El candidat apareix com si ja fos president. L’acompanya un guardaespatlles i va sobrat de seguretat en si mateix per acudir a la campanya electoral que té lloc a la petita localitat de Laconia, a l’estat de New Hampshire.
El govern de Joe Biden a Washington? “ens menteix”, espetega Vivek Ramaswamy a la sala, que està plena de gom a gom. El país? “Viu immers en una crisi d’identitat.” El curs polític? Està dominat per ideologies que prediquen “el transgenerisme, el covidisme, el globalisme i la decadència”.
Per sort, tots aquests problemes tenen una solució, és a dir, ell, Vivek Ramaswamy. L’home de nom graciós, tal com ell afirma jocós. Ell pot obtenir una victòria sense pal·liatius per als republicans en la propera cita electoral, promet dibuixant un somriure amable. “Els nostres millors anys encara estan per arribar.”
El públic de Laconia s’aixeca de les cadires de l’exaltació, els 150 assistents aplaudeixen. Després el candidat signa autògrafs i es fa fotografies amb els fans.
No és cap casualitat que el to dels discursos de Vivek Ramaswamy s’assembli al de Donald Trump. El multimilionari, de 38 anys, i que ha amassat una fortuna en el sector farmacèutic, es presenta a la cursa electoral cap a la presidència dels EUA com la versió jove de l’expresident i això li ha reportat un cert èxit. S’observa un demagog en potència que ha aconseguit passar en pocs mesos de simple i desconegut outsider a nou favorit de la dreta als EUA.
Qui l’escolti es farà una idea de com pot ser el lideratge del Partit Republicà quan acabi l’era Trump. L’ascens del fill d’immigrants indis mostra que el populisme de dretes, que Trump ha convertit en presentable al si del partit, s’ha transmès també a una nova generació de polítics. La nova tongada de dirigents com Ramaswamy podrien prendre el relleu del trumpisme un cop l’expresident sigui història.
Ramaswamy és pertot arreu. Viatja per tot el país i concedeix entrevistes a tots els grans canals de televisió. En relació amb la resta de candidatures de la cursa presidencial dels republicans, les enquestes indiquen que Ramaswamy s’ha enfilat fins a la tercera plaça per davall de l’omnipotent Trump, i en algunes altres fins i tot arriba al segon lloc. Cal dir que ha tret profit del fet que el rival més important fins ara per a Trump, el governador de Florida, Ron DeSantis, ha hagut de bregar fort contra la baixada de suports a causa de les seves ficades de pota recents. A sobre, fa l’efecte que a una part de l’electorat li cau millor l’empresari rialler Ramaswamy que no pas l’encarcarat DeSantis.
De la mateixa manera que els altres onze candidats en aquesta cursa interna del partit, Ramaswamy no amaga que té l’esperança que Trump, el clar favorit, provoqui la ira dels electors, sobretot a causa dels problemes que té amb la justícia. Aquesta és la raó per la qual està viatjant aquests dies per Iowa i New Hampshire a fi de presentar-se a les bases del partit com l’alternativa rejovenida de Trump. És en aquests dos estats on, durant les primeres setmanes de l’any vinent, començarà el ball de les primàries dels republicans, i amb el resultat d’aquests dos emplaçaments l’electorat pot començar a establir tendències per a la resta de la campanya. Per poder frenar Trump, un dels contendents hauria d’obtenir un resultat que intentés aproximar-se al màxim al de Trump. En cas contrari, les primàries podrien quedar dades i beneïdes abans fins i tot de començar.
L’avantatge de Trump en les enquestes sembla que és inabastable per a tots els seus oponents, incloent-hi Ramaswamy. Els sondejos en el si del partit donen de mitjana a Trump un suport del 53%. Ramaswamy ha pogut recuperar fins a uns notables sis punts percentuals durant els darrers cinc mesos, però en total ara mateix obté uns magres set punts percentuals. Segons l’estat de les coses, hauria de succeir un miracle perquè un candidat o altre pogués descavalcar Trump. Aquest fet alimenta les especulacions al voltant del fet que el candidat novell no persegueix pas la victòria, sinó que anhela convertir-se en el candidat a la vicepresidència de Trump. Amb aquest càrrec, Ramaswamy partiria d’una posició ideal per esdevenir, a partir del 2028, l’hereu del model després d’un hipotètic segon mandat a la Casa Blanca.
Ramaswamy ho nega, tanmateix. Igual que Donald Trump, ell no està fet per ser el número dos de ningú, diu. Tot i això, el que encaixa amb aquests rumors és que, a diferència dels seus contrincants, el multimilionari ensabona Trump amb afalacs i lloances cada vegada que pot. Trump ha estat “el millor president del segle XXI”, afirmava recentment Ramaswamy en un dels primers debats entre els candidats. Al seu torn, Trump contraatacava amb compliments. Ramaswamy és, sens dubte, “molt, molt, molt intel·ligent”, dedicant amb displicència l’expresident una lloança al seu contendent. “Irradia energia positiva.”
És possible que fins i tot Trump s’hi reconegui una miqueta, en el jove aspirant. De manera similar a com ho va fer ell en la reeixida batalla electoral del 2016, Ramaswamy es presenta a l’electorat com un outsider que fixa la mirada en l’esdevenir polític amb l’enteniment presumptament fresc de l’home de negocis d’èxit. Ofereix respostes simples a preguntes complicades. Ara bé, prefereix no esplaiar-se gaire amb els detalls.
En aquesta línia, i entre altres coses, promet als seus seguidors de Laconia de fer retallades dràstiques a la policia federal (FBI) i la hisenda Internal Revenue Service (IRS), o directament clausurar-les. De qui s’ocuparà després de perseguir els criminals o de recaptar els impostos, no en diu res. Es tracta simplement de combatre la burocràcia federal, aquest “estat dins l’estat”, exclama mentre els presents aplaudeixen.
