XII Legislatura

Les contradiccions del recurs anunciat contra la investidura de Puigdemont

El Govern espanyol ha reiterat diverses vegades que Carles Puigdemont no podrà ser president de Catalunya. En el matí del dijous 25 de gener, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáez de Santamaría, va explicar que impediran, fins i tot, que el 130è president de la Generalitat siga candidat a la investidura, malgrat que Roger Torrent ha convocat la sessió d'investidura per dimarts dia 30. La fórmula del Govern espanyol, tan inèdita com extravagant, ha estat qüestionada pel Consell d'Estat, qui havia de donar la raó per traslladar-la al Tribunal Constitucional. En parlem amb Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«La situació és que el president del Parlament ha proposat candidat a la presidència de la Generalitat a una persona que no té la plenitud dels seus drets».

Amb aquest argument, Soraya Sáez de Santamaría, vicepresidenta del Govern espanyol, anunciava que el seu executiu impugnaria davant el Tribunal Constitucional la candidatura de Carles Puigdemont a la investidura. Abans, però, van demanat un informe al respecte al Consell d’Estat, qui s'ha pronunciat dient que no veu fonaments per impedir la investidura. El Govern espanyol volia un pas més enllà en les seues intencions: no volen anul·lar una hipotètica investidura de Carles Puigdemont, sinó que volien tirar enrere el fet que només siga candidat. Tal com ha dit Santamaria, «no plantegem aquest recurs com a una possibilitat de futur, sinó per una circumstància de present».

Segons la vicepresidenta espanyola, Puigdemont no té «plenitud dels seus drets ni dret absolut a la llibertat deambulatòria». Cosa que, argumentava, «el senyor Roger Torrent ha de tindre o hauria d’haver tingut present». Per tant, «no pot proposar al senyor Puigdemont com a candidat: sí que pot proposar-ne un altre».

La mesura és inèdita, tot i que no massa inesperada. El Govern espanyol ha reiterat moltes vegades que, malgrat el resultat electoral del 21D, Carles Puigdemont no repetirà com a president de la Generalitat de Catalunya. La intenció és clara, però la legalitat dels arguments per complir-la no semblen ser-ho tant.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, considera que «s’ha anunciat un recurs sense base. És la meva impressió», matisa, i convida també a esperar el que diga el Consell d’Estat. Malgrat tot, exposa diverses raons per les quals, pensa, aquest recurs no està massa fonamentat.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona

«En primer lloc, perquè el senyor Puigdemont no està inhabilitat per cap jutge ni ha perdut el seu dret de participació. La prova és que ningú no va dir res quan es va presentar a les eleccions i, per tant, està igual de legitimitat des del punt de vista de gaudir dels seus drets per fet tot això com també per ser candidat a presidir la Generalitat de Catalunya».

«La segona raó», continua el catedràtic, «és pel que fa a allò que invoca la vicepresidenta espanyola: que es troba privat de la seva llibertat deambulatòria. Això tampoc no té base. Perquè només es podria veure privat d’aquesta llibertat d’anar on vulgui quan hi hagués una interlocutòria d’ingrés a presó. I aquesta no existeix. És a dir: hi ha una ordre de detenció, però quan es decreti l’ingrés a presó, llavors es podrà entendre que n’està privat. Legítimament, però, podem tenir dubtes, atès que el magistrat instructor –Pablo Llarena, del Tribunal Supremes va negar a reactivar l’ordre europea de detenció contra Carles Puigdemont quan aquest es va traslladar de Bèlgica a Dinamarca. Aquí, precisament, Puigdemont va fer ús de la seva potestat deambulatòria».

Segons Arbós, «si el senyor Puigdemont estigués detingut i a disposició de la justícia podríem començar a discutir si és legítim o vàlid que es pugui presentar com a candidat». Per això, considera que «el recurs no té base, almenys perquè es presenta massa aviat».

D’altra banda, l’especialista opina que no creu «que es pugui fer una investidura telemàtica ni per delegació». Però, tal com diu, «a hores d’ara no és aquest el cas. Ningú no ha inhabilitat el senyor Puigdemont ni l’ha privat del seu dret de circulació».

De moment, la resposta del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha estat convocar la sessió d'investidura per al dimarts dia 30 de gener. I el candidat és Carles Puigdemont.

 

Tot seguit a aquest anunci, el Consell d'Estat ha dit que no veia impediments per celebrar la sessió d'investidura de Carles Puigdemont adduint part de les raons que donava el nostre entrevistat, Xavier Arbós.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.