha construït una administració, una política lingüística i econòmica, etc. Cal una transició des de l’statu quo a la independència. El nostre país no està llest. Ens cal més experiència per ser independents. Podem seguir el pas de l’autonomia i després ja veurem.
—Vostè és part de Femu. Creu que vostès i altres partits com Corsica Libera o el Partitu di a Nazione Corsa estan d’acord en aquest tema?
—A l’Assemblea corsa hi ha tres grups nacionalistes i una dona electa de Corsica Libera. Femu a corsica, PNC (Partitu di a Nazione Corsa) i Core in Fronte. Els tres van votar un text a l’Assemblea corsa anomenat Autonomia. Aquest text es va enviar al Govern francès. El discurs de Macron és la primera resposta a aquesta llarga deliberació de l’Assemblea corsa. La membre de Corsica Libera es va mantenir fora d’aquest consens. Ara estan convençuts que la proposta de negociació no arribarà a un nivell suficient. Però, ja ho veurem. Cal esperar. La discussió està oberta i podem posar moltes coses sobre la taula. Veurem què passa. Hem de ser prudents.
—Quins han de ser els mínims que ha de tenir aquesta autonomia?
—L’autonomia vol dir tenir poder legislatiu. Crear les normes per organitzar algunes de les polítiques de l’illa de Còrsega. Aquest és un nivell mínim. Podem imaginar la devolució d’algunes competències. Això ha de ser a l’acord. Després, creiem que el poder ha d’ajudar, com passa a Catalunya amb l’amnistia, a clarificar la situació de persones que pateixen per culpa del seu compromís. A la vegada, demanarem per les principals competències, la possibilitat que siguem un actor a la regió de la Mediterrània. És important per a nosaltres.
—Durant les eleccions de 2021, la reclamació de drets per la llengua corsa va ser molt important. En quina situació es troben ara?
—És molt important per a nosaltres. És un punt central en l’actual negociació. La proposta que fan és molt baixa; no és prou per a nosaltres. Hem de tenir més llibertat per tenir espais per a la llengua corsa en molts àmbits. On és més important és a l’escola.
—L’autonomia els pot ajudar a resoldre el problema de les segones residències?
—Volem l’autonomia per tenir eines per protegir els drets dels corsos que viuen a Còrsega. És un problema tenir casa si ets jove i vols viure aquí. És molt car. Hi ha molta especulació. Volem tenir la possibilitat de donar més drets als residents que a altres propietaris de cases que venen de la resta d’Europa. No és un problema només francès, és un problema de la Unió Europea. Les lleis europees són molt liberals i no accepten molt això que plantegem.