Els crítics

El caos de 'Babylon Berlin'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha moltes sèries històriques però molt poques tenen la capacitat de submergir completament l’espectador en el període que retraten, perquè construir un univers que té vida pròpia al marge de l’espectador, que aquest sigui un simple testimoni de les anades i vingudes dels personatges, és a l’abast de poques ficcions. Aquesta és la sensació que he tingut, especialment a mesura que ha anat sumant episodis, amb Babylon Berlin, una sèrie alemanya que ha estat una de les sorpreses més grates que darrerament ens ha donat la televisió europea (i que confirma el bon estat de forma de les produccions del país germànic, que recentment també ens ha ofert el trencaclosques de Dark i la sèrie de traficants 4 Blocks). Babylon Berlin llença l’espectador a un dels períodes més interessants i menys retratats de l’Europa del segle XX: el Berlín hedonista, brut, políticament inestable i empobrit a causa de la inflació de la República de Weimar. Ho fa a través de la història de Gereon Rath, un detectiu d’homicidis que és destinat a Berlín per formar part de la unitat antivici per investigar una xarxa de pornografia.

El nouvingut és aparellat amb un altre detectiu més veterà ja acostumat a la feina i de mètodes força expeditius. Els moviments del tàndem són el motor que Babylon Berlin fa servir per endinsar-se en les artèries de la ciutat i recórrer diversos escenaris que ens porten per la quinta essència de la diversió, un calidoscopi d’artistes bohemis i ballarines de cabaret (la sèrie és espectacular quan retrata aquests ambients) però que també són una olla a pressió a punt d’esclatar, amb comunistes, anarquistes, nazis, i paramilitars compartint el mateix univers i on l’imminent ascens al poder d’Adolf Hitler provoca ombres al cap de l’espectador però no als personatges, completament aliens al tomb que farà la història i per tant fent més creïble el nostre viatge com a simples testimonis. L’ambientació, cuidada al detall, es beneficia de la recreació en un estudi de diversos carrers de l’època, que es combinen amb el rodatge in situ de la ciutat, un luxe possible gràcies a una inversió excepcional de 40 milions d’euros que han fet conjuntament la televisió pública alemanya ARD i el canal britànic Sky i que han convertit Babylon Berlin en la sèrie europea de parla no anglesa més cara de la història.

Estilísticament, la sèrie remet a un clàssic majúscul de la televisió alemanya com BerlinAlexanderplatz, l’obra mestra que va fer Rainer Werner Fassbinder adaptant la novel·la d’Alfred Döblin (de fet, Babylon Berlin també adapta una obra literària, un bestseller escrit per Volker Kutscher). El referent del clàssic es fa evident tant en la fotografia com en l’estructura narrativa, encaixant peces que en aparença no tenen relació entre elles a través de les passes del protagonista. És cert que Gereon Rath no és un personatge tan carismàtic com Franz Biberkopf, però l’actor Volker Bruch dona prou entitat a un personatge que en altres mans no passaria de ser l’arquetip del detectiu introspectiu típic del gènere negre. L’actor és conegut entre els aficionats a les sèries europees pel seu paper en la minisèrie Hijos del Tercer Reich, un dels grans encerts de la televisió alemanya dels darrers anys. Amb Babylon Berlin ja en podem sumar un altre. Els aficionats a les sèries històriques faran bé de donar-li una oportunitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.