Juan Ignacio Zoido, ministre de l’Interior espanyol, ha comparegut en sessió extraordinària al Senat per explicar l’operació Copèrnic, el nom que es va donar a la intervenció policial per provar d’aturar el referèndum del passat 1 d’octubre. “Legítima i proporcionada”. Així l’ha considerada. Per Zoido, l’1-O va ser “un desafiament” i una “amenaça a la democràcia”. I ha advertit que es tornaria actuar de la mateixa manera “si es posen en perill els drets de tots”. El ministre espanyol ha aprofitat la compareixença per carregar contra els Mossos d’Esquadra i ha recordat que ja estan essent investigats per la justícia. I entre tot això, ha deixat anar una dada important: Copèrnic ha costat 87 milions d’euros.
Els dies previs al referèndum l’equip d’EL TEMPS va provar de documentar en un mapa interactiu i en un gràfic les intervencions policials prèvies a l’1 d’octubre amb l’objectiu d’aturar-lo. Així, en la representació podem veure tota una sèrie de puntets acolorits que esquitxen un planisferi en què hom hi pot copsar qui havia fet què i a on.
Amb les dades recollides, on no hi ha el que va passar durant la jornada de votació, es pot inferir que mentre les identificacions i confiscacions menors van anar a càrrec de policies locals i Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil va ser l’encarregada de donar els cops més estructurals. La Benemèrita va colpejar l’estructura telemàtica de la convocatòria irrompent al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i al proveïdor de hosting que allotjava el web del referèndum, i va curtcircuitar-ne la logística amb registres, detencions i aprehensions als departaments de la Generalitat, així com duent a terme confiscacions i registres a empreses sospitoses de produir material per possibilitar el vot.
En aquesta fase de l’operació Copèrnic les actuacions dels cossos de l’Estat es van centrar en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
I el que va passar l’1 d’octubre és sabut: els cossos encarregats d’evitar les votacions serien, en territori urbà, la policia espanyola, i en territori no metropolità i rural, la Guàrdia Civil. Fa una setmana la Directa publicava una sèrie d’articles on s’hi explicaven les interioritats de l’operació. Segons un informe de la Unitat de Coordinació Operativa Territorial de la Direcció Superior de Policia de Catalunya citat pel periodista Jesús Rodríguez, es van constituir nuclis operatius d’actuació i es va dur a terme la tria de col·legis en relació al grau de conflictivitat.
Antiavalots provinents de Madrid, València, Sevilla, Màlaga, Valladolid, Galícia o Astúries van restar distribuïts per tot el territori. L’allotjament i les dietes, al creuer de malnom “Piolín” i a hotels de la geografia principatina, alimenten bona part de la factura.
Juan Ignacio Zoido ha justificat la presència de les forces de seguretat estatals per la infiltració d'elements violents, quelcom que ha estat qüestionat a xarxes:
Ara 2 milions de persones saben com indigna quan algú fa servir la trillada tàctica de parlar "d'infiltrats" per justificar una operació policial injusta i inútil. Els moviments socials fa 20 anys q ho pateixen sovint. Aprenentatges. https://t.co/dQth9HvlzJ
— [pau llonch méndez] (@paullonch) 18 de enero de 2018