Menjar de cine

Almenys des que Charles Chaplin es va menjar goludament i llepant-se’n els dits una sola de sabata a la planxa en La quimera de l’or, o fins i tot abans, el cinema ha contat històries en què el menjar ha estat, si no protagonista, ben present. Des de simples mencions en films dedicats totalment a la gastronomia. Molts tenim a la memòria les sempiternes hamburgueses que els protagonistes de Hollywood endrapen, o les pizzes, el Fried Kentucky Chicken de Pulp fiction, en una infinitat de pel·lícules, bones i dolentes. A part dels pastissos, gran especialitat protestant! O els espaguetis d’El padrí, la ratatouille (samfaina) de Ratatouille, les delícies repugnants d’Indiana Jones, la crema catalana d’Amélie, el cinema policíac, i, naturalment, quasi tot el cinema italià −i particularment algunes pel·lícules de Sophia Loren− entre moltes escenes alimentàries en la història del cinema...

A part de magnífiques pel·lícules, incloent-hi sèries de TV, i fins i tot obres mestres −Doctor en Alaska− amb la seva taverna típica −com Una extraña entre nosotros, sobre el món jueu de Nova York−, Chocolat −subtil pel·lícula de culte−, Deliciosa Marta, Entre copes, La grande bouffe −la gastronomia a l’extrem−, Macroni −del gran Ettore Scola−, Jamón jamón, de Bigas Luna, Il Gattopardo, la fantàstica El festí de Babette, i pel·lícules denúncia com Fast Food Nation. Fins i tot el gran Hitchcock ret homenatge a la cuina en alguns dels seus films. D’altres van sobre cuiners, com El cocinero, el ladrón, su mujer y su amante. No ens oblidem de l’aportació oriental, com Tampopo o l’obra mestra Comer, beber, amar, d’Ang Lee.