Xupaixkar és una ciutat en la qual les famílies encara allotgen els avis a casa fins la fi dels seus dies. On als centres comercials les parelles joves fan cua en botigues de bijuteria d’imaginari cristià ortodox i on la setmana prèvia a la Pasqua els restaurants hipsters de moda ofereixen una carta especial, sense carn. La República de Txuvàixia és una terra de cristianització tardana, un racó de la gran Rússia que, fins no fa tant, aixoplugava una comunitat que tenia els arbres com objecte de veneració. Un poble que, a més del seu reliquiari de creences d’inspiració zoroastra, cal destacar-li la preservació d’una llengua d’arrels turqueses, l’última de la seva branca: el txuvaix. La llengua que el pare del revolucionari comunista Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, va ajudar a conservar, des que ell mateix formava part d’aquesta comunitat.
A les cases de la perifèria, entre els murs dels edificis grisos d’arquitectura soviètica, es mengen plats hipercalòrics —el malson de qualsevol halterofílic— fins suar la cansalada, siga hivern o estiu. El dels txuvaixos és un país en el qual la cervesa la poden arribar a servir en un pot gegant de cogombrets, reivindicant el que és un orgull per a ells: el seu llúpol. I és que la República Txuvàixia fou la primera en allotjar un pioner institut d’investigació soviètic, les indagacions del qual van inspirar una universitat estatunidenca per crear el producte més utilitzat entre l’artesania cervesera. L’extensió i desenvolupament de la indústria d’aquesta planta és tal que fins i tot se serveixen gelats fets a base de llúpol a la regió.
Pel que fa a l’epicentre del folklore local, el Congrés Nacional Txuvaix (CNT) té una humil fonda amb aspecte de menjador social; safates, i, fins i tot, barres per recolzar-les. En aquest lloc tan entranyable, parapetat per un cartell gegantí de la superestrella Valeriy Klementyev, cantant en aquest idioma i portaveu del CNT, hom pot començar el dia amb un esmorzar potent. L’opció tradicional és la samsa, a còpia de patata, ceba i carn especiada, coberta d’una fina massa cruixent. És recomanable el suc de tomàquet, que aquí té un gust diferent. I tot plegat pel mòdic preu de… un euro.
A poques passes d’aquest establiment el visitant pot optar per quelcom més luxós, el Yekhrem Khushtxa. És la zona en la qual s’hi confina el folklore local, com si fos un parc temàtic. Encant rural en estat pur incrustat en un entorn urbà, com la perifèrica cultura txuvàixa mateixa, inclosa la seva gastronomia, encerclada i ofegada pels hegemònics plats russos.
Una amanida de cogombrets, tomàquets, carn i col amb creps esqueixades (allà li en diuen blin); embotit de xai amb una potent mostassa d’acompanyament, sopa de vísceres del mateix animal amb cot de blat i una petita empanada de carn, i botifarra de carns (sí, més carn) amb patates al forn i rave amostassat. I si ets capaç d’arribar al postre, no et preocupis: no et deixaràs més que uns 20 euros per cap.
Però allò underground, l’extraradi, es troba fora del circuit folk.
Ban és un d’aquells locals en els quals no hem de deixar que els prejudicis ens facin obviar-lo. Ideal per als qui vulguin viure en les seves carns la Txuvàixia real, amb taules plenes d’ampolles de cervesa i vodka buides i brics de suc de tomàquet —no queda clar si tot es barreja després. El volum del seu karaoke, tota una institució a Rússia, fa que les parets i el mobiliari de fusta de l’establiment tremolin. Un detallet que pot fer que els menys aventurers s’ho repensin, això d’entrar-hi. Però és que el dels borratxos txuvaixos vociferant les cançons (amb cops de punys inclosos) que se senten des dels altaveus és un espectacle pel qual no cal pagar cap plus.
És probable que Xupaixkar, Txeboksari en rus, no aparegui com un destí destacat en cap guia. Molt menys Ban com un lloc recomanable. Però no és aquesta tribuna un espai per reivindicar allò mainstream. Passin, llegeixin i, si els hi ve de gust, agafin un avió i un tren (no recomano ni cotxe ni bus) per menjar en aquesta ciutat als marges de les monumentals Moscou, Sant Petersburg i la seva veïna Kazan. Hi ha moltes joies gastronòmiques i un país desconegut per descobrir.