El paraigua ha esdevingut un objecte habitual a l’estiu. Si algú vol protegir-se mínimament dels raigs de sol en les jornades més assolellades de l’any, abans d’eixir de casa n’ha d’agafar un.
No, els paraigües ja no són només per a la tardor, l’hivern o la primavera. Ens continuen salvaguardant de la pluja, però ara, a més, també estableixen una barrera entre l’astre solar i nosaltres.
Res de nou en segons quins llocs del planeta, com ara el Japó, en què les joves el fan servir per tal de mantenir blanca la seua pell. Res de nou, tampoc, en les latituds més calentes del globus terraqüi, on ja fa temps que pateixen temperatures com les que ara assoten de valent l’hemisferi nord.
Els paraigües estivals sí que eren una raresa als nostres pobles i ciutats. Tanmateix, les onades de calor africà que cíclicament impacten sobre la nostra geografia l’han convertit en un element més del paisatge, com aquells panells publicitaris amb termòmetre incorporat que abans molt ocasionalment arribaven als 40 graus i ara s’enfilen als 45 o vora els 50.
El canvi climàtic ha vingut per quedar-s’hi i qui més qui menys malda per restar-ne sa i estalvi. De fet, de l’altra banda de l’Atlàntic arriben notícies ben preocupants.
Recentment, Los Angeles Times alertava de l’increment de les morts relacionades amb la calor, “i no sols perquè en faça més”. El diari californià precisava que 1.670 de les morts als Estats Units durant l’any 2022 eren indissociables de l’augment de la calor. Una mitjana de cinc morts per cada milió d’habitants, segons el Centre de Control i Prevenció de Malalties.
Els cops de calor i l’esgotament provocat per aquesta, amb símptomes com ara la sudoració intensa i el pols accelerat, van in crescendo. La NASA no té constància de temperatures tan elevades com les dels últims vuit anys des que, a la darreria del segle XIX, va començar a registrar-les diàriament.
Els sensesostre ja no pateixen només en les nits gèlides de l’hivern. Ara, els morts que no tenen una llar també es multipliquen a l’estiu. Entre 2017 i 2021, segons ha publicat Los Angeles Times, al voltant del 13% de les hospitalitzacions per malalties estan relacionades amb la calor. El consum d’alcohol i estupefaents incrementa les opcions de morir per la calor.
Rècord sobre rècord
Les dades parlen amb claredat. I no cal anar tan lluny com al segle XIX. La mitjana anual de temperatures a l’agost entre 1991 i 2020 ha estat superada, any rere any, des de 2008. En canvi, entre 1979 i 1997 sempre hi va quedar per sota.
En aquest sentit, l’agost de 2023 ha estat especialment dur. La temperatura mitjana ha estat 0,7 graus per damunt de la mitjana de 1991 a 2020. Ho certifiquen les dades del programa internacional Copernicus, encarregat de vigilar l’evolució de la temperatura a cada racó de la Terra.
Semblem condemnats a tenir un agost més calorós que l’anterior. O, si més no, a patir unes temperatures mitjanes cada vegada més altes en les dècades vinents. El fenomen de les nits tropicals, en què els termòmetres superen els 20 graus durant tota la nit, ha passat de ser un fenomen esporàdic, gairebé exòtic, a ser una realitat insuportable per a moltes persones. Les nits tòrrides, en què la temperatura no baixa en cap moment dels 25 graus, també han esdevingut habituals.
Al capdavall, les dificultats per conciliar el son també fomenten nombrosos problemes de salut. A la primavera, en ple mes de maig o de juny, ja és fàcil trobar nits tropicals a ciutats com València o Alacant.
A Portugal, aquests fenòmens han disparat les morts pels cops de calor o la fatiga generada per ell en un 37% Així ho indica un informe de Dominic Royé, de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Climatòleg i responsable de ciències de dades a la Fundació per a la Investigació del Clima, Royé sosté que la calor nocturna i l’augment de la mortalitat van junts.
Mediterrani tropical
La València actual cada cop té més similituds climàtiques amb la València veneçolana, situada a l’estat de Carabobo.
Tret de comptades excepcions, la temperatura mínima diària en els mesos de juliol i agost sempre ha superat la mitjana d’aquell dia entre els anys 1991 i 2020. L’única anomalia han estat els dies 4 de juliol i del 4 al 7 d’agost.
En la resta dels casos, els que no se n’ixen de la norma, sobta la diferència enorme entre la mitjana 1991-2020 i el present. Per exemple, el 20 de juliol, un dia en què la temperatura mínima va arribar als 27,5 graus, quan la mitjana mínima d’aquest dia estava fixada en els 22,5 graus.
El 31 de juliol, la temperatura mínima a la ciutat de València va ser de 26,4 graus, quan la mitjana del període 1991-2020 era de 22,5 graus. Igualment, el 7 d’agost, la temperatura mínima va ser de 25,5 graus, lluny dels 22 de mitjana de les tres dècades anteriors.
A Barcelona també coneixen molt bé el significat de nit tòrrida i de nit tropical. La nit del 20 al 21 d’agost, l’Observatori Fabra de la capital catalana va marcar una mínima exorbitant: 27,9 graus, ben a prop del que es considera una nit roent. I només dos dies després, a la nit del 22 al 23, va ser encara pitjor, amb una temperatura mínima de 29,5 graus, al llindar dels 30 que marquen la fita d’una nit roent. De fet, durant molts moments d’aquella nit, el termòmetre de l’Observatori barcelonès de referència va situar-se més enllà dels 31 graus.
Una circumstància que encara resulta novedosa, però que ben aviat no ho serà, en absolut. L’estiu anterior, el de 2022, Barcelona ja va tenir un centenar de nits amb temperatures mínimes superiors als 30 graus. El rècord tampoc no està gaire lluny. En 2018, la xifra de nits tropicals que van patir els veïns de Barcelona va ser de 106.
A les Illes, el panorama és homologable. El portal meteorològic ElTiempo.es ja va assenyalar, en 2021, les ciutats de Palma, Alacant i Barcelona com les més caloroses durant les nits d’aquell estiu. Palma ja va superar llavors els 20 graus en 100 nits. En 10 més la nit va ser tòrrida, és a dir, amb mínimes superiors als 25 graus. Una quantitat de nits que la població de Capdepera encara va superar, amb 16 nits tòrrides.
El juliol balear d’enguany ha estat el més calorós de tots. La temperatura mitjana dels seus 31 dies va situar-se en els 27,3 graus, tot superant el rècord anterior, que es remuntava a 2015, amb una temperatura un grau inferior: 26,2.
Tot plegat ens fa preveure un futur encara més xafogós. L’ambient humit que genera la mar Mediterrània multiplica la sensació de calor. Emigrar una temporada —ni que siga a través del teletreball— cap a latituds més amables pot ser-ne la solució. Qui no s’ho puga permetre sempre té l’opció de dur el paraigua en eixir al carrer.