Investigadors de la companyia petrolera i gasística Exxon van saber ben aviat que el seu sector devastaria el planeta. De portes enfora, l’empresa negava estar al corrent de tals idees, però internament, com a tard el 1977, ja se sabia: la concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera augmenta perillosament com a conseqüència de la combustió de fonts d’energia fòssils. Ja abans del 2050 podrien aparèixer “efectes dramàtics sobre el medi ambient”, s’afirmava en un estudi privat.
El 1982 experts d’Exxon van advertir els seus caps que els “fets catastròfics” eren imminents i que, per això, es demanava celeritat en l’abandonament dels combustibles fòssils. “Tan bon punt se’n puguin mesurar els efectes, és possible que ja no siguin reversibles.” Per a l’any 2023 els investigadors industrials van pronosticar un escalfament global d’uns 1,2 graus respecte de l’era preindustrial.
La van encertar de ple.
Ara, l’empresa, que ha passat a dir-se ExxonMobil i és una de la més grans i riques del sector, ha tornat a posar la mirada al futur, concretament l’any 2050. Aquest cop s’ha decidit a fer-ho de manera pública, al contrari de com ho va fer en el passat enviant notes confidencials a la planta dels directius. El pronòstic és una bufetada en tota regla per als que encara tenen esperança en l’Acord de París.
Fins i tot el 2050, tal com afirma desafiant l’última entrega de Global Outlook d’ExxonMobil, el petroli i el gas seguiran sent les fonts d’energia primària indiscutibles. Al cap i a la fi, s’hi diu que seran abastables, econòmiques, útils i, fins i tot, irrenunciables per a la creixent població mundial. La seva quota de mercat global rondarà, encara el 2050, el 54 per cent i, per tant, quintuplicarà la d’energies renovables com la solar i l’eòlica.
A l’informe, ExxonMobil hi explica sense complexos que les emissions de CO2 cauran inclús per sota dels nivells actuals i que la crema de carbó contribuiria clarament a la seva reducció. Tanmateix, les emissions es mantindrien tan altes el 2050 que no es podria donar compliment a cap dels objectius de l’Acord de París. A meitat de segle, el món ja s’haurà escalfat més de dos graus.
Tampoc cal fer-ne un gra massa! Tal com ho formula el Global Outlook, no sona pas gaire dramàtic. Ni una paraula sobre les conseqüències d’una crisi climàtica encara més accentuada, l’amenaça de pèrdua de collites, onades de calor, sequeres i inundacions, ni de l’augment del nivell del mar, de l’extinció accelerada d’espècies o del fet que cada cop més regions del planeta esdevinguin inhabitables per a les persones.
En lloc de tot això, l’empresa fa tot el possible per preparar-se per a la temuda demanda futura. Vanagloriant-se a si mateixa, ExxonMobil presumeix que cap altra companyia dels EUA no inverteix tants milers de milions en l’augment de la seva producció de petroli i gas, sobretot a la rica Conca Permiana de Texas i Nou Mèxic, així com a la Guaiana sud-americana. Inverteix el quaranta per cent dels seus guanys en nous projectes fòssils i només una petita fracció va destinada a mesures de protecció del clima.
ExxonMobil no està sola. Altres companyies petroleres dels EUA, el Canadà, Rússia, l’Iran, la Xina, el Brasil i els Emirats Àrabs Units no en volen saber res, d’un abandonament de les energies fòssils. Països com Austràlia, Noruega i la Gran Bretanya també planifiquen d’obrir nous jaciments, que després s’acostumen a explotar entre 15 i 30 anys. Primer va el petroli, després la moral.
“Ens dirigim amb els ulls fora d’òrbita cap a la catàstrofe”, avisa el secretari general de l’ONU António Guterres. El portuguès fins ara ha fet una crida inútil als estats membres que aquest petroli, gas i carbó ha de quedar al subsòl, “allà on toca de ser”.
És aquesta voluntat de continuïtat de les companyies petroleres i els països extractors una prova que aquest fort ànim de lucre els ha fet perdre de vista el món real? O són més aviat tan ximples i naïfs de creure que les energies fòssils i els seus poderosos valedors es poden contenir en interès del món sencer? Quan és que acabarà l’era del petroli?
