“Fusionar rock i guitarra clàssica no em resulta complicat"

Toni Cotolí començà tocant el clarinet en una banda i, en l’adolescència, es passà a la guitarra en grups de hard-rock. Després, compaginà els estudis d’enginyer industrial amb la guitarra clàssica fins que, finalment, malgrat tenir bones notes, decidí abandonar la carrera i bolcar-se en l’instrument. «Estudiava nou hores al dia els 365 dies de l’any», explica. I buscà referents de guitarra en Barcelona, durant sis anys, o en Càceres, on va fer uns màster amb Ricardo Gallén, un reputat guitarrista clàssic. «Vaig fer 200.000 quilòmetres en tres anys, però si estudies amb músics molt bons el treball és molt més fructífer que si estàs davant de Youtube copiant. Tinc alumnes que porten tocant més anys que jo però no toquen res, no han aprofitat el treball», assegura.

Fins ara havia gravat cinc discos amb un repertori bàsicament clàssic.

Tinc una formació clàssica, però amics com Óscar Herrero i Javier Zamora m’han ensenyat a tocar flamenc. I el toque. Però els meus orígens són rockers i toque rock amb la guitarra clàssica i l’elèctrica. Porte molt de temps tocant rock de manera intuïtiva, ensenyant als alumnes cançons que volen tocar i que em sé perquè ja les havia interpretat. Fa temps, en una actuació, vaig tocar «Nothing else matthers» [Metallica] en els bisos i vaig notar que la gent la taral·lejava. També tinc l’experiència del grup Cuerdas de acero, amb el qual tocàvem temes rock amb violí, violoncel, percussions i guitarra. Tocàrem a ràfegues, però tocàrem bastant. I arran d’això, la companyia discogràfica em va suggerir fer un disc de rock. Vaig començar a provar. «Bohemian rhapsody» fou el primer tema que vaig traure i enregistrar i, anant anant, va eixir el disc. La veritat és que estic content. Si em dius «fes rumba o bossanova», doncs és una cosa que no porte dins, però fusionar el rock i el clàssic no em resulta complicat.

El disc combina estàndards rock amb cançons més recents, sobretot de l’indie mainstream, supose que dirigides a un públic més jove.

Els meus alumnes em demanen música de grups que no conec. Arran d’això vaig traure «Let her go», de Passengers, o «Demons», d’Imagine Dragons, «Chasing cars», dels Snow Patrol... La veritat és que no em desagraden. I en algun tema, no diré quin, m’agrada més el meu arranjament de guitarra que l’original. Tinc un alumne anglès que toca en grups heavy i que em demanà que li fera classes perquè volia aprendre guitarra clàssica. I he de dir que li agrada molt la versió d’Iron Maiden.

Trobe que funcionen especialment bé els estàndards clàssics. I, especialment, aquells que tenen més dificultats tècniques. «Bohemian rhapsody» és sorprenent, però la versió de «The trooper» em sembla un altre nivell.

«Bohemian rhapsody» és molt més complexa per a mi que «The trooper». La dificultat de la cançó d’Iron Maiden rau en el solo de guitarra, però jo mire el que hi ha. Un professor meu d’harmonia deia que Bach va aprendre copiant. Com he fet els covers? He buscat el que hi havia, he mirat molts vídeos, he buscat partitures i, després, he fet la meua pròpia versió, tocant per sobre, per captar l’essència de cada moment. Fins i tot canviant el to si era necessari. I en el cas de la cançó d’Iron Maiden hi ha un guitarrista holandès, Thomas Zewijsen, amb el qual vaig tocar la cançó, però no toca el solo i fa uns altres arranjaments. Jo he anat a l’original: he vist la melodia i les estructures, les ritmes, i per al solo vaig anar a la partitura original. Pel que fa a «Bohemian rhapsody» vaig anar a la partitura orquestral. Busque totes les fonts que puc, no pots partir de zero. En tot cas, sé que en la mesura que vaja tocant, aniré fent canvis. La música és un organisme viu.

No s’ha plantejat tocar amb orquestres clàssiques?

El tema de l’orquestra és complex. Ha hagut propostes per fer el Concierto de Aranjuez [de Joaquín Rodrigo, una de les obres del repertori de Cotolí], però en el cas d’aquesta peça, a més dels drets d’autor cal pagar el lloguer de partitures. Ningú no posseeix la partitura del Concierto de Aranjuez, s’han de llogar i pagar segons els dies que les necessites. Tot plegat, suposa un pressupost molt alt i la gent se’n fa enrere. Per ara, participar en orquestres no és fàcil, perquè ho fas com a solista. M’agradaria, però hi ha un mur al davant.