Deute amb els demòcrates caiguts

Armengol denunciarà els assassins de 1937

Amb el lliurament de les despulles als seus familiars dels primers catorze assassinats a Porreres el 1937 acaba la primera fase de l'excavació de la fosa comuna de la localitat on es pensa que s'hi mataren fins a 51 republicans. Armengol anuncià in situ que el seu Govern perseguirà legalment els assassinats "com a crim contra la humanitat".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Francina Armengol, presidenta del Govern de les Illes Balears, ha anunciat que portarà els assassinats de 1937 a Porreres (Mallorca) a la fiscalia com a possibles crims contra la humanitat. Si es confirma, serà la primera vegada que una institució demana a la justícia que persegueixi les execucions irregulars -sense judici- dels republicans presos com a conseqüència de la rebel·lió franquista de 1936.

Feia aquesta declaració, la presidenta, durant l'acte de lliurament als familiars de les despulles dels primers 14 afusellats que s'han tret de la fosa de Porreres -es creu que en total n'hi ha 51 però podrien ser-ne més- que foren afusellats contra el mur del cementiri de la localitats i allà mateix enterrats en una fosa comuna. Eren republicans que havien estat detinguts pels rebels franquistes d'ençà el 18 de juliol de 1936 a diverses localitats mallorquines. Entre els quals es pensa que s'hi troba la “roja del Molinar”, Aurora Picornell (1912-1937), dirigent comunista a l'illa i que havia assolit gran fama -per la seva joventut, per ser dona i per l'empenta que mostrava- entre l'obrerisme en general i en particular entre els activistes comunistes. Residí un parell d'anys a València on s'hi casà amb Heriberto Quiñones -nom fals, no es coneix el vertader-, dirigent de la Internacional Comunista enviat a Espanya el 1930 per comprovar la puresa ideològica dels grups comunistes.

La fosa de Porreres va començar a ser excavada el novembre de 2016. En una primera fase es pogueren treure despulles d'aquests primers 14 afusellats, sota la direcció de l'antropòleg Francisco Etxebarria. Després es tapà la fossa i començà el llarg procés d'identificació de les víctimes. Finalment, aquest diumenge dia 14 es procedí a l'acte solemne de lliurament de les despulles als familiars dels 14 assassinats. “Arribam quaranta anys tard, però avui la democràcia és menys imperfecta”, assenyalà Fanny Tur, consellera de Cultura, l'àrea governamental responsable de les excavacions. Segons explicà en el seu moment Tur a aquest setmanari, la segona fase de les feines s'iniciarà quan es tinguin tots els permisos dels familiars dels enterrats a les tombes que s'hauran de tocar per prosseguir l'excavació, ja que es troben a sobre d'una part de la fossa comuna on hi ha la resta -se suposa que uns 35- dels assassinats el 1937.

L'acte de lliurament de les despulles identificades es va prolongar durant bona part del matí del diumenge dia 14. Amb llàgrimes als ulls, un parell de centenars de ciutadans volgueren retre homenatge espontani tant als assassinats com als seus familiars que han esperat 81 anys per poder enterrar-los adequadament. “L'administració arriba molt tard i per això us vull demanar perdó”, digué Francina Armengol, que afegí que “no oblidarem mai aquestes persones que lluitaren per la llibertat”. En acabar la senzilla cerimònia, els familiars s'endugueren les despulles dels assassinats a les respectives localitats on vivien. En el cas de Palma, un dels cinc que foren rebuts pel batlle, Antoni Noguera, era Ignasi Picornell Femenias, germà d'Aurora, la dirigent comunista abans citada. Quelcom que reforça la idea que la germana també podria estar enterrada a Porreres. Se sap que ella fou treta a la força la nit del 4 al 5 de gener 1937 del camp de concentració de presos de Can Mir, a Palma -situat just devora l'estació del famós tren de Sóller-, per un grup de falangistes. Amb altres presos, va ser obligada a pujar a un camió. Ja no tornà veure la llum del sol. En arribar a Porreres, els presoners van ser trets del camió i posats amb l'esquena contra el mur del cementiri. Els llums del vehicles els il·luminaven. Aquella nit hi moriren més demòcrates allà, catorze dels quals ja han estat identificats. Encara en queden almenys trenta-cinc més.

Per una altra banda, i reprenent la qüestió anunciada per Armengol, en cas que tal com ella assegurà el Govern presenti una denúncia davant de la fiscalia caldrà veure contra qui es posa exactament, si té destinatari o si no i, sobretot, quina serà la resposta tant del ministeri públic com del jutge al qual li toqui valorar-la. Fins ara totes les reclamacions semblants s'han topat amb el mur que és la Llei d'Amnistia de 1977, que no ha permès perseguir cap delicte dels franquistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.