Els Crítics

Un cau de raons familiar

Les celebracions familiars acostumen a ser una font d’incompatibilitats i malentesos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els bons propòsits de reunir-se per celebrar alguna festa significativa per al clan poden derivar imperceptiblement en una exhibició subterrània o oberta de les tibantors, les enveges i les antipaties recents o encrostonades en el temps. De les converses inicials sobre afers quotidians inofensius es passa a qüestions personals o familiars més delicades, a voltes remotes i profundes, i aleshores esclata, sense pal·liatius, el conflicte.

Adossats de Ramon Madaula, dirigida per Jordi Casanovas, exposa en clau de comèdia de traç gruixut les dificultats per comunicar-se dels integrants d’una família aparentment feliç, de classe mitjana, catalana de soca-rel i més o menys progressista. Com cada any, el 23 d’abril, diada nacional de Sant Jordi, festa del llibre i la rosa, la família Argemí es reuneix per celebrar, tot just encetada la primavera, el sant de tres generacions de Jordis: l’avi, el fill i el nét.

Carme i Jordi, la parella d’amfitrions, viuen en una casa adossada d’una urbanització impersonal i uniformitzada del Vallès Occidental. Carme, prototip de manual d’autoajuda, és una maniàtica de l’ordre, la neteja i la felicitat obligatòria. Jordi, funcionari de la Generalitat amb carnet, home pla i franc, està dolgut perquè no ha aconseguit el càrrec que volia i no acaba de trobar-se a gust en la casa unifamiliar que han adquirit. El fill de la parella, Jordi petit, seguint l’empremta de l’avi, estudia d’amagat dels pares per ser capità de vaixell.

Assisteixen al convit Joan, el germà de Jordi, d’ofici escultor, que està amargat perquè acaba de separar-se de la dona, i l’avi Jordi, home de caràcter, que es fa acompanyar per la seva assistenta Deisy, una agradosa dominicana que el tracta a cos de rei. A mesura que transcorre la jornada primaverenca, afloren els conflictes personals i domèstics entre els membres de la indolent nissaga Argemí. La celebració festiva es converteix en un cau de raons familiars que deixa entreveure la solitud en què viu cadascú i la incomunicació entre els més propers.

L’acció de l’obra es concentra en el jardí de la casa adossada de Jordi i Carme, invocada amb una escenografia hiperrealista que n’accentua el caràcter deliberadament convencional. Sense la vis còmica de Jordi Bosch (Jordi) i Carles Canut (Jordi avi), ben secundats per Rosa Renom (Carme), Ramon Madaula (Joan) i Marieta Sánchez (Deisy), Adossats seria una comèdia de riallada fàcil, tòpics rebregats, rèpliques a ratxes i personatges estereotipats, pensada per a un públic acomodatici. La direcció i l’escenificació es posen al servei de l’eficàcia espectacular del muntatge que, com en els guions dels serials televisius, recalca els gags i les puntes de comicitat.

A diferència d’altres obres de Madaula, molt més originals, enginyoses i arriscades, Adossats resulta més aviat simple i lineal, mancada de replecs. Està massa pendent d’agradar i de fer riure pel broc gros, sense graduar prou el dramatisme de fons. No va més enllà, fet i fet, d’uns conflictes casolans amb una certa pàtina existencialista. L’interès de la proposta és que el públic del Romea sent el gaudi de reconèixer-hi espais, referents i tipus propers, però és de doldre que no aspiri a treure molta més punta ironicosatírica de la complexa caracterologia dels catalans i de la indigna situació política actual.

Adossats

Autor: Ramon Madaula

Direcció: Jordi Casanovas

Teatre Romea, 29 de desembre

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.