Poques setmanes abans que tingui lloc la conferència anual pel clima COP 28 a l’emirat petroler de Dubai, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) també posarà la mirada en el futur. El World Energy Outlook 2023, que sortirà publicat a finals d’octubre, podria no ser del grat dels dos bàndols, és a dir, d’una banda les companyies petroleres i gasístiques i els activistes climàtics d’Última Generació, de l’altra.
Mentrestant, Fatih Birol, director de l’AIE, veu indicis que “el món es troba al llindar d’un punt d’inflexió històric”, segons escrivia en un assaig per al rotatiu londinenc Financial Times.
Podria ser ja en aquesta dècada que s’assolís el pic petroler, el moment en el qual l’oferta i la demanda de petroli arribi al seu valor màxim. A partir de llavors, l’extracció tendiria a disminuir de manera permanent tot i que hi pogués haver possibles repunts puntuals.
I encara n’hi ha més. Birol també espera que el pic gasístic i el pic del carbó es produeixin en aquesta dècada. Si el seu pronòstic no falla, les emissions globals de CO2 també podrien assolir el seu punt culminant en un període breu de temps.
“L’era del petroli, el gas i el carbó i el seu creixement aparentment imparable arribarà a la seva fi aquesta dècada”, escriu Birol, la qual cosa tindrà “conseqüències considerables sobre el sector global de l’energia i la lluita contra el canvi climàtic”. És ben possible que ExxonMobil es penedeixi d’haver-hi invertit alguns dels seus milers de milions.
Els càlculs que l’AIE revisa anualment gaudeixen d’un reconegut prestigi internacional, inclús havent estat aquesta organització sota sospita per haver infravalorat de manera sistemàtica el potencial de les energies renovables. Sembla que s’ha acabat una era.
Birol opina que amb el temps les energies fòssils han anat perdent cada cop més la batalla pels preus a favor de l’energia fotovoltaica i l’eòlica. Aquesta tendència s’ha vist reforçada de manera encara més ràpida i inesperada durant els darrers dotze mesos i, al mateix temps, el cotxe elèctric va guanyant presència als nostres carrers. Tot plegat va minant els mercats de combustibles.
Per acabar-ho d’adobar, la invasió russa a Ucraïna ha accelerat l’ascens de les bombes de calor, especialment a Europa. Per la seva part, la Xina reforça la seva aposta per l’energia atòmica i les renovables, d’aquí que Birol pensi que el major consumidor mundial de carbó aviat en comenci a consumir menys.
Fins aquí les bones notícies del cap de l’AIE. Ara, les dolentes. Amb tot això, fa temps que no n’hi ha prou. Els retrocessos pronosticats en la demanda, segons Birol, no són, ni de lluny, prou ràpids com per menar el món cap al camí de la limitació d’1,5 graus de l’escalfament global.
Si es vol assolir aquest objectiu, cal instar urgentment els governs a “prendre mesures polítiques més contundents i ràpides encara”. Malgrat tot, a poc de començar la 28a Conferència sobre el Clima no s’albira que el món s’hi estigui preparant en la mesura necessària.
O és que es decidirà la qüestió als tribunals? Als EUA, ExxonMobil i altres petroleres com Chevron, ConocoPhillips, Shell i BP corren perill. L’estat de Califòrnia ha portat les empreses als tribunals perquè, contra les seves conviccions, haurien infravalorat de forma sistemàtica els riscos climàtics dels combustibles fòssils. Durant dècades, haurien difós informació falsa i n’haurien ocultat de verídica en el tema del canvi climàtic. I tot això únicament i exclusiva per “elevar els seus sospitosos guanys rècord a costa del nostre medi ambient”, com afirma Rob Bonta, fiscal general de l’estat de Califòrnia: “Ja n’hi ha prou.”
Segons l’escrit d’acusació, l’estat federal culpa les empreses de la “reacció endarrerida per part de la societat respecte de l’escalfament global”. Fortament afectada per temporals, sequeres, onades de calor i incendis forestals, Califòrnia vol portar ara les empreses als tribunals perquè es facin càrrec dels costos dels danys que aquestes han causat. Haurien de transferir molts milers de milions de dòlars a un fons d’indemnització. Altres acusacions similars provinents de ciutats i entitats de districte ja estan a l’espera de judici. Si la iniciativa californiana prospera, aviat s’hi podrien afegir més estats federals.
Entrevista d'Arnau Ferre Samon