Sis anys després, com s’ha avançat en el processament dels agents de la policia espanyola que van ser a Catalunya l’1-O?
S’ha acabat la fase d’instrucció. És la fase on s’investiga i es recopilen tots els indicis necessaris per decidir si allò va a judici o no. Ha durat sis anys perquè ha estat una causa molt complexa a nivell d’investigació. En principi, la causa a Barcelona ciutat es va separar en diferents peces, per diferents escoles. Va arribar un punt, quan ja s’havia investigat prou, en què es van tornar a ajuntar totes les causes. Excepte uns fets que van passar al carrer Sardenya, davant l’escola Ramon Llull, que han anat per un procediment diferent, el procediment sumari. No perquè sigui una actuació més greu, sinó perquè una persona va perdre la visió d’un ull i, per tant, la pena pot ser més alta i el procediment és diferent. La resta ha anat per un procediment de diligències prèvies, que és un procediment abreujat. Ara hi ha dos procediments.
Com ha estat la instrucció del jutge Francisco Miralles?
Ha estat una investigació molt complexa. S’ha donat la particularitat que qui ha portat l’impuls de la instrucció han estat les acusacions d’entitats i particulars i no tant el Ministeri Fiscal com és habitual en altres casos. Ha estat complex perquè han hagut de declarar molts agents, víctimes i testimonis i s’han hagut de practicar moltes diligències. Sobretot, per identificar què va fer cada agent. Junt amb altres entitats, Iridia va fer un informe pericial per tal de poder identificar, amb un expert, que identificava què va fer cada agent basant-se en els vídeos. És una de les coses més importants que s’han fet durant la instrucció.
Per què, el Ministeri Fiscal, no ha tingut aquesta iniciativa?
Potser caldria preguntar-ho al Ministeri Fiscal. Nosaltres no ho sabem. Sempre és més difícil, quan s’investiguen agents de policia, que la fiscalia es posi les piles. Darrere d’això podem fer suposicions, però és una realitat. A Iridia, que portem casos de repressió policial, ens n’adonem. Molts cops, la Fiscalia està de cul o no té l’impuls que té, com a acusació pública, en altres casos.
Tots aquests casos arriben a judici? S’ha arxivat res?
En el cas de Barcelona, no. Hi va haver un auto de procediment abreujat, que és el que tanca la fase d’instrucció, i allà el jutge instructor va decidir quins agents que anaven a judici i quins no. Aquí, algunes escoles també queden fora perquè consideren que no hi havia prou indicis. Però, escoles o agents concrets. El procediment, com a tal, segueix endavant.
El cas de Roger Espanyol i l’escola Ramon Llull en quina situació està?
En una situació bastant paral·lela a l’altra. Fa uns mesos es va acabar la fase d’instrucció i ara s’ha dictat l’ordre de processament i de conclusió del sumari en el qual s’han declarat processats cinc agents de policia. A diferència del procediment principal, encara pendent de recursos, el processament d’aquests policies ja es ferm. L’Advocacia de l’Estat ja va recórrer i l’Audiència va desestimar el seu recurs.
Què demanen?
Encara no hem arribat a aquest punt. Properament, abans de final d’any, esperem, ens demanaran que fem l’escrit d’acusació. Primer hi ha un tràmit previ, un escrit on demanem que s’obri el judici, amb menys fons. Després, ja ens donen termini per formular escrit d’acusació.
Troben dificultats per tirar endavant la causa?
Sempre costa. Jo no hi era durant la fase d’instrucció, però, pel que he pogut veure, sempre hi ha coses que demanen que et donen i altres que no. Miralles ha estat bastant reactiu a acordar les diligències reclamades per les acusacions. Tot i així, si em demanes per un obstacle en concret, és cert que a l’hora de tirar amunt en l’escala jeràrquica hi ha hagut un obstacle claríssim. No s’ha pogut anar més amunt dels agents que eren sobre el terreny. Tot i que s’ha intentat demanar que s’investigui o testificals als coronels i les instàncies superiors, no s’ha aconseguit.
Una de les perspectives estratègiques que tenien era provar que no es tractava de l’actuació d’agents aïllats?
Clar. Sinó que hi havia unes ordres que venien de més amunt. No ha estat possible d'investigar. La prova d’això és que tots els agents que aniran a judici eren sobre el terreny.
Tenen perspectives que això es pugui jutjar en un futur?
Un cop es faci el judici i hi hagi sentència ferma, no es pot tornar a investigar el mateix una altra vegada.
Per tant, es podria dir que la cúpula policial espanyola del Primer d’octubre sortirà neta?
Sembla que sí. Durant la instrucció, que era el moment quan es podia investigar, no ho hem pogut fer. No sabem com era l’estructura interna de les ordres i què els van dir exactament. No s’ha pogut investigar prou.
Darrerament, s’ha plantejat la possibilitat que l’amnistia que es negocia a Madrid lligada a una possible investidura de Pedro Sánchez es pugui aplicar, també, sobre els agents de policia. Com ho veuen?
Hem fet un comunicat. L’amnistia pot ser una eina útil per resoldre conflictes polítics. Però, hi ha certs delictes que, segons el dret internacional i els Drets Humans, no són amnistiables. Entre els que hi ha el delicte de tortura o de tracte degradants. A la interlocutòria del procediment abreujat, el jutge d’instrucció va dir que amb els indicis calia enviar a judici als agents i que els fets podrien constituir tortura o un maltractament contra la integritat moral. Tenint en compte això, seria contrari al dret internacional amnistiar aquests delictes. Hi ha tractats internacionals i jurisprudència, vinculats per Espanya, que han establert que els delictes de tortura no són amnistiables i que les víctimes tenen dret a un recurs judicial efectiu, a que s’investigui el que ha passat i a que hi hagi responsabilitats. Els agents que puguin estar implicats en casos de tortura no es poden amnistiar.
Per què el jutge entén que hi pot haver tortura?
La definició de tortura s’ha anat modulant a nivell internacional els últims anys. La tortura és quan un funcionari públic infringeix un patiment físic o psicològic a una persona amb una finalitat taxada. Una d’elles és que es faci com a càstig d’una cosa que ha fet o se suposa que ha fet. Vol dir que a la fase d’instrucció hi ha indicis per jutjar un agent per això. Tan en la causa principal com a la causa de Roger Espanyol. També entenem que era deliberat infringir un dolor com a càstig pel que feia.
Creu que aquesta causa pot tenir conseqüències per al funcionament policial de l’Estat espanyol o que pot tenir conseqüències més enllà de les del judici en si?
Tan de bo. Aquesta és la visió d’Irídia, com a litigi estratègic, que tingui conseqüències més enllà del cas. Especialment amb les bales de goma, que a Catalunya ja estaven prohibides, però a la resta de l’Estat no. Un dels objectius que es podria perseguir seria aquest, veient que hi ha hagut una altra víctima. Ara seria una bona oportunitat perquè les bales de goma es prohibissin a escala estatal.