El programa polític de Ramaswamy es compon bàsicament d’un pla de quatre punts titulat “America First 2.0”. A banda de les àmplies retallades en organismes federals, també promet un creixement econòmic de més del 5%. Amb ell com a inquilí de la Casa Blanca, la immigració als EUA, si n’hi ha d’haver, només tindrà lloc si és de forma legal. L’exèrcit s’ha d’ocupar de protegir la frontera amb Mèxic de la “immigració il·legal”.
Les seves idees, les exposa sempre amb l’eloqüència d’un home que està avesat a assolir l’èxit no gràcies a les relacions, sinó a l’esforç i la perseverança. Ramaswamy, el pare del qual va treballar d’enginyer a General Electric a l’estat d’Ohio, prové d’un context burgès, però a causa dels seus orígens a l’Índia no forma part de la clàssica elit de la costa est dels Estats Units predominantment blanca. Tot i això, va aconseguir una plaça a la Universitat de Harvard i hi va estudiar biologia, estudis que va complementar amb la carrera de dret a la famosa Universitat de Yale.
Amb els estudis acabats, va crear diverses empreses en l’àmbit de la biotecnologia. El seu model de negoci es basava en les patents de medicaments que les grans farmacèutiques consideraven poc profitoses. Malgrat alguns revessos, entre d’altres amb un presumpte remei miraculós contra l’Alzheimer que es va revelar com un fracàs després de diversos tests clínics, Ramaswamy es va erigir en multimilionari. Entre altres negocis, es diu que va aconseguir guanyar diversos milions de dòlars venent participacions d’empreses a una multinacional japonesa.
Paral·lelament, va començar a fer aparicions en debats polítics. Igual que Elon Musk o Peter Thiel, Ramaswamy fa anys que s’ha posicionat políticament contra el sector progre (wokeness, en anglès), és a dir, contra la idea que la societat ha de mostrar una sensibilitat especial pels interessos de les minories. Aquest posicionament li va obrir sovint les portes de programes del canal Fox News. Ramaswamy és autor de diversos llibres i entre d’altres critica les normatives especialment pensades a favor de les persones trans. Un dels seus lemes durant la campanya electoral diu: “Hi ha dos sexes.” Punt. Igual de taxatiu, rebutja les mesures contra el canvi climàtic i les qualifica de “farsa”. Si és escollit president, té la intenció d’ampliar l’explotació dels combustibles fòssils.
Com Trump, el seu referent, a Ramaswamy li plau de servir-se de mites de la conspiració que l’extrema dreta sol utilitzar. Així, en una entrevista amb el diari The Atlantic defensava que encara no es coneix tota la veritat al voltant dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001. Alhora, assenyalava que les autoritats federals americanes hi podrien estar involucrades, un mite desmentit ja fa molt de temps.
Un dels avantatges de Ramaswamy és que disposa de prou diners per finançar-se la campanya electoral en gran part amb els seus propis recursos. No és d’estranyar, doncs, que altres candidats com l’exvicepresident Mike Pence o l’antiga ambaixadora a l’ONU Nikki Haley el mirin amb desconfiança. Durant el primer debat televisiu dels candidats a finals d’agost, Ramaswamy va ser el blanc de gairebé totes les crítiques. Amb to de burla, Pence va qualificar el seu rival de “principiant”.
A New Hampshire, els candidats s’eviten. En una trobada amb funcionaris locals militants del Partit Republicà de la petita localitat de Salem, Mike Pence puja a l’escenari i fa un breu discurs. Es tracta d’un típic acte de partit amb música country, hot-dogs i hamburgueses. Els candidats presidencials es presenten per ordre. Trump no fa ni acte de presència, ja que està convençut que té el triomf assegurat. A Ramaswamy, aviat li tocarà presentar-se a l’audiència, tot just després de Pence, però, a l’exvicepresident, ni se l’escolta, sinó que es passa l’estona al fons fent broma amb coneguts del partit o concedint entrevistes. Quan finalment és el seu torn, fa estona que Pence ha abandonat la trobada per la porta del darrere. No es produeix ni una simple encaixada de mans.
Tant Pence com Nikki Haley volen frenar l’ascens del nou aspirant a molt estirar en el pròxim debat televisiu de finals de setembre. Tenen l’esperança que Ramaswamy hagi estat simplement foc d’encenalls.
Els seus contrincants han apuntat com a punt feble del nou aspirant les seves opinions pel que fa a política exterior. En els seus discursos, Ramaswamy sol tenir males paraules per a les ajudes militars que s’han destinat a Ucraïna. Deixa clar que pretén acordar la pau amb Rússia de forma immediata, per a la qual cosa estaria obertament disposat a entregar parts d’Ucraïna a Rússia. L’objectiu principal seria impedir una altra aliança entre Rússia i la Xina, afirma Ramaswamy, i ho rebla dient que aquest seria el perill real per als EUA.
És sobretot Nikki Haley qui incideix en el fet que la majoria dels republicans volen continuar donant suport a Ucraïna en la guerra contra Rússia i acusa Ramaswamy que, a diferència d’ella, no té gens d’experiència en política exterior. En les picabaralles amb el seu jove rival, Haley rep el suport de l’expert en política exterior John Bolton. L’antic assessor de seguretat de la Casa Blanca no vol veure ni Trump ni Ramaswamy a la presidència i ho deixa ben clar a cada entrevista.
“Ramaswamy em recorda molt a Donald Trump”, diu Bolton. “Té opinions molt punyents sobre temes dels quals no té ni la més remota idea.”
Traducció d’Arnau Ferre